Els independentistes aproven la llei de ruptura en un Parlament dividit
Una Cambra trencada en dos valida la norma de transitorietat amb 71 vots a favor i 10 en contra
Ho van fer la nit de dimecres i ho han tornat a fer la d'aquest dijous, aquesta vegada per aprovar la llei de transitorietat amb la qual l'independentisme pretén construir una república catalana. Junts pel Sí i la CUP han imposat la seva majoria per forçar el reglament de la Cambra i aprovar la que volen que sigui la llei suprema de Catalunya en el cas que el sí s'imposi en el referèndum de l'1 d'octubre. Ho han fet a costa d'un Parlament dividit en dos, en el qual es va manifesta la major unitat que s'havia vista fins ara entre els quatre grups que integren l'oposició.
El bloc independentista va invocar l'article 81.3 del reglament i, malgrat el rotund rebuig de l'oposició, van utilitzar la seva majoria per forçar la votació primer i aprovar la llei de desconnexió després. Els seus 71 vots s'han imposat en una Cambra mig buida, de la qual, una altra vegada, es va absentar bona part de l'oposició. Només els 10 membres de Catalunya Sí que es Pot es van mantenir al seu escó, i hi van votar en contra.
“El poble té dret a saber què ha de passar a partir de l'endemà de l'1-O”, va afirmar Jordi Orobitg (Junts pel Sí) per defensar la necessitat d'aprovar la llei. Des de la CUP, Benet Salellas la va enaltir com “un instrument que declari la nostra sobirania” i una manera d'acabar “amb el processisme”, que ha marcat la política catalana en els últims 18 mesos.
La cap de l'oposició, Inés Arrimadas (Ciutadans), va denunciar que Junts pel Sí s'ha posat “a jugar en el terreny de la CUP”, el “de la desobediència”. I va acusar que la fórmula escollida per aprovar la norma es “carregarà la legitimitat d'aquest Parlament”. El popular Xavier García Albiol va considerar l'1-O com a “només una estratègia d'agitació i propaganda” en negar la possibilitat que aquest es pugui fer.
El socialista Miquel Iceta va censurar tot l'articulat de la llei i va qüestionar l'aprovació forçada de la llei en la jornada d'ahir. En la seva opinió, aquestes presses només tenen un objectiu: “Saben que el referèndum no es farà i volen que almenys quedi alguna cosa al Butlletí Oficial del Parlament, encara que només sigui durant 48 hores. Passar a la història encara que només sigui amb una nota a peu de pàgina”. Joan Coscubiela, de Catalunya Sí que es Pot, va lamentar que en les últimes “48 hores negres” el sobiranisme “s'hagi polit el seu capital polític” i hagi facilitat “l'estratègia antidemocràtica del PP i la criminalització del dret a decidir”.
La d'aquest dijous ha estat una jornada similar a la de dimecres. Maratoniana i que no ha tingut com a principal escenari l'hemicicle, sinó la sala on mantenen les seves reunions la Mesa i la Junta de Portaveus del Parlament. Debat agre i travat per les contínues pauses forçades per les peticions de l'oposició, que tenia com a objectiu reforçar una imatge d'aprovació anòmala en un marc de desori general. L'objectiu dels independentistes tampoc no albergava dubtes. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ho va deixar clar en una de les moltes trobades de la Mesa: “D'aquí no sortim fins que es voti això”. I no va ser fins a les 00.50.
El front independentista va fer cas omís, de nou, a un escrit del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que insistia en la potestat dels grups parlamentaris de demandar un dictamen sobre qualsevol proposició de llei impulsada des de la Cambra. El PSC va anunciar que també demanaria empara davant del Tribunal Constitucional per evitar l'aprovació d'aquesta segona llei de desconnexió, una mena de norma suprema amb la qual es vol activar la declaració d'independència de Catalunya, crear una república i edificar una estructura institucional que defineix qui és el cap de l'Estat, qui és català, quines són les llengües oficials (català, castellà i aranès) i, entre altres coses, com es configura el poder judicial (l'elecció de les seves figures clau quedaria en mans del Govern).
La victòria de l'independentisme amb l'aprovació de la llei de ruptura va deixar una imatge que l'afebleix, la major unitat de l'oposició des que es va engegar la legislatura: la majoria dels membres dels quatre partits de l'oposició (Ciutadans, PSC, PP i Sí que es Pot) dempeus i aplaudint unes paraules de Joan Coscubiela (CSQP), membre d'un dels grups que més s'ha aproximat a les posicions proreferèndum del Govern: “No vull que el meu fill Daniel vegi que una majoria pot tapar els drets dels que no pensin com ella”.
Sobre la firma
