Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont alimenta l’opció del decret per validar el referèndum

L'oposició adverteix que cap via parlamentària dona marge per aprovar a temps les lleis de desconnexió

Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull a la reunió del Govern.
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull a la reunió del Govern.

El decret llei guanya força com a opció perquè l'independentisme aprovi la llei del referèndum il·legal. Malgrat les pressions de la CUP, que opta a aprovar aquesta norma i la de ruptura al més aviat possible i en seu parlamentària, el portaveu de l'Executiu català, Jordi Turull, ha afirmat avui que “encara queden moltes vies” per donar llum verda a totes dues lleis i ha restat importància a com s'aprovi, d'acord amb Junts pel Sí. “Ens agradaria fer-ho d'una altra manera, però ens trobem amb un Estat que aplica accions contra Catalunya per caràcter ideològic”, ha argumentat, en referència a l'anul·lació de la lectura única.

Pot ser que el rellotge hagi començat a convertir-se en el pitjor aliat de Junts pel Sí per tirar endavant el seu pla per celebrar la consulta il·legal. Quan falten 30 dies i, malgrat l'afirmació de Turull, el Govern català no té gaires alternatives per resoldre l'aprovació d'aquest articulat, que serà immediatament suspès pel Tribunal Constitucional (TC), perquè el Govern central preveu recorre'l immediatament.

Un cop anul·lada la possibilitat de tramitar per lectura única el text —el TC va suspendre aquest article en la modificació del reglament del Parlament—, al front sobiranista li quedaven dues opcions: aprovar-lo al Parlament utilitzant la modificació in extremis de l'ordre del dia o obviar el legislatiu i que sigui el Govern de Carles Puigdemont qui assumeixi la responsabilitat d'aprovar la llei a través d'un decret. És una opció que no concep l'Estatut, que limita la possibilitat d'utilitzar el decret per a modificacions legislatives de la magnitud que es pretén ara. I que també es critica des de files de la CUP, que volen donar el màxim rang a la Cambra i precipitar-ho tot el 6 de setembre.

Però Junts pel Sí sap des d'ahir que l'opció que preveu des de fa setmanes d'aprovar aquestes dues lleis de desconnexió al Parlament podrien quedar en via morta, no només pel rebuig que generen entre els partits de l'oposició, sinó perquè aquests creuen que tenen arguments i avals jurídics que li permetrien frenar aquest camí. Tant a les files del PSC com a les de Catalunya Sí que es Pot admeten que l'article 81.3 permetria modificar l'ordre del dia i introduir una votació improvisada al ple, però no que això suposi que es pugui aprovar una llei que, amb prou feines uns instants abans, hauria estat admesa a tràmit per la mesa.

Esmenes

Els socialistes defensen que un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries redactat especialment per valorar la modificació del reglament del Parlament sosté que, malgrat que aquesta votació s'introduís, la llei hauria de seguir la seva tramitació ordinària, per la qual cosa s'hauria d'obrir un període d'exposició pública i de presentació d'esmenes, fins i tot d'obrir una ponència. El calendari impediria llavors la seva tramitació parlamentària tret que aquest executés un altre exercici de desobediència —el més important fins ara— i apostés per executar el tràmit de lectura única que va ser anul·lat pel Constitucional. La presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, no donaria suport a aquesta via, que complicaria encara més les seves querelles per desobediència i prevaricació.

Si és així, el Govern es quedaria amb l'única via del decret llei, que podria aprovar quan vulgui —amb una reunió extraordinària de l'Executiu— i publicar-la al Diari Oficial de la Generalitat fins i tot el mateix dia, amb una edició extraordinària. La validació necessària en aquests casos al Parlament —hi ha un marge de 30 dies— quedaria en res, perquè en aquest període suposadament ja s'hauria celebrat el referèndum. La suspensió del TC arribaria una vegada publicada al DOGC, així que ja s'hauria donat la imatge que pretén el Govern de Carles Puigdemont que la legislació està llesta. Fins i tot, hi ha la possibilitat que la llei i la firma de convocatòria del referèndum es publiquin en el mateix diari oficial, per la qual cosa el desafiament arribaria per duplicat.

Aquests plans, no obstant això, disgustarien la CUP, que sempre ha defensat que ha de ser el Parlament, representant de la sobirania catalana, el que assumeixi la responsabilitat d'aprovar dues lleis com les del referèndum i la transitorietat jurídica. Aquest mateix dimarts, una de les seves diputades, Gabriela Serra, ha tornat a sorprendre Junts pel Sí amb una nova exigència: que les dues normes, ara que ja han estat registrades, s'aprovin conjuntament al ple de la setmana vinent. “Ens sembla que seria el lògic”, ha dit per obligar el Govern a revelar els detalls del referèndum. L'Executiu s'ha negat a revelar-los fins que les lleis pendents siguin aprovades.

MÉS INFORMACIÓ