Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Por global, protecció local?

Ens toca buscar què hem de fer per evitar que acabem cedint tota resposta als professionals de la seguretat

Policia a la manifestació contra el terrorisme.
Policia a la manifestació contra el terrorisme. REUTERS

El món se’ns està convertint en un gran veïnatge desordenat, amb capacitats de govern molt febles. Proliferen els actors disposats a convertir-se en els caps que remenin les cireres. En aquest escenari global, els Trump, Putin i companyia rivalitzen teatralment a veure qui és més pinxo, mentre que, al mateix temps, altres actors transestatals busquen els seus propis espais. Xarxes financeres que burlen fronteres; màfies i altres trames de comerç fraudulent que creen els seus propis codis; grans companyies digitals que pugnen per monopolitzar fluxos. Tots tractant d’assegurar-se el monopoli de les noves i rendibles intermediacions en absència d’instàncies governamentals capaces de regular i ordenar aquest escenari global. Aquesta sensació de desordre, les incerteses sobre l’esdevenir econòmic, els efectes impredictibles del canvi tecnològic, generen desassossec. Es palpa la sensació d’intranquil·litat. I es busca seguretat. El submon del terrorisme i del tràfic d’armes, forma part d’aquesta realitat. I és en aquest context embullat en el qual es mouen els serveis d’intel·ligència i de policia que operen dins i fora de les seves fronteres. A diferència d’altres riscos ja incorporats en l’horitzó mental racional de qualsevol (cotxes, inundacions, accidents domèstics...), actes com els que han passat a Barcelona resulten incomprensibles (irracionals) i, per tant, alteren profundament la normalitat. Més enllà de la por global, incorporat en la incertesa general i en la resposta de la qual no ens sentim directament involucrats, busquem, almenys, una certa protecció local.

Sorgeix l’imprevist enmig del quotidià. I això es fa més incomprensible com més proper és. Aquests dies sentim expressions que ja hem sentit en situacions diferents (com les relacionades amb la violència de gènere) però també disruptores: “Eren nois normals”, “uns veïns més”, “no se’ls notava res”. És un terrorisme de proximitat i globalitat, íntim i llunyà, tot al mateix temps. I això ho fa més difícil de gestionar. Passem de les sentides reflexions de l’educadora social de Ripoll que es preguntava amb sorpresa què estem fent malament davant la constatació de qui eren els protagonistes de l’execrable acte de la Rambla, al cert alleujament que suposa la connexió de l’imam amb Brussel·les o el vídeo publicitari d’ISIS fet a posteriori. És com si constatéssim que són gent com qualsevol de nosaltres, però finalment són estranys, no són dels nostres. Algú els va rentar el cervell i els va convertir en els monstres que han acabat sent.

Davant la por global i la incomprensió del que ens altera en la quotidianitat, ens toca buscar què hem de fer per evitar que acabem cedint tota resposta als professionals de la seguretat. No és un problema (només) de més i millor policia. De més i millors sistemes de control de les xarxes. De tancar (més) les fronteres. D’evitar que arribi més gent d’“els altres”. No és el mateix tractar d’evitar una repetició de l’11-S, que controlar la venda de ganivets, l’acumulació de bombones de butà o el lloguer de furgonetes. Hi ha inseguretats globals i inseguretats locals, encara que totes puguin semblar connectades. En el cas de la violència de gènere sabem que no és només un problema estructural i global, derivat de la societat jeràrquica i patriarcal, i tampoc és un tema que puguem circumscriure a uns pocs malànimes. Sinó que som conscients que també té a veure amb el sistema educatiu, amb les pautes i estereotips de consum, amb la composició equitativa d’homes i dones en les institucions, administracions públiques i cossos de seguretat. No hauríem així mateix procurar que la diversitat interna de les nostres comunitats locals acabi tenint efectes en tots aquests àmbits i esferes?

El desequilibri entre percepció de desprotecció i institucions capaces d’assegurar respostes democràtiques, obertes, plurals i al mateix temps protectores augmenta. I no és estrany que en un escenari com aquest, la gent es refugiï en el conegut, en el propi, en “els nostres” davant “els altres”. No aconseguirem “inseguretat zero”, ja que hi ha factors a escala global que són difícilment gestionables des de prop, però sí que hauríem d’aconseguir que les nostres institucions, administracions i entitats socials reflectissin millor la pluralitat i obertura que hem de defensar davant la simplificació identitària i estrictament securitària que alguns ofereixen.