Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Quins ajuntaments han dit que sí i quins han dit que no al referèndum?

Puigdemont ha donat 48 hores als alcaldes per confirmar que els locals de votació de les eleccions del 2015 estaran disponibles l'1 d'octubre

Un total de 642 ajuntaments catalans han confirmat que cediran espais municipals perquè serveixin de col·legis electorals en el referèndum il·legal de l'1 d'octubre. Aquests consistoris representen el 41,3% de la població de Catalunya. Girona, governada pel PDeCAT, és l'única capital de província que s'ha posicionat a favor de la votació. Barcelona, amb Ajuntament de la confluència Barcelona en Comú, no cedirà locals. Tarragona i Lleida, amb alcaldes del PSC, han dit que no col·laboraran amb el referèndum, a més de 12 poblacions més, entre les quals hi ha l'Hospitalet de Llobregat, segona ciutat en nombre d'habitants. En total, els que respondran amb una negativa a la petició del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, representen un 38,5% dels catalans. Encara està per confirmar què faran la resta de municipis: un total de 290.



Alguns Consistoris han anunciat ells mateixos que donaran suport als plans de la Generalitat i d'altres ho han fet a través de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Dissabte a la matinada en principi va finalitzar el termini que va fixar Puigdemont perquè els municipis notifiquin quina és la seva posició. El president de la Generalitat ja té el sí de la tercera ciutat més gran de Catalunya (215.634 habitants), governada per la confluència Guanyem Badalona, que inclou Podem, i amb alcaldessa de la CUP. També cediran espais Sabadell (208.246 habitants), Reus (103.615) i Sant Cugat del Vallès (88.921). Segons l'AMI, la majoria de municipis que han donat suport a l'1-O ho han expressat en forma de decret.



L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va declarar fa uns dies que estava “disposada” a cedir els locals si no es posa en risc els funcionaris. Aquest dijous va dir que demanaria un informe sobre la petició de Puigdemont, emparada en una llei de referèndum suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional, als serveis jurídics del Consistori. De moment Colau no s'ha inclinat per cap de les opcions.



Santa Coloma de Gramenet, a diferència de Barcelona, ja ha dit que no col·laborarà en el referèndum. La ciutat, igual que l'Hospitalet de Llobregat, està governada pels socialistes. Aquesta última, la segona urbs de Catalunya, encara no s'ha posicionat. No obstant això, igual que altres municipis del mateix color, va anunciar abans del decret de Puigdemont que no col·laborarien en la votació. A Mataró, que sí que ha confirmat el no, també governa el PSC (125.517 habitants), malgrat que la CUP, ERC i el PDeCAT van aprovar a l'Ajuntament una moció de suport al referèndum.



El Constitucional va acordar advertir personalment els 948 alcaldes catalans, almenys 62 alts càrrecs de la Generalitat, els responsables dels Mossos d'Esquadra i els mitjans públics catalans, entre d'altres, i els recorda el deure d'obeir la prohibició de no participar en l'organització del referèndum de l'1-O. I se'ls avisa que, en cas de no acatar la prohibició, afronten responsabilitats fins i tot penals.