Selecciona Edició
Connecta’t

Garrotada jurídica a la Seguretat Social catalana com a estructura d’Estat

Un dictamen no vinculant del Consell de Garanties demana modificar alguns apartats per aclarir el proveïment competencial

Puigemont, Junqueras, Turull i Romeva, al Parlament.
Puigemont, Junqueras, Turull i Romeva, al Parlament.

El dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la llei que crea l'Agència Catalana de Protecció Social suposa un cop fort contra la fórmula amb la qual s'intentava evitar una possible suspensió per part del Tribunal Constitucional. L'òrgan, les recomanacions del qual no són vinculants, demana que es reescriguin alguns apartats que feien referència al proveïment de les competències catalanes i que pretenien en un futur subrogar atribucions del Govern central.

L'agència és una de les tres lleis de desconnexió d'Espanya promeses pel Govern i té com a missió última ser l'embrió de l'ens que faci front a les pensions en una hipotètica Catalunya independent. La seva funció és “gestionar d'una manera centralitzada les prestacions que integren els instruments de protecció social que a cada moment siguin competència de la Generalitat”, diu el text de la norma.

I és precisament l'afegitó “a cada moment” el que el Consell de Garanties Estatutàries demana reescriure en almenys tres apartats. En el seu dictamen conclou que si bé els preceptes examinats no són contraris ni a l'Estatut ni a la Carta Magna, és necessari canviar-los “per evitar qualsevol possible dubte sobre el sentit de la norma i el seu proveïment competencial”.

El problema és que aquest enunciat maximalista, que permet anar afegint competències, va ser la fórmula que van dissenyar els juristes de la Generalitat per intentar blindar la norma d'un més que previsible recurs d'inconstitucionalitat per part del Govern de Mariano Rajoy.

Els grups del PSC i de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) van demanar el dictamen el juliol passat en considerar que si bé la Generalitat és competent per crear, dins de les seves competències, les agències que consideri necessàries per a una autoorganització més bona “no pot pretendre, a través d'aquests ens, assumir i gestionar competències que no li són pròpies d'acord amb la Constitució i l'Estatut”.

Un ens per gestionar 169 prestacions

Tenir una agència que unifiqui la gestió de les 169 prestacions que existeixen a Catalunya (sumant les de les diferents Administracions) és una idea que es remunta al 2007, quan es va aprovar l'actual Llei catalana de Serveis Socials. El Govern tripartit mai la va desenvolupar, fet que no va canviar amb l'arribada de l'extinta Convergència a la Generalitat. El sobiranisme la va recuperar posteriorment, davant la necessitat d'abordar una dels dubtes més grans sobre la viabilitat de la independència: el futur de les pensions. Fer front a la protecció social implicaria gestionar uns 32.400 milions d'euros, el 83% correspon a les pensions i a la prestació per desocupació.

El Consell, seguint el pronunciament del Tribunal Constitucional, recorda que crear una agència que pretengui assumir competències que no són de la Generalitat és inconstitucional. No obstant això, aclareix que la redacció del text també permet interpretar que es fa referència a una eventual assumpció de funcions traspassades a la comunitat autònoma per part de l'Estat.

És per això que el Consell de Garanties Estatutàries entén que s'hauria de reescriure l'afegitó abans esmentat “ja que podria donar a entendre que es refereix a competències respecte a les quals la Generalitat no té poder de disposició”. L'ens veu una “tècnica legislativa poc adequada”.

El dictamen sí que va considerar que va en contra de la Constitució un apartat referent a la contractació de personal ja que considera que constreny “el dret fonamental d'accés i promoció en condicions d'igualtat a la funció pública”.

La llei de l'agència ja va superar dues esmenes a la totalitat i es debatrà en el pròxim ple. Els socialistes i CSQP sempre han advocat per la creació d'una agència dins de l'actual marc autonomista.