Selecciona Edició
Connecta’t

Junts pel Sí i la CUP aprovaran la llei de ruptura abans de l’1 d’octubre

El bloc independentista registra avui la Llei de transitorietat i fundacional de la República

Els diputats Jordi Orobitg i Lluis Corominas de Junts pel Sí i de la CUP Gabriela Serra i Benet Salellas.
Els diputats Jordi Orobitg i Lluis Corominas de Junts pel Sí i de la CUP Gabriela Serra i Benet Salellas. EL PAÍS

Junts pel Sí i la CUP han confirmat avui la seva intenció d'aprovar abans del referèndum il·legal de l'1-O la llei de ruptura. Avui serà registrada, però segueix sent un dubte quan serà tramitada per la Mesa del Parlament, pas que és imprescindible perquè el Govern central pugui recórrer la proposició de llei, que queda fora del marc constitucional. La norma es denomina Llei de Transitorietat i Fundacional de la República i pretén dotar un marc legal "temporal" —d'almenys un any— a la independència catalana abans que elabori la Constitució, que quedaria en mans d'una assemblea constituent.

"Aquesta llei dona la cobertura jurídica al període immediatament posterior" al referèndum independentista, ha afirmat Lluís Corominas, el president del grup de Junts pel Sí. En la presentació als mitjans, no s'ha lliurat el text als periodistes si bé s'ha assegurat que es penjarà al web garanties.cat al llarg de la tarda. Només s'activarà en cas que en la consulta independentista, que el Govern central ha dit que no permetrà, el sí s'imposi al no. La llei del referèndum no fixa cap llindar de participació i dona per bona una victòria del sí per la mínima.

Corominas ha assegurat que quan falten 35 dies per l'1-O hi ha prou temps perquè la ciutadania conegui els detalls del referèndum. De fet, ha argumentat, la presentació d'aquest articulat vol permetre que els que vagin a votar l'1-O ho facin amb coneixement de què passarà després i, alhora, apel·lar als qui encara dubten sobre participar en el referèndum, en una clara al·lusió als comuns d’Ada Colau.

La llei consta de 89 articles i tres disposicions finals. El diputat de la CUP, Benet Salellas, ha assegurat que amb la presentació de la llei ja "no hi haurà cap vacil·lació ni cap nou debat" respecte al debat del referèndum. Els anticapitalistes han insistit que la llei mata el processisme. Per acabar de desenvolupar aquesta llei el Govern català hauria d'aprovar cinc decrets complementaris, el contingut dels quals Corominas no ha volgut explicar.

ERC i la CUP van defensar que el Parlament aprovi l'anomenada llei de transitorietat abans de l'1 d'octubre i que només entri en vigor si guanya l'opció independentista en la consulta. El PDeCat, partit del president Carles Puigdemont, era partidari en un primer moment d'aprovar la norma després del referèndum il·legal, ja que entenia que suposava fer un altre pas cap a la desobediència sense cap sentit, atès que aquesta llei de ruptura només s'aplicarà en cas que s'imposi el sí.

L'articulat

L'articulat de la llei converteix, una vegada entri en vigor, la Generalitat en l’Administració estatal de Catalunya. La Generalitat farà seus en aquest moment els contractes i drets reals que pugui tenir l’Estat espanyol a Catalunya. Així mateix, es deixa en l'aire la negociació del deute pertanyent a Catalunya que ara mateix és a càrrec de l’Estat.

La llei estableix que el català, el castellà i l'aranès seran llengües cooficials, amb la qual cosa es manté l'actual règim lingüístic del referèndum.

Pel que fa al poder judicial, l'actual Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es convertiria en el Tribunal Suprem, que en aquest cas mantindria les mateixes sales amb l'única excepció de la jurisdicció militar, que quedaria eliminada. El Fiscal General de Catalunya serà escollit pel Parlament i tots els membres de la sala de govern del Tribunal Suprem català estaria format per jutges: els cinc presidents de sala més cinc magistrats.

Es crearà així mateix una "sala superior de garanties", que es convertirà en una espècie de Tribunal Constitucional, encarregat dels drets fonamentals. A més s'elimina l’Audiència Nacional i s'amnistiarien tots els processos judicials vinculats al procés independentista, la qual cosa deslliuraria Artur Mas i tres dels seus exconsellers de les penes d'inhabilitació que tenen ara, a més dels que puguin arribar en el futur. El diputat de la CUP, Benet Salellas, ha subratllat que "no s'amnistia la corrupció".

La Constitució definitiva es redactarà després d’un procés constituent, ideat en tres fases. Una primera fase de deliberació en la qual es crearà un fòrum social de discussió, la segona seran unes eleccions per escollir l'assemblea constituent i al tercera serà un referèndum per aprovar aquesta Constitució. La majoria parlamentària per aprovar la Constitució és de tres cinquenes parts del Parlament, 81 diputats, una xifra molt inferior als dos terços que són necessaris ara per modificar el referèndum.

En aquestes eleccions constituents hi podran votar tots els catalans i totes aquelles persones que hagin sol·licitat la nacionalitat catalana. Una disposició final insta a aprovar totes les sol·licituds de nacionalitat abans de les constituents.