_
_
_
_
_

El Harvey copeja Louisiana després de provocar el caos i 30 morts a Texas

La tempesta segueix parcialment la senda del Katrina, que fa 12 anys va submergir Nova Orleans

Una barca de la patrulla de fronteres en una carretera de Humble, Texas.
Una barca de la patrulla de fronteres en una carretera de Humble, Texas.Karen Warren (AP)

La tempesta Harvey, una de les més devastadores de la història dels Estats Units, ha entrat a Louisiana després de sembrar el caos a l'Estat veí de Texas, on ha provocat 30 morts, l'evacuació de més de 30.000 persones i unes inundacions, especialment a Houston, de les quals trigarà almenys un mes a recobrar-se. I el pitjor no ha arribat encara a les terres texanes: aquest dimecres i dijous s'esperen els pics de les crescudes dels rius. Les pluges torrencials i els vents huracanats del Harvey, mentrestant, han agafat el camí de Nova Orleans, la ciutat que el Katrina va assolar fa 12 anys i on va provocar 1.800 morts.

Cinc dies després de copejar la costa del golf dels Estats Units com un potentíssim huracà, el Harvey ha tornat a terra per copejar Louisiana, un Estat que encara té cicatrius profundes de l'huracà Katrina del 2005. El Harvey va tocar terra just a l'oest de la ciutat de Cameron, segons el Centre Nacional d'Huracans. Al seu pas, a més de destrosses i víctimes, ha deixat el toc de queda a Houston per evitar el pillatge i els saquejos.

Les previsions meteorològiques indiquen que les precipitacions poden deixar entre 7 i 15 centímetres de pluja a Louisiana, on, no obstant això, no s'espera que romangui en aquest territori gaire temps, segons el Servei Meteorològic Nacional de Lake Charles. El comunicat del temps apunta que sortirà pel nord-oest al cap d'un dia, ja com a tempesta molt afeblida.

El canvi d'Estat de la tempesta permetrà a Texas començar a recuperar-se de les ferides que la duresa del Harvey ha inferit. Setmanes, fins i tot mesos podria trigar l'aigua a sortir de les cases més properes als embassaments de Houston i els suburbis. Serà una recuperació llarga. Fins al dimarts, 17.000 persones estaven dormint en més de 30 albergs dins de la ciutat i els suburbis.

L'alcalde de la ciutat, Sylvester Turner, va dir que el Centre de Convencions acollia 9.000 persones, quan n'esperaven 5.000. La ciutat ha demanat recursos a l'Agència Federal d'Emergències (FEMA) per acollir-ne 10.000 més. La policia va informar que havia dut a terme 3.500 rescats de persones atrapades a casa seva.

A Houston i zones limítrofes la possibilitat que els veïns rebin encara més aigua des dels embassaments ha desencadenat el pànic entre els residents. Addicks, una de les dues grans preses de Houston, es va desbordar el dilluns per primera vegada en la seva història i va començar a alliberar aigua. Els enginyers de l'Exèrcit van pronosticar que passarà el mateix amb la presa de Barker, localitzada a l'oest de Houston.

Jeff Lindner, director del Control d'Inundacions del Comtat de Harris (àrea de Houston), preveia el dilluns que els embassaments arribarien al seu nivell màxim cap al final de la setmana. “Perquè l'aigua comenci a baixar i aconseguir treure-la completament de les cases costarà diverses setmanes”, va dir. “Les cases més baixes estaran fins a un mes inundades. Com més a prop estan de la presa, més avall estan. Aquestes són les àrees que rebran més inundació i on l'aigua arribarà als nivells més alts”, va explicar.

La resposta de les diferents administracions no resisteix comparació amb la situació del Katrina, que va matar 1.800 persones després d'inundar Nova Orleans per sorpresa fa 12 anys. El president Donald Trump va aterrar ahir a Corpus Christi per reunir-se amb el governador Abbott i aplaudir l'esforç. Allà va lloar el director del FEMA, Brock Long, de qui va dir que “s'ha fet famós a la televisió aquests dies”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_