Selecciona Edició
Connecta’t
PATRIMONI CULTURAL

El preu de viure en un castell

Propietaris de fortificacions dediquen els seus immobles a usos lucratius per mantenir el patrimoni històric

El castell de Riudabella, situat a Vimbodí (Tarragona).
El castell de Riudabella, situat a Vimbodí (Tarragona).

El senescal del castell de Sant Marçal, va vendre, el 1225, l'immoble a Ramon de Plegamans, membre d'una de les famílies més rellevants de l'època i de la qual són descendents els actuals propietaris. Situat a Cerdanyola del Vallès, avui és un espai dedicat a la celebració de casaments i un dels 1.580 castells o edificis emmurallats que existeixen a Catalunya, segons dades del Departament de Cultura de la Generalitat. També un exemple d'una tendència a l'alça: cada vegada són més els propietaris de castells que es veuen forçats a dedicar els seus immobles a finalitats lucratives per poder conservar-los. “Potser els seus avantpassats tenien grans fortunes, però la vida ha evolucionat i ara els descendents no tenen tants diners per condicionar els habitatges. Els que poden afrontar les despeses avui són una minoria. Cada propietari busca la seva pròpia solució”, explica Javier Gimeno, president de Monumenta, una associació de propietaris de castells i edificis catalogats de Catalunya que aglutina 170 immobles.

Les solucions dels propietaris són des de llogar els immobles per a la celebració de casaments fins al rodatge de pel·lícules. Josep Maria Azinzu és el propietari del castell de Sant Miquel, del segle XI i situat a 700 metres d'altura a Castellterçol (Moianès). La seva família el va comprar el 1987. “Hi vam viure uns anys. Però el cost per mantenir-lo era massa alt, per això vam decidir reconvertir-lo en un hotel i destinar els ingressos a la seva conservació. És una petita ajuda, però tot suma”, diu Azinzu, qui explica que els costos destinats a la rehabilitació de l'immoble poden arribar als 20.000 euros l'any. “Quan es trenca una canonada, al final trobes una altra deficiència i acabes invertint més i més”, assegura.

La família d'Azinzu no es planteja en un futur vendre l'immoble. “Malgrat els costos, ens fa il·lusió tenir-lo. És una idea molt romàntica”, afegeix. D'altres, com el castell de Riudabella, a Vimbodí (Conca de Barberà), es lloga per a rodatges i celebració de noces.

La Fundació Castells Cultures de Catalunya és una associació que promou l'ús turístic d'aquests immobles protegits. L'entitat aglutina 125 castells. El director, Ramon Orpinell, explica que quan es va crear la fundació, fa 25 anys, no n'existia cap dedicada a aquesta finalitat. Els immobles que en formen part s'obren al públic per rebre visites guiades. “A grans trets, a Catalunya no es fomenta l'ús turístic del nostre patrimoni. Tot el contrari, el turisme de platja i de masses. És una pena, perquè en recursos patrimonials estem al capdavant d'Europa”, explica Orpinell.

El castell de Sant Marçal preparat per a un esdeveniment.
El castell de Sant Marçal preparat per a un esdeveniment.

La solució de Gimeno i Orpinell passa per importar el model de conservació francès a Catalunya. “Mentre que un propietari francès que obre al públic el seu castell desgrava el 100% del que inverteix en manteniment, a Espanya només és el 15%. L'ajuda per rehabilitar-los, a més, és escassa”, explica Gimeno. Segons la llei, els immobles catalogats com a Bé d'Interès Cultural han d'obrir al públic quatre dies al mes. “Montoro va aprovar una llei que obliga a pagar l'IBI a totes les cases que generen activitat. Com nosaltres, que hem d'obrir-lo per llei certs dies al mes”, explica Gimeno.

Un mercat en auge

“A Europa, fa molts anys que van tenir clar que qui millor cuida un castell és el seu propietari”, diu Orpinell. Encara hi ha molts propietaris que es neguen a obrir les portes dels seus immobles. “Però cada vegada són menys. Fa uns anys els propietaris estaven menys per la feina, alguns creien que si obrien el seu castell al públic els robarien”, afegeix.

També hi ha qui decideix vendre'ls. Aldeas Abandonadas és una immobiliària especialitzada en la venda d'edificis catalogats a Espanya. Entre la seva àmplia oferta —tenen a la venda nou fortificacions a Catalunya— destaca un castell de gran luxe del segle XII a la comarca del Lluçanès i on el rei Alfons XII es va allotjar “en diverses ocasions”, asseguren. L'habitació i el llit on va pernoctar el monarca segueixen intactes. El preu puja a 4,3 milions d'euros. “Des de fa quatre anys hem notat més demanda i més oferta al mercat. Són propietats que, en general, pertanyen a una mateixa família des de fa moltes generacions”, explica Elvira Fafian, gerent del negoci. “Arriba un moment en què els descendents no poden seguir vivint-hi i decideixen vendre'ls. Encara que la venda no és fàcil. El perfil acostuma a ser algú estranger i adinerat. La majoria és gent que hi vol viure o fer negoci”.

El palau Mornau, museu del cànnabis

El palau Mornau, construït al segle XV i remodelat a principis del XX per l'arquitecte Manuel Raspall, és una de les joies modernista de Barcelona. Després d'estar durant dècades abandonat, l'empresari holandès Ben Dronkers el va comprar el 2002. Després de 10 anys de reformes, l'immoble va reobrir les seves portes el 2012 reconvertit en el Hash Marihuana Cànem & Hemp Museum, un centre dedicat a la cultura del cànnabis. Hi ha exposades més de 6.500 peces relacionades amb la planta que va recollir el seu fundador durant 40 anys.