_
_
_
_
_

Barcelona critica que la subdelegació no li va donar informació sobre lluita antiterrorista

El líder del PP, Alberto Fernández Díaz, critica la falta de prevenció en l'atemptat de la Rambla i Recasens li assegura que encara espera informació de l'Estat

Alfonso L. Congostrina
Amadeu Recasens, màxim responsable de la Guàrdia Urbana.
Amadeu Recasens, màxim responsable de la Guàrdia Urbana.Joan Sánchez

El comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens, ha criticat avui dimecres, en la sessió extraordinària sobre els atemptats de la Rambla, l'hermetisme de l'Estat en matèria antiterrorista. Després de rebre una allau de crítiques del líder municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, Recasens ha sentenciat: “El principal responsable de la seguretat en terrorisme és l'Estat. Vaig trigar mesos a ser rebut, els vaig presentar una sèrie de qüestions i, a dia d'avui, encara espero resposta”.

Segons ha pogut saber EL PAÍS, aquesta reunió es va fer amb el subdelegat Emilio Ablanedo durant el primer semestre de l'any. En el transcurs de la trobada, el màxim responsable de la seguretat municipal va transmetre una sèrie de preguntes per a la protecció de la ciutat en matèria terrorista. Segons ha comunicat Recasens, no ha rebut mai cap resposta.

L'equip de govern a l'Ajuntament de Barcelona va sol·licitar la celebració d'una comissió extraordinària després dels atemptats. La reunió ha tingut lloc aquest matí.

Recasens ha explicat que després dels atemptats de novembre del 2015 a París es van formar diferents equips per abordar una emergència d'aquest tipus. El comissionat de Seguretat ha fet una anàlisi detallada de l'actuació que van fer la Guàrdia Urbana i els equips d'emergència. Segons Recasens, la furgoneta va trigar 41 segons a atropellar desenes de persones a la Rambla. El comissionat ha anunciat que el cos municipal està en tràmits per adquirir un vehicle “d'uns 200.000 euros” per coordinar grans emergències com la del passat 17 d'agost.

La tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, també ha destacat les tasques efectuades des dels serveis d'emergències socials, que de moment han atès “725 persones”. El regidor del PDeCAT Jaume Ciurana ha agraït la tasca dels serveis d'emergència i ha demanat a l'equip de govern que “treballi els protocols” per combatre aquestes amenaces.

Més crítica ha estat la líder de Ciutadans, Carina Mejías, que ha defensat una sol·licitud que va fer la seva formació després dels atemptats de París el 2015. “Vam demanar que s'establissin mecanismes de cooperació entre els cossos i que s'incrementés la presència de la policia de proximitat. Se'ns va qualificar d'alarmistes i irresponsables”, ha criticat. Mejías ha llançat una sèrie de preguntes al comissionat de Seguretat: “Eren conscients que Barcelona era objectiu, tal com van anunciar els musulmans que viuen a la nostra ciutat? Quins mecanismes de coordinació hi ha hagut perquè crec que no han funcionat gaire?“. La líder de Ciutadans ha exigit que s'aclareixi si el desembre del 2016 el Ministeri de l'Interior va recomanar posar obstacles (pilons) als principals carrers de la ciutat.

El portaveu d'ERC, Jordi Coronas, ha qualificat la resposta dels cossos de seguretat després de l'atemptat com a “impecable”. Coronas ha alertat dels riscos de la islamofòbia, però ha lamentat que el “70% dels imams salafistes són a Catalunya. No podem permetre el discurs de l'odi i, si hem de tancar algun centre, ho farem, com vam fer amb la llibreria Europa”.

El més crític ha estat el líder del PP, Alberto Fernández Díaz. El popular ha denunciat que l'alcaldessa Ada Colau no hagi comparegut per donar explicacions. “Tenien informació alertant d'un atemptat imminent a Barcelona o la Rambla?”, ha demanat. Fernández Díaz ha preguntat on es col·loquen “els punts antiterroristes de la Guàrdia Urbana” i ha conclòs: “Sorprèn que pel lloc on va entrar la furgoneta assassina hi hagi un gual de més de 15 metres. No va haver-hi cap auditoria de seguretat que aconsellés instal·lar allà algun element de protecció? Ara hi ha una furgoneta que funciona com a furgobolardo. Ningú va demanar a l'Ajuntament mesures de protecció?”.

Una sèrie de preguntes que Recasens va resoldre assegurant que la Guàrdia Urbana no té competències en antiterrorisme i que Ablanedo, el subdelegat del Govern espanyol, encara no ha respost a la majoria de les sol·licituds en aquesta matèria.

Maria Rovira, de la CUP, ha criticat les polítiques del PP. “El nostre enemic és als despatxos, en cada contracte de compravenda d'armes, a cada frontera, a cada CIE, a cada comissaria…”, ha assegurat. Rovira ha responsabilitzat, adreçant-se al líder municipal del PP, d'aquests atemptats els protagonistes de la fotografia de les Açores.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_