_
_
_
_
_

Punts negres que no són tan negres

Recorregut per deu espais de la via pública que l'Ajuntament de Barcelona monitoritza per tenir una especial problemàtica de neteja

Cristian Segura
Un operari de neteja al barri del Raval.
Un operari de neteja al barri del Raval.CARLES RIBAS

L'Ajuntament de Barcelona va presentar divendres passat un pla per solucionar el que anomena “punts negres” de brutícia a la via pública. Són 863 espais amb “problemes arrelats, que necessiten més temps d'actuació”, segons l'informe. Aquest document considera punt negre “una localització concreta on de manera persistent es coneix l’existència d’alguna problemàtica de neteja, com ara contenidors desbordats, papereres en mal ús, presència de mobles i trastos vells fora de l’horari de recollida, excrements de gossos, etcètera”. Un s'imagina nius de rates, bosses d'escombraries rebentades pel terra, pixats, llaunes de cervesa d'un botellón o tifes de gos com un camp de mines. La veritat, però, és que cap dels deu espais amb problemes de neteja visitats per a aquest reportatge mostren una insalubritat excepcional. Potser són punts negres, però d'una ciutat del primer món.

El punt negre més negre –més aviat gris– d'aquesta ruta pel costat brut de Barcelona és a Sarrià, al carrer Pedró de la Creu. Les obertures dels contenidors pneumàtics estan marcades amb crostes de porqueria, també ho estan les planxes d'acer que aïllen els dipòsits soterrats. Gemma Aliè, treballadora del centre d'estètica Mano a Mano —ubicat enfront el contenidors—, assegura que el principal inconvenient era l'acumulació de material d'embalatge al migdia després de l'horari de distribució comercial. La situació ha millorat des de fa sis mesos, diu Aliè, perquè s'hi va presentar un agent cívic de l'Ajuntament per advertir els comerços que podien ser multats si deixaven les escombraries fora dels contenidors. L'Ajuntament va iniciar al febrer passat una campanya “de sensibilització ciutadana i comercial per a la millora de la neteja dels carrers i places de la ciutat”. Al número 2 del carrer del Degà Behí (Sant Martí) hi ha tres contenidors grisos i un d'orgànic. En Julián, que viu a la primera planta, no dubta que el greuge és que s'hi acumulen mosques i pudors, i que els drapaires buiden els contenidors per trobar-hi objectes de valor —durant la meva presència, un ferroveller n'extreu una planxa vella—. En Julián i un altre jove destaquen que en els darrers mesos s'hi han presentat equips extra de neteja.

A peu de carrer, a la majoria dels punts negres analitzats és difícil precisar quin és el problema detectat per l'estudi. La versió del pla feta pública pel govern municipal no precisa els dèficits d'higiene de cada enclavament crític. Sí que hi indica dades generals de les quatre principals fonts de brutícia —els excrements de gos gairebé representen el 50% de les queixes— i la ubicació dels punts negres. A la cantonada de Sardenya amb Travessera de Gràcia, al Baix Guinardó, hi ha una petita font. El racó, assenyalat com un indret de “problemàtica persistent”, no mostra brutícia de cap mena. Oriol Llamas, mecànic d'un taller proper, creu que pot desxifrar l'entrellat: hi ha un veí que gairebé cada dia renta el gos a la font. Molts veïns s'han queixat a l'Ajuntament i l'home fins i tot s'hi encara. El conflicte en aquest cas no s'ha solucionat perquè Llamas assegura que l'home ho continua fent.

Desconeixement veïnal

Al passeig Fabra i Puig 93 (Nou Barris) i al carrer Felip II cantonada plaça Carmen Laforet (Sant Andreu), cap veí consultat considera que hi hagi res d'alarmant. Les converses amb els ciutadans per identificar els dèficits greus que hauria detectat l'Ajuntament serveixen per plantejar altres necessitats. Al carrer Jordi de Sant Jordi, del barri del Congrés i els Indians, hi ha un petit parc on se suposa que hi ha un problema de neteja. És migdia i el parc és ple de jubilats. Cap sap dir-me què és això que fa del seu lloc per prendre el sol un focus d'atenció per al Consistori. Un home apunta que potser és per la presència de rates: en va veure una fa un mes. A l'hamburgueseria que hi ha al davant, Mezzè, també han vist rates, dues en dos mesos, però no tenen present que ningú s'hagi queixat d'una situació límit. En Javier és l'escombriaire del barri i acaba la jornada laboral mentre investiguem amb els avis. Fa 27 anys que treballa netejant els carrers de Barcelona, no creu que hi hagi res especialment negatiu a Jordi de Sant Jordi i aprofita per advertir que el més important és que la gent no s'encari amb els escombriaires: “Que es posin en contacte amb l'Ajuntament si detecten focus de brutícia o si confirmen que la freqüència de neteja ha baixat; jo ho faig”.

El número 550 de l'Avinguda Meridiana és en un carrer discret sota el circuit d'asfalt d'entrada a la ciutat. Mercedes Martínez i Mari Carmen González hi viuen des de fa més de 40 anys. Totes dues debaten per què són punt negre de brutícia: pel parterre que hi ha i que alguns utilitzen perquè els gossos hi facin les seves necessitats? El dia de la visita, aquest periodista no hi va detectar cap excrement sense recollir. González diu que les plantes que hi ha són molt lletges i que mai hi ha vist un jardiner; Martínez apunta que els locals dels baixos fa dècades que estan tancats i hi surten un munt de paneroles.

Al mapa de punts negres del pla municipal, el carrer d'Espronceda (Navas) sembla un escenari del Londres de Charles Dickens: en 300 metres hi ha quatre espais de problemàtica especial detectats per l'Ajuntament; a la plaça d'Islàndia, un veí diu que potser és per la brutícia a l'aigua de la bassa de l'escultura que hi ha instal·lada; al 341 d'Espronceda, punt negre, hi ha un bar. Els encarregats de dos comerços veïns asseguren que si aquest xamfrà de Barcelona és un lloc problemàtic, ho és perquè aquest bar constantment rep denúncies per soroll, vidres trencats, baralles. Un cambrer de la pizzeria Made in Italy es pregunta si l'alerta municipal és perquè va denunciar —a través de la web de l'Ajuntament— una veïna que li llençava al damunt, per la terrassa el que escombrava a casa. Ho confessa alarmat, com si l'estigma d'Espronceda fos culpa seva.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_