Selecciona Edició
Connecta’t

L’última icona dels ‘indepes’

El cap dels Mossos va ser brillant en l'explicació dels atemptats, però ha arremès contra els mitjans davant de les crítiques

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero.
El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero.

El cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, s'ha convertit a desgrat seu en una estrella mediàtica. I en l'última icona dels independentistes. Una paradoxa per a un comissari de 51 anys la trajectòria del qual s'ha caracteritzat, precisament, per la seva independència política i per no haver-se significat mai a favor de ningú, excepte del cos policial. El seu fort corporativisme l'ha portat a criticar amb duresa els mitjans. Una posició que, en un context de forta polarització, ha fet que s'hagi guanyat l'aplaudiment de l'independentisme.

La publicació, per El Periódico de Catalunya, d'un suposat avís de la CIA sobre la possibilitat d'un atemptat a la Rambla ha fet sortir el rostre més corporativista de Trapero. El comissari va reptar el director del rotatiu, Enric Hernàndez, a presentar-se a la roda de premsa per formular ell mateix els seus dubtes. Trapero va qüestionar no només la seva informació, sinó les seves “intencions”. I va assenyalar, pel seu nom, el sotsdirector, Luis Mauri, que va denunciar les “mentides” dels Mossos en un article d'opinió.

Els sectors independentistes interpreten aquesta defensa a ultrança de la policia catalana com una defensa dels seus interessos i una denúncia (implícita) de les forces de seguretat. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), principal entitat independentista, va publicar ahir una piulada de suport al comissari. “Flors als cotxes o merda als diaris?” Nosaltres ho tenim clar”, acompanyat de l'etiqueta joambTrapero .

Nomenat cap dels Mossos el 2013 de la mà de l'exconseller democristià Ramon Espadaler, Trapero ha mantingut el lloc per la seva forta ascendència al cos malgrat la purga d'alts càrrecs poc compromesos amb el procés. Els seus dos caps polítics —el conseller Joaquim Forn i el director general Pere Soler— sí són netament independentistes.

Bregat en la investigació policial, no oculta els seus recels cap als mitjans, amb els que ha mantingut una relació difícil. Les crítiques a la policia dels últims dies —per les informacions sobre l'imam a Bèlgica o per l'avís de la CIA— han tret la versió més dura d'un comissari de tracte aspre, segur de si mateix, intel·ligent i acostumat a manar.

Les explicacions de Trapero en les hores crítiques que van seguir els atemptats de Barcelona i Cambrils —en els quals va detallar, amb aplom, els avanços de la investigació— li van valer l'aplaudiment gairebé unànime. A aquesta imatge de fortalesa institucional va sumar un comentari que l'ha humanitzat a ulls dels ciutadans, especialment a Catalunya: “Bueno, pues molt bé, pues adeu”, va contestar a un periodista que va abandonar una roda de premsa perquè no es parlava només en castellà. “Si em fan la pregunta en català, responc en català, i si me la fan en castellà, responc en castellà”, va dir Trapero en una resposta que, per a alguns, va ser una senzilla defensa del bilingüisme i, per als independentistes, una reivindicació de Catalunya enfront d'Espanya.

La resposta de Trapero al periodista va provocar riures a la sala i una onada de bromes a Twitter que va portar alguns emprenedors a serigrafiar samarretes amb la cara de Trapero i la seva frase. En aquesta conferència de premsa, el comissari donava a conèixer el nom del conductor de la Rambla: Younes Abouyaaqoub. Els Mossos havien abatut feia pocs dies els cinc terroristes de Cambrils. I, amb prou feines hores després de difondre la foto de Younes, el van matar a Subirats. Aquesta actuació va fer que la policia autonòmica —acostumada a la crítica mordaç per les seves polèmiques intervencions en seguretat ciutadana— rebés incomptables elogis.

Però aquests dies feliços, exempts de tota crítica, van durar poc. Diverses informacions van assenyalar que, al gener del 2016, la policia de Bèlgica va demanar informació als Mossos sobre l'imam de Ripoll i cervell dels atemptats, el marroquí Abdelbaki Es Satty. La policia de Vilvoorde —focus gihadista proper a Brussel·les— sospitava de les activitats de l'imam i així ho va fer saber als Mossos, que van respondre que no sabien res i no van dur a terme cap investigació posterior.

L'aparició d'aquestes informacions no va agradar Trapero, que, dilluns passat, en una entrevista a Catalunya Ràdio, es va despatxar criticant els mitjans de comunicació que les van publicar. El comissari va llançar un primer dard: va recordar que, mentre “uns posen flors als cotxes dels Mossos”, en al·lusió a les ofrenes espontànies dels ciutadans després de l'actuació en els atemptats, “uns altres posen merda”, en al·lusió als mitjans. D'aquí la piulada de l'ANC. El comissari, màxim cap policial dels Mossos, sempre ha estat molt crític amb la feina dels periodistes i així ho va deixar clar també en aquesta mateixa entrevista. La seva tesi és que, mentre la policia “cada vegada està més a prop de la gent”, els mitjans, en canvi, estan cada vegada més lluny.

MÉS INFORMACIÓ