Selecciona Edició
Connecta’t

“Em contagio de l’excitació de la gent”

Muerta Sánchez, una inquieta discjòquei barcelonina, prepara nous projectes amb el seu 'alter ego'

Muerta Sánchez, durant la seva actuació a les festes de Gràcia.
Muerta Sánchez, durant la seva actuació a les festes de Gràcia.

El punt àlgid. Aquest moment en el qual gairebé a l'uníson i de manera espontània el públic aixeca les mans, salta o segueix una cançó fins que es queda sense veu. Quan tothom vol pujar al pòdium. Quan algú decideix perdre el seu torn a la barra per tornar amb els els seus col·legues a la pista a donar-ho tot. És quan Muerta Sánchez fins i tot pot llançar-se en planxa des de l'escenari. “És que hem de transmetre”, diu taxativament aquesta discjòquei barcelonina. I, i tant que ho fa!. Abans de punxar a la travessera de Sant Antoni, a les festes de Gràcia, repassa la pantalla del seu portàtil. Es posa una visera i comença. Freed from desire. Mira al seu al voltant i somriu: la festa ja està encarrilada.

Muerta Sánchez és el nom que fa servir Marta Sanmartín quan està darrere de la taula de mescles. El xou és al seu ADN. “Sempre m'ha agradat la nit. A casa ja hi havia afició per la música. Vaig estudiar al Liceu, vaig fer cabaret i a les festes que fèiem amb amics sempre acabava darrere de la barra punxant”, explica. Va treballar a la productora d'Operación Triunfo i ara al departament de comunicació i màrqueting d'un gimnàs.

La seva faceta de discjòquei va començar fa uns sis anys, en un càmping de Malgrat de Mar on treballava d'animadora. Fins que un dia li van proposar una cosa nova: punxar en una festa d'ambient i canalla. “Els nois de la Ká em van dir que havia de buscar-me un nom. I jo els vaig dir que no podia, que estava morta. I llavors van suggerir aquest nom, Muerta Sánchez”, riu.

"De gran vull ser petita"

On aniries de vacances? A Croàcia.

Què vols ser de gran ? Jo de gran vull ser petita.

A què fa olor l'estiu? Per mi a una barreja de mar i coco.

Ets més de vi amb gasosa o de gintònic? Vi amb gasosa!

Al cap de mitja hora, el seu públic de Gràcia està ja ben entregat. Ella ho controla tot. La pantalla del portàtil, però també la reacció de la gent. Quan tots es troben en un moment àlgid, ella també. Després de diversos temazos, decideix recuperar Saturday night. I no ho dubta ni un instant: es gira i puja a ballar a l'escenari. “El repte d'un discjòquei és mantenir la pista amunt”, adverteix. Després d'uns anys darrere de la taula de mescles, ja hi té la mà trencada. I seguidors. La festa de la Ká va passar d'un bar a una discoteca. I ella, de prendre's les seves nits de discjòquei com a hobby a afrontar-ho com una professió. “És el que m'agrada”, reconeix. És resident de la Ká, però ella participa en tots els saraus que pot. En bars, en festes majors o en festasses com Churros con Chocolate o Somoslas (Apolo) o Las Cinco (Razzmatazz).

En una sessió de Muerta Sánchez hi pot passar de tot. Des que pugi a la barra fins que es llanci al públic. I no, no és un personatge. “No fingeixo, sinó que trec la meva part més extravertida”, sosté. La intensitat de la seva sessió a Gràcia va creixent. Té clar que alguns temazos no poden faltar-hi. “Ni Queen, ni Dirty dancing ni Raffaella Carrá solen fallar”, somriu. Però la Muerta barreja indie dance, electrohits, música disco, temes dels 80 i dels 90 i també techno.

La Marta —o la Muerta— és inquieta, curiosa, innovadora. I no vol aturar-se aquí. Va a tots els festivals que pot, s'està formant en creació d'esdeveniments i ja ha llançat un nou projecte que ha suposat el naixement de l'alter ego de Muerta Sánchez. “Volia sortir de la festa de discoteca i de diumenge per fer alguna cosa nova. Hi ha gent que comença que és molt bona i cal promocionar-la. I planegem festes entre setmana en altres ambients, molt cuidats, més especials, amb un disseny molt treballat, sempre amb bon rotllo...”.

Es va tancar un cap de setmana amb la seva parella, explica, per acabar de perfilar la idea. I, resulta que va decidir no esperar més. Al juliol va llançar la primera Cactus Clap en un àtic dels Jardinets de Gràcia. I allà va estrenar la seva antagonista: Santa Marta. “Altres discjòqueis també tenen el seu alter ego. Seguiré sent la Muerta Sánchez i aniré a totes les festes, però a partir d'ara també seré Santa Marta”. L'antagonista de la Muerta Sánchez es va estrenar punxant electrònica i deep techno. I ja té el seu primer bolo, diumenge que ve a l'Eufònic Festival.

A Gràcia, al cap d'una hora ja s'han vist congues, espontanis a l'escenari i algun turista enfilat a les baranes. A ella també se la veu eufòrica. “M'acabo contagiant de l'excitació de la gent”. Una sensació que, diu, no sent quan està a baix, de públic. És el torn d'Europe. Un altre temazo: The final countdown. La plaça s'enfonsa. Ella, a dalt. El moment àlgid.