Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont evita donar detalls de l’1 d’octubre quan falta un mes per a la consulta il·legal

Una de les grans incerteses respecte a la consulta gira entorn de qui se n’encarregarà

El Rei saluda Rajoy, Puigdemont i Colau.
El Rei saluda Rajoy, Puigdemont i Colau. EFE

Falten 34 dies per al referèndum que Carles Puigdemont pretén celebrar l’1 d’octubre i el seu Govern no ha fet encara cap pas que permeti oferir la imatge de “normalitat” que diu que vol donar a la consulta il·legal. Es preveu que la llei del referèndum s’aprovi el proper 6 de setembre, però es desconeix, entre altres qüestions, com la Generalitat captarà i formarà els “agents electorals” que substituiran els funcionaris o com ha elaborat el cens, les dades del qual, habitualment cedits per l’INE, són essencials per a unes eleccions.

El missatge que ofereixen Puigdemont i Junts pel Sí és pesat: el referèndum se celebrarà i no serà un nou 9-N –el procés participatiu independentista del 2014–, perquè aquesta vegada els resultats seran implementats. Ahir, en una entrevista al rotatiu digital ElNacional, el president català repetia incessantment la paraula “normalitat” per descriure la logística i l’ambient polític que ha de presidir l’1 d’octubre, el principal desafiament llançat des de la política catalana després de la recuperació de la democràcia. Però ha estat justament el mateix Govern el que, forçat per la tàctica davant la prohibició segura del Tribunal Constitucional, frena els passos i impedeix que aquesta convocatòria pugui considerar-se un procés electoral comú.

L’únic pas que ha fet fins ara Puigdemont i el seu Executiu ha estat el d’afirmar que el Govern català ja ha adquirit més de 6.000 urnes que s’utilitzaran en el referèndum, una forma amb la qual pretén amagar el fracàs que va suposar no poder tirar endavant un concurs institucional per adquirir-les de manera pública. Les dues empreses que es van presentar no complien el plec de condicions; les companyies en condicions de superar aquesta primera fase del concurs –les de més grandària– es van negar a participar en el desafiament sobiranista, si bé la convocatòria del concurs només feia referència a processos electorals, sense esmentar el referèndum.

El Govern després de la Cambra

Més enllà d’aquesta suposada compra clandestina d’urnes, el Govern català no ha revelat res més. Fonts de Junts pel Sí adverteixen que tot es precipitarà a partir d’aquesta setmana –amb la presentació de la llei de transitorietat, que es pretén aprovar abans de l’1-O– i la propera, quan, a les portes de la Diada, s’aprovi la llei del referèndum. Una vegada en vigor aquesta última, que serà prohibida gairebé automàticament, el Govern català haurà d’aprovar un decret de normes complementàries per resoldre les mancances d’aquesta llei. Entre altres, com han de ser les paperetes i quan s’inicia la campanya del referèndum. L’Executiu català vol implantar la idea que les lleis vinculades al referèndum independentista i a la posterior desconnexió si guanya el sí crearan una legalitat catalana que ja no emanarà de la Constitució, per la qual cosa es quedarien sense sentit les ordres que arribin des del Tribunal Constitucional.

De moment, les formacions independentistes intenten gestionar qüestions no menors de caire municipal. Es tracta especialment de la cessió dels locals municipals que han de ser la base per al referèndum. El risc de possibles inhabilitacions d’alcaldes que donin suport a la consulta il·legal pot acabar amb una important purga de les llistes municipals de cara a les properes eleccions locals, que seran clau perquè el PDeCAT freni la imatge de pèrdua de poder incessant. El Govern català no ha donat senyals de com gestionarà aquest assumpte, ni què farà en els municipis –com els del PSC– que es neguin a cedir espais.

Agents electorals

Una altra gran incertesa respecte a la consulta il·legal gira entorn de qui se n’encarregarà. Es desconeix qui i quan es constituirà la Sindicatura Electoral –

l’ens que substituirà la Junta Electoral de la llei electoral– i què succeirà amb els denominats agents electorals. La Generalitat va informar que constituiria una borsa per captar 7.000 persones que s’encarregaran de controlar els col·legis electorals, realitzar l’escrutini i traslladar els resultats al centre de control de dades. Aquestes persones han de substituir els funcionaris dels ajuntaments que habitualment participen en processos electorals.

La CUP va demandar la creació d’un equip d’experts juristes espanyols i estrangers per monitorar com avançava la preparació del referèndum. Si bé Puigdemont i el seu vicepresident Oriol Junqueras han constituït equips de coordinació per alinear els interessos del PDeCAT i ERC, aquest equip que volia donar validesa des de la fiscalització als preparatius del referèndum continua sent inexistent.

 

MÉS INFORMACIÓ