Marcos Peña: “Ningú fa vaga per capritx”

Sempre que té l'oportunitat Marcos Peña (Terol, 1948), deixa constància de la seva fe en el diàleg. És el president del Consell Econòmic i Social, l'òrgan que acull sindicats i empresaris. Malgrat aquesta fe, o per a ella, el Govern espanyol li va confiar la facultat d'imposar la solució al conflicte laboral de l'estiu: la vaga dels vigilants d'Eulenen els controls de l'aeroport del Prat per reclamar millores salarials i laborals. Va acceptar sabent que la seva decisió no agradaria a tothom.

Pregunta. Va dir vostè que "ningú quedarà content" amb l'arbitratge. En canvi, s'ha basat en l'oferta de la Generalitat acceptada per l'empresa, però rebutjada pels treballadors.

Resposta. El laude arbitral obligatori és excepcional. Cal tenir present aquesta excepcionalitat i aconseguir dues coses. Una és limitar el dany a la zona afectada, El Prat. La segona, que la solució no contamini. Per això volia deixar la negociació del conveni lliure de lligams. La proposta de la Generalitat, a contracor o no, havia estat acceptada per Eulen, Aena i Foment. I per a mi era raonable. En cap moment em va passar pel cap modificar la quantitat [ha fixat un complement salarial de fins a 200 euros mensuals en 12 pagues].

P. No han estat els diners l'únic punt de fricció.

R. Va haver-hi coses la concreció de les quals no és senzilla: la igualtat efectiva i les condicions de treball. Per aquest motiu s'ha intentat potenciar els plans d'igualtat i de prevenció, i avaluacions específiques de seguretat de les dones en els filtres [controls de seguretat].

P. La decisió que ha pres en aquest tema ha estat molt criticada pels treballadors.

R. És normal. No ha d'induir a la sorpresa que la critiquin. El laude respon a la mediació de la Generalitat i la van rebutjar. No m'escandalitza.

P. Ha anul·lat les sancions. Elimina així la causa de la vaga del 8 de setembre.

R. Un no fa les coses de forma maquiavèl·lica per enxampar l'altre. És habitual en conflictes d'aquesta dimensió que es pretengui començar de nou i desaparegui el succeït fins ara. I, evidentment, un vol armar el seu laude, en el sentit de no deixar portes obertes a la contestació. Res és innocent.

P. Llavors, creu que ha estat equilibrat?

R. Crec que sí, però no era l'objectiu. L'equilibri és el que es produeix en el conveni, i insisteixo, no volia contaminar-lo. Sé que hi havia una singularitat al Prat, però no és una peça separada. M'interessa més promoure una ordenació del sector que extralimitar-me una mica.

P. Està dient que el laude ha d'estendre's al conveni del sector que es negocia ara?

R. Al contrari, el laude no ha de contaminar el conveni.

P. I ha de ser un referent?

R. Seria ingenu pensar que, en allò que sigui útil, no s'utilitzarà.

P. Ha faltat voluntat de negociació en alguna part? El ministre de Foment acusa d'això els treballadors.

R. Ningú va a la vaga per capritx, ni ningú es resisteix a donar més per capritx. El tema d'aquestes licitacions de serveis és molt inhòspit.

P. Haurien de canviar llavors les licitacions en les quals el preu pesa tant?

R. El preu té una valoració aclaparant, inconscientment empeny a la baixa. Aquests serveis, que són essencials per a la comunitat, es caracteritzen per dues dades contradictòries i sorprenents: la valoració social, laboral i salarial d'aquests llocs de treball no està d'acord amb els danys produïts per la seva absència. La vaga d'uns netejadors en un hospital pot fer més mal que la d'uns metges. En canvi, no és comparable el rol social dels uns i els altres. Aquesta contradicció genera una situació incòmoda. Estan en conflicte diversos subjectes: el ciutadà/seguretat, el viatger/confort i el treballador/dignitat. I això cal conciliar-ho.

P. I la regulació de la contractació pública ho aconsegueix?

R. Ha d'ajudar.

P. Llavors ha de canviar?

R. Sí. No pot ser ni molt menys el preu [tan determinant]. Sovint té lloc, partint de la desconfiança, que el Tribunal de Comptes entra en el cas que passa a una empresa el preu de la qual sigui superior a l'ofert per una altra. I la tendència és curar-te en salut.

P. Perquè la regulació dona molt pes al preu.

R. Ho permet, però contractacions donades a preus superiors han estat contestades. No pot basar-se en el preu perquè inconscientment es tendeix a la baixa. També tendeix a la depreciació del treball i del servei. Cal intentar corregir això.

P. I té alguna idea?

R. Si la vareta màgica és l'eina de treball, estem perduts. El que existeix és la paraula, la raó, fins i tot la complicitat. Hem de parlar més, i reconèixer i respectar el treball dels agents socials i econòmics, que són previstos amb cert desdeny intel·lectual al nostre país.