Selecciona Edició
Connecta’t
LLEI DE RUPTURA DE LA GENERALITAT

Les claus de l’esborrany de la llei catalana de desconnexió

El projecte de norma estableix la continuïtat de la majoria de tractats i lleis espanyoles fins que s'aprovi una Constitució pròpia

Els diputats Jordi Orobitg i Lluis Corominas de Junts pel Si i de la CUP Gabriela Serra i Benet Salellas, avui, al Parlament
Els diputats Jordi Orobitg i Lluis Corominas de Junts pel Si i de la CUP Gabriela Serra i Benet Salellas, avui, al Parlament

Junts pel Sí i la CUP han explicat aquest dilluns el text de “Llei de Transitorietat i fundacional de la República", la norma que pretén donar aixopluc a la desconnexió amb la resta d'Espanya si el sí guanya en el referèndum il·legal independentista anunciat per a l'1 d'octubre. El projecte normatiu, els esborranys del qual van ser avançats per EL PAÍS, ja ha estat registrat al Parlament i està a l'espera de ser tramitat per la mesa de la Cambra, moment en el qual ja podria ser objecte de judicialització per part del Govern central, que el considera anticonstitucional.  

L'esborrany consta de 89 articles i tres disposicions finals. Per acabar de desenvolupar aquesta llei, el Govern català hauria d'aprovar cinc decrets complementaris, que el seu contingut no ha transcendit. La llei de transitorietat seria la norma màxima fins que se celebri l'assemblea constituent, que redacti una nova Carta Magna.

Cap dels dos grups independentistes ha aclarit quin serà el calendari d'aprovació o el mètode per ser votat a la Cambra. No obstant això, sí que s'han compromès al fet que tot el tràmit es completi abans de l'1-O. Aquestes són les claus del text.

La república catalana. El projecte de llei de transitorietat estableix que l'hipotètic Estat català serà “una república de dret, democràtica i social” en què es respectarà el dret europeu i internacional. Catalunya, diu l'esborrany, integrarà automàticament les noves normatives europees que es dictin després de l'aprovació de la nova norma. Fins que s'aprovi la Constitució, explica el projecte, aquest text serà “la norma suprema” de l'ordenament jurídic. La Vall d'Aran mantindrà el seu estatus polític i la seva organització institucional pròpia.

La nacionalitat catalana. Els catalans d'origen seran aquells que, una vegada entri en vigor la llei, posseeixin la nacionalitat espanyola i estiguin empadronats en qualsevol municipi de Catalunya abans del 31 de desembre del 2016. També podran sol·licitar la nacionalitat de l'hipotètic nou Estat els nascuts a Catalunya però que visquin en un altre lloc o els descendents en primer grau d'un posseïdor de la nacionalitat catalana.

“L'atribució de la nacionalitat catalana no exigeix la renúncia de la nacionalitat espanyola ni de qualsevol altra”, explica l'esborrany de la llei. En el cas d'estrangers, la nacionalitat es podrà adquirir “per residència legal i continuada a Catalunya per un període de cinc anys immediatament anterior a la petició”. Es computarà el temps anterior a l'aprovació de la llei de transitorietat.

Continuïtat legal. L'esborrany opta per garantir la màxima continuïtat de les normes locals, autonòmiques, estatals i europees. Es continuaran aplicant els actes administratius com les llicències, permisos, i titulacions adoptades d'acord al dret vigent. Catalunya també vol seguir aplicant els tractats internacionals signats per Espanya, encara que es reserva la possibilitat de deixar-ho de fer si els considera incompatibles.

Subrogació de funcionaris. L'Administració de la Generalitat substituirà l'Administració de l'Estat, explica l'esborrany. El personal de l'Estat espanyol podrà optar a integrar-se a l'Administració catalana “en les mateixes condicions retributives i d'ocupació”. No serà el cas dels militars. El diputat Jordi Orobitg (Junts pel Sí) ha aclarit que com que no està prevista d'entrada la creació d'un Exèrcit no hi hauria una subrogació immediata.

Assumpció d'obligacions contractuals i béns. L'esborrany de la llei preveu que l'Estat català subrogui els contractes del sector públic referits a obres, subministrament o prestació de serveis que té Espanya a Catalunya. La Generalitat, a més, tindrà la titularitat de qualsevol classe de dret real sobre tot tipus de bé a Catalunya.

Protecció Social. L'esborrany manté d'entrada la cartera actual de prestacions socials públiques i reconeix els períodes de cotització al Sistema de Seguretat Social realitzats tant a Catalunya com en altres Estats de la Unió Europea o de tercers, segons els acords internacionals vigents.

Català, castellà i aranès. El projecte de llei de transitorietat estableix el “dret a opció en relació amb les llengües catalana, occitana i castellana” i dona per bona la llei de política lingüística del 1998. D'entrada, les tres llengües tenen el mateix estatus.

Cap d'Estat. D'entrada, el president o presidenta de la Generalitat serà el cap d'Estat català. Això serà provisional, ha explicat el diputat Bernat Salellas (CUP), fins que l'Assemblea Constituent determini quin serà el model d'organització del nou Estat.

Un Tribunal Constitucional Català. El text també proposa la creació del Consell de Garanties Democràtiques, que reemplaçaria l'actual Consell de Garanties Estatutàries. Aquest òrgan, una espècie de Tribunal Constitucional, s'encarregaria d'emetre dictàmens vinculants sobre els projectes de llei que es tramitin i la seva adequació a la llei de transitorietat. No serà així en el cas dels decrets.

Poder Judicial. L'articulat planteja mantenir l'actual planta judicial fins que s'elabori una Constitució de la nova república. Admet dues excepcions: l'eliminació de la sala de jurisdicció militar i la creació d'una sala Superior de Garanties, encarregada de drets fonamentals. El Superior de Justícia de Catalunya es converteix en el Tribunal Suprem Català. El seu nomenament és a càrrec del president de la Generalitat. El Fiscal General és escollit pel Parlament. Els jutges que hagin ocupat els últims tres anys una plaça podran seguir en la mateixa.

Amnistia per a independentistes. Un dels articles preveu la possibilitat d'arxivar o anul·lar aquells processos penals contra investigats o condemnats per conductes que “busquessin el pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d'un nou Estat".

Finances. La Generalitat es responsabilitza de tots els tributs i taxes que es paguen a Catalunya, incloses les cotitzacions socials i les de tipus duaner. L'Administració catalana substitueix l'Estat espanyol en els drets i obligacions de caràcter econòmic i financer “en els termes que s'acordin amb aquest”, per la qual cosa aquest element es deixa en mans d'una negociació.

Procés constituent. Si guanya el sí en el referèndum independentista il·legal, s'activarà un procés constituent, marcat per tres fases: procés participatiu per proposar com ha de ser la Constitució a través d'un Fòrum Social Constituent i un consell assessor del Govern; eleccions constituents per conformar l'Assemblea constituent, encarregada de la redacció; i ratificació de la Constitució en un referèndum. Aquesta aprovació requerirà de 3 cinquenes parts del Parlament, una proporció molt menor a l'actual (2/3) per reformar l'Estatut. Tot el procés es pot perllongar durant un any. Si no s'aprova, s'haurà de fer una nova proposta.

Entrada en vigor de la llei. L'estableix la disposició final tercera, que es refereix a l'article 4.4 de la llei del Referèndum, que decreta que es declararà la independència l'endemà passat del referèndum en el cas que en la consulta s'imposi el sí, encara que sigui per només un vot.

MÉS INFORMACIÓ