Selecciona Edició
Connecta’t

Objectiu: recuperar Lluís Domènech i Montaner

Barcelona, Reus i Canet s'alien per reivindicar l'arquitecte amb vista al 2023

Entrada principal de l'Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner.
Entrada principal de l'Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner.

Gaudí no està sol a Barcelona. El genial arquitecte no és l'únic que té edificis catalogats com a Patrimoni de la Humanitat. A les set obres d'aquest fora de sèrie que tenen el reconeixement i la protecció de la Unesco, s'hi sumen dos edificis de Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 1850-1923), autor de construccions com el Palau de la Música i l'Hospital de Sant Pau, que competeixen en atracció de visitants amb els de Gaudí.

No obstant això, aquest arquitecte polièdric, autor d'uns 90 edificis i 40 projectes no executats, protagonista, a més, d'una activa vida política com a president de la Lliga de Catalunya i de la Unió Catalanista, a més d'impulsor de l'assemblea que va aprovar les Bases de Manresa, no té tot el reconeixement i la importància que es mereix. És el que pensen els impulsors de la Taula Lluís Domènech i Montaner, que ahir es va presentar en una de les seves obres més destacades, l'hospital que es va construir amb el llegat testamentari del banquer Pau Gil, l'Hospital de Sant Pau, autèntica orgia modernista de mosaics, vidrieres i forja entre altres elements d'aquest vitalista estil que va tenir en Domènech un dels principals referents.

Interior del Palau de la Música, una altra de les obres de Domènech i Montaner.
Interior del Palau de la Música, una altra de les obres de Domènech i Montaner.

Marginat per la historiografia posterior, fins al punt que no va ser introduït al glossari d'Eugeni d’Ors, no és fins a la dècada dels setanta del segle passat quan va començar a ser revaloritzat en ciutats com Reus, Canet i Barcelona, els llocs que conserven el 90% de les seves construccions. Però encara queda molt per fer.

Per això els representants d'aquestes tres ciutats, a més del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) de Canet i la Fundació Lluís Domènech i Montaner han començat a treballar per divulgar la vida i l'obra d'aquest arquitecte i situar-lo en el nivell que li correspon dins del modernisme. La taula té l'objectiu d'anar sumant altres ciutats que tinguin obra seva, com Olot, Palma, Comillas i Santander. La culminació dels treballs està previst que finalitzi el 2023, quan es vol celebrar el centenari de la defunció de l'arquitecte i per això es demanarà a la Generalitat que el declari Any Domènech i Montaner.

L'acte d'ahir no només va ser una declaració d'intencions. També es va presentar el primer simposi centrat en la figura de l'arquitecte, que es farà els dies 6 i 7 d'octubre a Reus i que revelarà aspectes desconeguts, com el projecte decoratiu de la casa del president Francesc Macià, que presentarà Carles Sàiz del CEDIM, que va participar ahir. “Estic convençut que amb l'engegada de la taula sortiran nous treballs de l'arquitecte”, va assegurar Sàiz.

Els simposis se celebraran bianualment i giraran per les diferents ciutats que tenen obres de l'arquitecte: Canet el 2019 i Barcelona el 2021. Daniel Mòdol, regidor d'Arquitectura, Patrimoni i Paisatge de l'Ajuntament de Barcelona va anunciar que el proper 27 de desembre es declararà Dia Domènech i per això els seus edificis de Barcelona, Reus i Canet celebraran jornada de portes obertes.