Selecciona Edició
Connecta’t
Estats Units

Trump s’inclina per obrir la porta a la deportació dels ‘dreamers’

La decisió, que encara no és definitiva, suposaria la fi de la cobertura legal a 800.000 joves immigrants que van arribar als EUA quan eren petits i que estan integrats

El president Donald Trump i la seva dona Melania a la sortida de l'església aquest diumenge a Washington.
El president Donald Trump i la seva dona Melania a la sortida de l'església aquest diumenge a Washington. REUTERS

El destí de 800.000 joves està a punt de torçar-se als Estats Units. Després de mesos d'estira-i-arronsa, el president Donald Trump està decidit, segons mitjans nord-americans, a suspendre l'ordre que permet als dreamers, els immigrants sense papers que van arribar sent menors, romandre al país. La decisió, que encara és susceptible de canvi, s'anunciaria el dimarts i vindria acompanyada d'una pròrroga de sis mesos perquè el Congrés pugui buscar una sortida. La seva promesa electoral va ser posar fi a aquest programa, aprovat per Barack Obama l'estiu del 2012 i que mai ha gaudit de les simpaties dels republicans. Però la cancel·lació, encara que seria benvinguda pel nucli dur del seu electorat, el situaria al costat més fosc i radical de l'espectre polític. El mateix que ja va abraçar quan va indultar l'exsheriff Joe Arpaio o quan va jugar a l'equidistància davant els neonazis de Charlottesville.

La immigració s'ha tornat un dels punts forts de Trump. Gran part dels votants republicans, però també un bon nombre de demòcrates, són partidaris de la mà dura amb els estrangers sense papers. El president és conscient d'això. I sempre que pot, estreny les rosques migratòries per fer oblidar els seus fracassos. L'estratègia, fins ara, li ha permès conservar pràcticament intacte el seu poder electoral. Però aquesta vegada els efectes són menys clars. Els afectats no formen part dels espectres habituals del crim i la marginalitat, sinó que són els immigrants més joves i integrats, aquells que senten els Estats Units com el seu país i que s'han esforçat a complir les seves lleis i progressar. Treure'ls la protecció, obrir la porta de la seva expulsió, com adverteixen les enquestes, supera el llindar de tolerància de molts votants republicans.

Els beneficiats pel programa DACA encarnen com pocs el somni americà. Per ser acceptats, han d'haver entrat als Estats Units amb menys de 16 anys, no tenir els 31 anys complerts el juny del 2012 i haver viscut permanentment al país des del 2007. També se'ls exigeix que no tinguin antecedents i que estiguin estudiant o tinguin el batxillerat acabat. A canvi se'ls permet estudiar, treballar i conduir, així com accedir a la seguretat social i disposar d'una targeta de crèdit. En un sistema despietat amb els desfavorits, el DACA els brinda un escut amb el qual avançar, però en cap cas representa la concessió de residència. Tan sols un permís que difereix la possibilitat de deportació i que ha de renovar-se cada dos anys.

Aquesta excepcionalitat no és aliena al seu part atribolat. Obama mai va aconseguir que el Congrés li donés un suport majoritari. La llei que havia d'oferir cobertura als dreamers va xocar amb el remolí obstruccionista dels republicans i l'administració demòcrata va acabar imposant un remei legal mitjançant una ordre executiva. Aquesta falta de suport parlamentari permet que el seu successor la pugui esborrar d'un cop de ploma. A més ha donat un argument verinós a la dreta més radical, que considera el programa un cas flagrant d'extralimitació dels poders executius en matèria migratòria. Amb aquest raonament, deu fiscalies estatals, encapçalades per Texas, han donat un ultimàtum a Trump perquè aquest dimarts cancel·li el programa. En cas contrari, l'impugnaran.

La decisió encara ha de fer-se pública. En campanya, mogut per la seva visceral xenofòbia, es va sumar al cor de veus contràries al DACA i la va considerar una “amnistia il·legal”. En aquell moment, Trump sostenia contra vent i marea que el seu objectiu era expulsar els 11 milions d'indocumentats. I punt. Tant se valia que fossin nens, estiguessin integrats i fossin socialment productius.

Ja al poder, com en tantes altres qüestions, ha intentat sufocar l'incendi que ell mateix va desencadenar. Ha declarat la seva empatia amb els dreamers i fins i tot en una entrevista a la cadena ABC va anunciar que no s'havien d'amoïnar per res. Demà haurà de definir-se.

Liquidar el programa, el reconciliaria amb la seva base més radical. Després d'haver atiat la por a l'immigrant, d'haver-lo culpat de la crisi i la inseguretat, li bastaria acollir-se a una interpretació rigorista de la llei per obrir les portes a la possible expulsió dels 787.580 joves acollits al programa. Seria un triomf de l'America First (Amèrica Primer) i la demostració que Trump no busca la pau social sinó obtenir energia electoral de la fricció constant.

Però també representaria l'inici d'un malson. Encara que no se'ls classificaria com un grup prioritari per a la deportació, les inevitables expulsions de nens i joves que no coneixen el seu idioma originari ni tenen memòria del seu país natal mostraria el costat més fosc de Trump. Aquesta radicalització l'allunyaria del centre republicà i obriria una fractura difícilment recuperable en les seves pròpies files. Figures tan destacades com el president de la Cambra de Representants, el republicà Paul Ryan, han rebutjat públicament que es posi fi al DACA i han demanat a Trump que deixi al Congrés buscar una solució permanent. “Estem parlant de nens que no coneixen un altre país ni una altra llar. Viuen en uns llimbs que requereixen una solució legislativa”, ha dit Ryan. Més contundents han estat els representants de les grans companyies. En una carta, 400 directius, entre ells els de Facebook, General Motors i Hewlett-Packard, han exhortat el president a protegir els dreamers. “Són una de les raons per les quals seguim tenint un avantatge competitiu global”, han escrit i al mateix temps han xifrat en 460.000 milions de dòlars el dany que la seva sortida podria implicar.