Selecciona Edició
Connecta’t

L’alcalde que es volia fer ric de pressa

Andreu Martí, exregidor de l'Ametlla de Mar, va obrir el seu primer compte a Andorra dies abans d'arribar al càrrec. Va acumular més de dos milions d'euros en suposats suborns

L'exalcalde de L'Ametlla de Mar, Andreu Martí, després de ser detingut.
L'exalcalde de L'Ametlla de Mar, Andreu Martí, després de ser detingut.

La gestió d’Andreu Martí com a alcalde de l’Ametlla de Mar (2003-2015) va tenir una cara b oculta durant més d’una dècada: la creació d’un petit imperi financer en paradisos fiscals que li va permetre acumular més de dos milions d’euros obtinguts gràcies a suposats suborns. Així ho revela la documentació aportada per Andorra a la comissió rogatòria sol·licitada pel jutjat d’instrucció 1 del Vendrell en el marc de l’operació Térmyca, a la qual ha tingut accés EL PAÍS. Els documents revelen com mentre Martí gestionava la política del municipi, els seus comptes a Andorra i societats radicades a Panamà no paraven de rebre grans sumes de diners en ingressos en efectiu i transferències bancàries.

Martí va començar a muntar el seu entramat il·lícit fins i tot abans d’ocupar el càrrec. El 15 d’abril del 2003, només 40 dies abans d’unes eleccions a les quals concorria com a gran favorit, el polític de Convergència i llavors la seva esposa van anar a Andorra per obrir un compte a l’AndBank en el qual van ingressar 3.500 euros. Era el primer dels cinc que va arribar a controlar en aquest país i gràcies als quals, segons la Fiscalia Anticorrupció, acumulava el dia de la seva detenció un total de 2,3 milions d’euros. Després de ser detingut dues vegades, el maig i juliol del 2016, Martí va passar tres setmanes a la presó fins que va aconseguir reunir la fiança de 600.000 euros decretada pel jutge en el seu segon arrest.

Martí va agafar el bastó de comandament per primera vegada el 14 de juny del 2003. La comissió rogatòria revela que escassament vuit mesos més tard, el 13 de febrer del 2004, algú va fer un ingrés en efectiu de 117.500 euros en un segon compte de l’alcalde, aquest obert a la Banca Privada Andorrana. En els 16 mesos següents, aquest mateix compte rebria quatre importants transferències bancàries per un total de 352.527,38 euros, a un ritme d’una cada quatre o cinc mesos.

En tots els casos, els diners procedien del compte andorrà d’una societat radicada a Panamà anomenada Hardfin Investment Corporation, els titulars de la qual eren Daniel Mestre (mort el 2015) i el seu fill Oriol Mestre. Aquest, resident a Andorra i també detingut juntament amb Martí en l’operació Térmyca, és un vell conegut de la justícia espanyola pel seu paper com a blanquejador i arquitecte de complexes trames societàries en paradisos fiscals. El 2012, també va ser detingut en l’operació Emperador acusat d’haver rentat cinc milions d’euros del cap de la màfia xinesa Gao Ping.

La pista panamenya uneix encara més els negocis de Mestre i Martí, ja que va ser al país del Carib on l’exalcalde va obrir el juliol del 2005 una societat –Hubble International–que li permetria mantenir els seus fons resguardats de la hisenda espanyola. Els documents revelen que Martí va utilitzar a Panamà els mateixos testaferros i despatxos d’advocats que ja estava utilitzant Mestres.

En els anys següents, l’exalcalde de l’Ametlla no va deixar de rebre importants quantitats de diners de societats panamenyes controlades per Mestres. El 26 de febrer del 2009, per exemple, Hardfin va transferir 106.425 euros a un tercer compte andorrà controlat per Martí. I entre el 24 i el 26 de febrer del 2010, una altra societat controlada per Mestres (Lambda World Corporation) va enviar 162.000 euros més a l’exalcalde de l’Ametlla.

A partir d’aquest moment, les transferències de Mestre a Martí es concentren en dues tongades. La primera –cinc pagaments per un total de 324,950 euros– es va registrar entre el 28 d’octubre i el 15 de novembre del 2010. La segona la componen cinc transferències més per un total de 291.000 euros realitzades entre el 12 de maig i el 8 de juny del 2011.

Curiosament, l’any següent part dels diners van córrer en sentit invers i va ser Martí qui va retornar a Mestre a través de les societats panamenyes de tots dos un total de 221.000 euros en set transferències. Segons la Fiscalia Anticorrupció, que investiga el motiu d’aquest canvi, els comptes utilitzats per Mestres per rebre els diners van ser cancel·lats poc després de ser utilitzats com a “pont” per “ocultar l’operativa investigada”.

L’última d’aquestes transferències va tenir lloc el 3 d’octubre del 2012. Poc després, el dia 19, Mestre va ser detingut en el marc de l’operació Emperador. En un pas previsiblement relacionat amb aquest arrest, el gener i febrer del 2013 Martí va decidir liquidar la seva primera empresa a Panamà i substituir-la per una de nova, anomenada Cafar Real Corporation.

Durant aquests anys, Martí també ha augmentat notablement el seu patrimoni, segons dades del Registre de la Propietat. El 2008 va adquirir un habitatge, dues places de garatge i un traster, pels quals va signar crèdits hipotecaris per valor de 260.000 euros. Posteriorment, el 2012, va comprar un segon habitatge amb una hipoteca de 180.000 euros.

El boom del totxo

Andreu Martí va viure des de l’alcaldia de l’Ametlla de Mar el boom i també el crac del totxo, amb nombroses operacions immobiliàries que van regar de milions d’euros aquesta localitat de les terres de l’Ebre. Unes operacions que, entre altres decisions de l’alcalde, ara rastreja la Fiscalia Anticorrupció per tractar d’identificar l’origen de la fortuna de l’exalcalde. Una fortuna amb la qual els investigadors es van trobar quan estaven investigant el cas Efial, l’empresa consultora a la qual nombrosos ajuntaments catalans i de la resta d’Espanya van confiar importants àrees de gestió. Tan importants que els investigadors consideren que Efial arribava a formar una espècie d’ajuntament paral·lel que escapava dels controls administratius fixats per llei. En el cas de l’Ametlla, Martí va adjudicar a Efial contractes per 3,3 milions d’euros, una part dels quals van tornar als comptes de l’alcalde a través d’una empresa a nom de la seva dona. L’origen del cas Efial és, com el de les investigacions del 3% per finançament il·legal de Convergència, a l’Ajuntament de Torredembarra. Per això el cas és instruït pel mateix jutjat del Vendrell.