Selecciona Edició
Connecta’t

Una firma contra 16.570

Benedito promou una moció de censura contra Bartomeu mentre el Barça continua pendent de la renovació de Messi

Agustí Benedito, el 2014.
Agustí Benedito, el 2014.

Agustí Benedito busca 16.570 socis blaugrana que avalin la moció de censura que ha presentat contra la directiva del FC Barcelona. Són moltes firmes i només té 14 dies hàbils per aconseguir-les. Es necessiten calés, una bona infraestructura, que es juguin un mínim de dos o tres partits al Camp Nou i tenir molta paciència per fer front a les traves que, amb els Estatuts per davant, li posaran des del Camp Nou. I esclar, encara que fa de mal dir per un barcelonista, li aniria bé que continués, i si pot ser que augmentés, la mala maror que hi ha contra la junta de Josep Maria Bartomeu.

Els que manen ja li han dit a Benedito que va fora d’hores, que no escau cap reprovació quan la temporada acaba de començar i a més a més l’equip ha guanyat els dos partits disputats a la Lliga. La qüestió és que hi ha molta gent emprenyada, socis que no necessiten mirar el marcador per indignar-se, sinó que estan farts de tot plegat, convençuts d’altra banda que l’equip ja va sol, o si voleu fa vida a part, tothom pendent només de Messi i Valverde. Al capdavall molts recorden que el triplet es va guanyar després que Bartomeu anunciés la convocatòria d’eleccions el 2015; es va arriscar i li va sortir bé.

Va ser quan el president va pensar més a guanyar que a governar. I és que la junta de Rosell i de Bartomeu n’ha fet de molt grosses quan han manat. En molts moments ha semblat que l’un i l’altre estaven obsessionats a combatre l’obra de la junta de Laporta, de la qual curiosament tots dos van formar part un parell d’anys, fins que van dimitir el 2005. Davant de la Masia, Cruyff, Catalunya i Unicef, la iconografia de Laporta va ser substituïda per la bandera de Qatar i la figura de Neymar. El brasiler juga avui al PSG, que és el club finançat per Qatar, i cada dia s’ha anat perdent més el rastre del que s’ha vingut a denominar model, estil o manera de jugar particular del Barça.

L’acció de responsabilitat, que es vulgui o no té molt d’acte de revenja, i la taca que suposa per al club la condemna per frau fiscal de resultes del fitxatge de Neymar semblen arguments de pes per fer saber a la directiva que ho ha fet malament, i més ara, en què el seu sentit de l’austeritat i de l’administració dels recursos no ha servit per millorar la plantilla de la temporada passada. Hi ha hagut, per tant, un caldo de cultiu que feia preveure la possibilitat que tard o d’hora es pogués presentar una moció de censura com ha fet Benedito, un barcelonista que es va donar a conèixer precisament com a membre d’Elefant Blau.

Aviat farà precisament 20 anys que aquella plataforma liderada per Joan Laporta va presentar una moció de censura contra Josep Lluís Núñez i, deu anys més tard, va ser Oriol Giralt qui la va fer contra Laporta. Aleshores es va dir que Giralt estava apadrinat per Rosell, o, si més no, l’expresident i companys seus com Bartomeu no es van cansar de repetir en les diferents entrevistes concedides als mitjans de comunicació els dies previs a la votació que estaven preparats per governar el club. Una manera de fer ben sospitosa i que s’ha anat repetint en el temps quan han pres el comandament del Barça.

Ara no se sap de ningú, o almenys no s’ha dit públicament, que vulgui agafar el club en cas de necessitat, ni tan sols Laporta. Bartomeu, en qualsevol cas, ja sap el pa que s’hi dona, igual que Benedito, candidat a les eleccions del 2010 i el 2015. Benedito retreu a Bartomeu les mateixes coses que l’actual president del Barça retreia el 2005 a Laporta: la crisi és institucional. La mateixa legitimitat que té Benedito per demanar al president que plegui la té doncs Bartomeu per defensar-se i, per tant, descartar una sortida pactada o una dimissió.

Asseguren que el president s’endureix quan les coses van malament i des de la fredor treu el millor de si mateix. No es descarta que hi hagi una nova purga a l’organigrama tècnic després d’admetre que no ho han fet bé a l’hora de negociar les baixes i que van pecar d’innocents amb Neymar. Afirmen els que l’estimen que Bartomeu té recursos per fer-se valer, com ara que no viu del futbol, i que mantindrà la independència del Barça dels poders fàctics que amenacen el club en temps d’incertesa al país. Hi ha barcelonistes que estan prou a gust amb l’actual estructura social que tan bé controla el vicepresident Jordi Cardoner.

No li serà fàcil a Benedito obtenir el suport necessari, i més encara si ha de presentar els avals el 19 de setembre, com vol la junta, i no el 2 d’octubre, com pretén ell; la qüestió és saber a partir de quin dia compten els 14 dies hàbils i si entre aquests s’hi ha d’incloure els dissabtes. Darrerament a alguns socis blaugrana els ha agafat mandra fins i tot d’anar al Camp Nou i comercialitzen el seu carnet, tal com fa la junta amb el seient lliure. El litigi té una pinta interessant, perquè si Benedito busca 16.570 firmes per poder posar Bartomeu contra les cordes, el president sap que en tindria prou amb una per aguantar; el que passa és que aquesta és la de la renovació de Messi.

I això també li està costant molt!

MÉS INFORMACIÓ