Selecciona Edició
Connecta’t

Les incògnites pendents del referèndum

L'independentisme ja ha aconseguit aprovar el marc legal de la consulta, però es mantenen diversos interrogants sobre com s'organitzarà

Puigdemont, Junqueras i Turull aquest dijous al Parlament.
Puigdemont, Junqueras i Turull aquest dijous al Parlament. EFE

El referèndum de l'1 d'octubre ja està convocat a l'empara d'una llei i d'un decret que detalla l'organització i el desenvolupament de la jornada, però hi ha encara nombroses incògnites sobre la intendència que farà possible la consulta. Aquests són alguns dels temes que l'independentisme manté en secret per poder arribar al dia que hauria de servir per proclamar la secessió.

On es votarà? És la principal pregunta que encara no es pot respondre, quan tot just queden 25 dies per a l'1 d'octubre. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha demanat als alcaldes que li diguin en un termini de 48 hores quins locals posen a la disposició de la Generalitat per facilitar el referèndum, però els ciutadans que vulguin votar no saben encara on ho podran fer. En el cas de la ciutat de Barcelona, decisiva per a l'èxit o el fracàs del referèndum, es manté la incògnita sobre la decisió que adoptarà l'alcaldessa, Ada Colau, de col·laborar-hi o no. La majoria d'alcaldes socialistes de l'àrea metropolitana ja han dit que no es compti amb ells.

On són les urnes? És una altra de les grans incògnites que tampoc respondrà ningú, perquè sense urnes no hi ha referèndum i qualsevol pista facilitaria que es confisquessin. Puigdemont va dir fa uns dies que ja tenia 6.000 urnes i s'ha especulat que es guarden en un polígon industrial de Catalunya. El que sí que diu la normativa de la Generalitat és que les urnes no seran de cartró, com el 9-N, sinó "d'un material resistent amb tapa que inclourà una ranura" per votar i que es precintaran a l'inici de la votació

Sense targeta censal. La normativa de la Generalitat no preveu l'elaboració ni l'enviament de targetes censals, com passa en qualsevol consulta electoral. Així doncs, no serà "com sempre", l'expressió encunyada per Oriol Junqueras per donar un aspecte de normalitat a la consulta independentista. Queda per saber, per tant, com sabran els ciutadans en quin col·legi electoral podran anar a votar.

Com s’ha elaborat el cens? Cap càrrec públic respondrà tampoc a aquesta pregunta per les conseqüències legals que podria suposar. La normativa aprovada sí que diu que podran votar els inscrits en un cens electoral que es va tancar el 30 de març d'enguany o bé "l'última informació disponible" si per a aquesta data no s'havien incorporat les dades d'alguns municipis i catalans residents a l'estranger. La Generalitat assegura que l'elaboració del cens és competència seva, sota la supervisió de la Sindicatura Electoral de Catalunya, perquè així ho diu la llei del referèndum, aprovada dimecres a la nit. El Govern de Puigdemont promet que les llistes electorals vigents es podran consultar en un web.

Sense vot per correu. El vot en el referèndum serà presencial, entre les 9.00 i les 20.00 de l'1 d'octubre. No hi haurà vot per correu, excepte en el cas dels catalans residents a l'estranger, que podran fer-ho si ho sol·liciten. El vot s'enviarà a les delegacions de la Generalitat a l'exterior, la qual cosa significa que amb prou feines podran votar uns milers de persones, perquè Puigdemont té ambaixades en pocs països. Ha fracassat la gran promesa de l'independentisme que no es repetiria el suposat boicot del Govern espanyol que es va produir en les últimes eleccions del 2015. Ni s'aplicarà el promès Registre d'Estrangers a l'Exterior tan esbombat ni la llei de vot electrònic que segueix tramitant el Parlament.

MÉS INFORMACIÓ