Selecciona Edició
Connecta’t

El primer alcalde que es nega a celebrar la consulta sobiranista

El batlle socialista de Gimenells i Pla de la Font assegura que els ciutadans l'acusen de fracturar la convivència

Dante Pérez, alcalde de Gimenells.
Dante Pérez, alcalde de Gimenells.

A les 9.00 d'aquest dijous ha arribat al correu electrònic de l'Ajuntament de Gimenells i Pla de la Font una carta signada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i pel vicepresident, Oriol Junqueras. Immediatament, la secretària l'ha imprès i l'ha mostrat a Dante Pérez, l'alcalde socialista d'aquesta localitat. La missiva anunciava l'aprovació de la llei de convocatòria del referèndum i, a més, informava que disposarien dels espais públics del Consistori per a la consulta de l'1 d'octubre. Li donaven 48 hores per presentar queixes o preguntes, però Pérez no n'ha necessitat ni una. A les 9.30 els ha enviat la seva negativa. "Com a govern en majoria absoluta, he fet el que he considerat, sense haver de consultar-ho ni amb el PSC", apunta.

Gimenells i Pla de la Font és la primera localitat, de les 948 que té Catalunya, que s'ha negat a cedir els edificis públics per al referèndum. Aquesta població lleidatana fronterera amb l'Aragó té prop de 1.100 habitants i està governada per Pérez des del 2015. "Els ciutadans m'acusen d'haver fracturat la convivència del poble, però els únics que l'han fracturat han estat els separatistes", sentencia. Després del seu anunci, l'han seguit altres localitats com Tarragona, davant de la immensa majoria que ha mostrat la seva conformitat amb la carta.

El 2016, Pérez ja va ser al punt de mira quan va decidir posar una bandera d'Espanya al centre cultural del poble. La va col·locar a la zona oest de l'immoble, de cara a la província de l'Aragó. Mentrestant, a la façana est, orientada a Catalunya, hi havia una senyera. "Només volia mostrar la realitat dels ciutadans del poble i incloure totes les opinions", explica. No obstant això, aquest gest es va rebre com una provocació per part d'alguns mitjans de comunicació i la bandera va desaparèixer una nit. En els propers mesos, la vol tornar a posar, però aquesta vegada amb la catalana, "per demostrar que la convivència és possible".

Aquest llicenciat en Empresarials prové d'una família dedicada a la política. Tant el seu avi com el seu pare van ser alcaldes de Gimenells en llistes independents. Pérez va aparèixer per primera vegada a la candidatura del PSC el 2011 com a número tres, i el 2015 ja com a candidat a l'alcaldia. En aquestes eleccions va obtenir 309 vots, davant dels 247 de CiU i els 44 del PP. Amb ells va aconseguir cinc escons, un més que Convergència.

Encara que la Generalitat ha anunciat que la celebració del referèndum seguirà endavant, Pérez només espera que el Govern espanyol actuï i defensi la Constitució. "Sé que em jugo el meu lloc, però és el que havia de fer com a ciutadà català", explica, mentre afegeix que, si guanya el sí, "a Catalunya desapareixerà el seny i es convertirà en un Estat autoritari". Malgrat tot, no es planteja abandonar Gimenells perquè, argumenta, mai podria deixar de ser català.

MÉS INFORMACIÓ