_
_
_
_
_

La Generalitat llança un pla d’estalvi de 280 milions fins al 2020

El Departament d'Economia ha començat a examinar els principals programes de totes les conselleries

Lluís Pellicer
El vicepresident Oriol Junqueras, amb el president Carles Puigdemont.
El vicepresident Oriol Junqueras, amb el president Carles Puigdemont.Albert Garcia

El Departament d’Economia i Hisenda ha engegat un programa d'eficiència en la despesa pública per estalviar 280 milions d'euros entre el 2017 i el 2020, equivalent a l'1,2% del dispendi de l’Administració catalana. El programa té dues potes. D'una banda, la Generalitat intenta renegociar els pagaments diferits que es van comprometre per obra pública i reduir despeses mitjançant les noves tecnologies o la centralització de compres. La segona part consisteix en la revisió de tots els programes dels departaments per detectar, per exemple, possibles solapaments o actuacions que no són efectives.

El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va anunciar que preparava un pla d'eficiència quan va prendre les regnes de la cartera. Aquest, per fi, ha pres forma, de manera que, segons consta al Pla econòmico-financer que va lliurar al Ministeri d’Hisenda, es preveu que la implantació d'aquestes mesures “d'estalvi i optimització de recursos” permetin un estalvi de 280 milions d'euros. Aquest alleujament de les arques públiques, segons el document, “es deixarà sentir progressivament al llarg de quatre exercicis”, a raó de 70 milions cada any.

Más información
Gairebé el 80% del deute català estarà en mans de l’Estat aquest any
La CUP garanteix els Pressupostos per “tombar el règim”
La pròrroga permet que Junqueras rebaixi el dèficit fins al 0,9%

El pla es desenvolupa en dos grans àmbits, segons han explicat fonts del Govern a EL PAÍS. El primer ha de venir amb la informatització dels processos —per exemple, la recaptació per via telemàtica suposava el 30% fa un any i es preveu que se situï al voltant del 70% aquest any—; la concentració de les conselleries en dos grans campus administratius el 2019; un sistema de compra corporativa centralitzada que inclogui també les empreses públiques, i la compra pública d'innovació, un programa al qual s'han destinat 100 milions —la meitat, procedent de fons europeus— per millorar l'eficiència en els serveis públics.

L'altra gran àrea en què s'està concentrant el departament dirigit per Junqueras és la d’examinar la despesa de cadascun dels departaments. En concret, s'examinaran els principals programes de cada política de despesa.

Concessions i lluita contra el frau

La Generalitat també espera augmentar els ingressos i ajustar-se al dèficit fixat per Hisenda mitjançant la renegociació de pagaments diferits i, en concret, amb la resolució anticipada de la C-25. Això, segons la Generalitat, es traduiria en 700 milions a favor de l’Administració catalana. L’Executiu també confia en la lluita contra el frau.

Un centenar de polítiques

En total, fonts de l’Executiu expliquen que es revisaran un centenar de programes —encara que d'entrada s'estan analitzant els més grans— mitjançant una metodologia inspirada en processos similars adoptats en països com el Regne Unit (on el Tresor fa spending reviews), França, Irlanda, Austràlia, Alemanya, Holanda, el Canadà, el Xile o els Estats Units. A Nord-amèrica hi ha Estats que duen a terme els anomenats sunset reviews, tot i que en altres països s'opta per fórmules com els escrutinis de programa.

Segons fonts de la Generalitat, la metodologia d'aquests plans va ser definida per la Direcció General de Pressupostos durant els primers mesos del 2017 i ara s'estan duent a terme els primers programes pilot per analitzar-la i ajustar-la amb els departaments afectats.

La Generalitat explica que aquests programes tenen quatre fases. Primer, es tria el programa i es descriu; en segon lloc, es revisa estratègicament per saber si segueix sent prioritari, si hi ha duplicitats amb altres administracions, conselleries o empreses públiques i constatar si és efectiu o no. En una tercera etapa, el departament de Junqueras analitza els aspectes econòmics i d'eficiència del programa, és a dir, determinar si es podria executar amb un cost inferior o si podrien trobar-se economies d'escala. Finalment, el departament prepara un informe de conclusions, recomanacions i compromisos per a cadascun dels programes examinats.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_