Selecciona Edició
Connecta’t

L’imam de Ripoll: “Em van apallissar i vaig estar en coma”

Abdelbaki Es Satty va enviar cartes al fiscal i al Defensor del Poble per la “injustícia” del seu empresonament

Estat en què va quedar la casa d'Alcanar després de l'explosió. Retrat de l'imam Abdelbaki Es Satty
Estat en què va quedar la casa d'Alcanar després de l'explosió. Retrat de l'imam Abdelbaki Es Satty

L'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, va fabular durant el procés judicial que va afrontar per intentar introduir 121 quilos d'haixix a Espanya. El jutge de Ceuta que, el 2011, el va condemnar a quatre anys i un mes de presó, no es va creure ni una paraula seva. Abdelbaki va carregar la culpa sobre tres germans marroquins —que van acabar absolts— i els va acusar d'obligar-lo a transportar la droga. “Em van ficar en una furgoneta, em van donar una pallissa i em van deixar abandonat en una granja. Vaig estar quatre dies ingressat a l'hospital i en coma”, va relatar en la vista oral. Però ni els va denunciar en el seu moment ni va aportar una sola prova del seu pas per l'hospital, assenyala la resolució.

Els fets provats en la sentència són els que segueixen: la tarda de l'1 de gener del 2010, el dia que feia 37 anys, els gossos de la Guàrdia Civil van detectar l'haixix en una furgoneta seva. Abdelbaki estava sol, a punt d'embarcar en el transbordador que cobreix la ruta Ceuta-Algesires. El van detenir. Però el traficant, després convertit en imam de Ripoll i artífex dels atemptats de Barcelona i Cambrils, va donar versions contradictòries per eludir la seva responsabilitat.

Com a imputat, va al·legar que no sabia res de la droga. I va explicar una història alternativa. Els tres germans, va explicar, li havien deixat 6.000 euros per comprar la furgoneta. Un mes abans de ser detingut, el “van enviar” a una quarta persona a qui havia de prestar el vehicle. Després, el futur imam la va seguir utilitzant al Marroc sense adonar-se que “portava haixix”. En el judici, en canvi, va admetre que havia transportat la droga, però que ho havia fet per por. “Vaig portar la droga sota amenaces. M'han enviat al Marroc per la droga. I m'han dit: ‘Com no tornis, et matem a tu i a la teva família”. És més, la suposada pallissa va passar abans, el juny del 2009.

Abdelbaki va proporcionar la identitat i la direcció dels tres germans, que vivien a Cambrils (Baix Camp). El jutge els va citar a declarar com a imputats. El fiscal els va considerar coresponsables del tràfic de drogues i va sol·licitar per a ells la mateixa pena que per a ell, més de quatre anys. Els tres tenien antecedents; en algun cas, per tràfic de drogues, expliquen fonts judicials. El titular del jutjat penal número 2 de Ceuta, no obstant això, els va absoldre.

Durant el judici, a Abdelbaki se li van notar les “notables contradiccions” —són paraules del jutge en la sentència— entre el que s'ha dit en fase d'instrucció i el que s'ha al·legat en la vista oral. Però l'imam també va donar una explicació per a això. Mai va dir que no sabés res de la droga. L'havien entès malament. “Va ser per error de la traductora. S'ha equivocat”, va al·legar. El magistrat considera inversemblant tota la seva declaració, que també està marcada per altres detalls. En el judici, la quantitat prestada pels germans per comprar la furgoneta ja no era de 6.000 euros, sinó de 13.000.

Abdelbaki va estar a la presó per tràfic de drogues des del 2 de gener del 2010 —un dia després de ser detingut a Ceuta— fins l'abril del 2014. La major part d'aquest temps el  va passar a la presó de Castelló I, encara que les primeres setmanes va estar a Ceuta.

Mentre va estar a la presó provisional a l'espera de judici, Abdelbaki va denunciar la “injustícia” a la qual se sentia sotmès. Va escriure cartes exposant la seva versió dels fets —la culpabilitat dels germans marroquins, les amenaces, etcètera— tant al Defensor del Poble com a la Fiscalia General de l'Estat. Va al·legar, entre d'altres coses, que els tres germans li estaven fent arribar amenaces a la presó. Les dues institucions van respondre que el cas estava pendent de judici i que, per tant, no podien fer-hi res.

S'ignora si la seva condemna o el seu pas per la presó van servir per accelerar el seu procés de radicalització. La veritat és que ja abans, a Vilanova (Garraf), havia estat en contacte amb un imam radical. Es tracta de Mohamed Mrabet, que presidia la mesquita Al Furkan i que va ser detingut en l'Operació Xacal el 2005. La policia li va atribuir la direcció d'una xarxa que va enviar mujahidins (combatents) a l'Iraq i l'Afganistan. A casa seva, els agents van trobar documentació d'Abdelbaki Es Satty. Encara que no va arribar a ser imputat en la causa, el jutge va autoritzar la intervenció del seu telèfon.