Selecciona Edició
Connecta’t
LLIGA SANTANDER

Messi signa el monòleg del Barça

Els blaugrana abaten un Alabès inofensiu amb dos gols de l’argentí facilitats per errors individuals de l’equip de Zubeldía

Alaves - Barcelona Ampliar foto
Messi marca el segon del Barcelona. Getty Images

No hi ha millor solista que Messi, també en una orquestra com la del Barça, reduïda després de la sortida de Neymar i la lesió de Luis Suárez, expectant amb l’arribada de Dembélé i possiblement de Coutinho. Mentrestant no queda més remei que insistir amb el 10, fins i tot després de fallar un penal, com ha passat a Mendizorroza. O marcava el de Rosario o no guanyava el Barça. A la causa blaugrana hi ha col·laborat en qualsevol cas l’Alabès, un equip molt defensiu i tímid, la sort del qual implicava marcar abans que el FC Barcelona. Ha passat que Alexis s’ha equivocat dues vegades a la seva àrea i Messi no ha perdonat.

Valverde ha acostat l’argentí a la porteria contrària i el FC Barcelona ha solucionat els dos partits de Lliga per 2-0 i 0-2. El tècnic intervé en cada partit amb detalls significatius, respectuós a Mendizorroza amb l’estil i el dibuix en 4-3-3 del Barça. Ja recuperat Iniesta, la principal novetat ha estat la presència d’Aleix Vidal com a extrem dret, mentre Sergi Roberto tornava a la demarcació de lateral, com en els temps de Luis Enrique. L’entrenador ha insistit amb Deulofeu i ha prescindit d’Alcácer per atacar amb dos jugadors de banda i Messi de fals 9. El generós pla barcelonista ha exigit una defensa de deu jugadors per part d’un Alabès esforçat i solidari. Els nois de Zubeldía han aguantat fins que per fi Messi ha encertat.

Molt ben perfilat, i més ben organitzat, el desplegament del FC Barcelona ha estat durant una bona estona tan perseverant com innocu per la falta de força, absents jugadors desequilibrants com Suárez i Neymar. Al Barça li costa expressar la seva superioritat en els partits aparentment més senzills, com ja va passar també contra el Betis, perquè ha perdut qualitat i poder resolutiu, negat fins i tot Messi des del punt de penal, rebutjat el xut per l’excel·lent intervenció de Pacheco. El 10 amb prou feines ha agafat impuls i ha xutat al costat dret del porter quan acostuma a apuntar a l’esquerra, senyal d’inseguretat molt probablement, afectat el de Rosario pels tres xuts al pal del diumenge al Camp Nou.

L’afició de Mendizorroza ha celebrat amb entusiasme l’encert del seu porter perquè ha interpretat que el penal ha estat una concessió de l’àrbitre, que ha interpretat falta en una agafada d’Ely a Piqué a la sortida d’una falta xutada per Messi. Ni a pilota parada el Barça ha trobat recompensa al seu futbol viu, excel·lent en el ritme i la pressió, per atzar poc profund i gens agressiu, sobretot a les àrees, també a la de Ter Stegen. Cap jugador ha simbolitzat millor el joc blaugrana que Piqué, protagonista del penal en el seu partit 400, amonestat després per rematar amb la mà un córner i vençut per la cursa de Sobrino en una transició estupenda que ha resol Ter Stegen en el frec a frec amb el davanter de l’Alabès.

El toc d’Iniesta

Pacheco deté el penal a Messi. ampliar foto
Pacheco deté el penal a Messi. EL PAÍS

El replegament és el punt feble del FC Barcelona. El problema en atac és que les seves arribades gairebé sempre acaben a la banderola de córner, una sort que no acaba de dominar, mancat d’altura i fortalesa i de jugadors físics, a excepció de Piqué. El Barça no té més remei que confiar en Messi. El 10 ha rebut la pilota de Jordi Alba, habilitat per una excel·lent passada interior d’Iniesta, ha fet mitja volta i ha rematat amb l’esquerra a la xarxa, tocada la pilota per la cama d’Alexis per a desesperació de Pacheco. Ha estat el gol 350 del de Rosario en 384 partits de la Lliga.

Messi ha repetit poc després quan ha estat assistit per Alcácer en una recuperació facilitada per una errada d’Alexis. El partit s’ha acabat amb el 0-2. Els blaugrana s’han regulat i, davant la poca ofensiva de l’Alabès, els espectadors s’han entretingut amb alguna aparició selecta d’Iniesta i amb els debuts d’Enzo Zidane i de Paulinho. El brasiler ha entrat per Iniesta i el braçalet de capità ha anat a parar al braç de Messi.

El 10 de vegades fa cara de pomes agres, i pot ser que encara li costi entusiasmar-se amb el nou Barça. Ningú dubta, en qualsevol cas, del seu compromís amb l’equip, amb el joc que sempre ha defensat, com s’ha advertit en una cursa cap a la seva pròpia porteria al minut 90. Messi ha perseguit la pilota en les dues direccions i ha marcat les diferències en un partit que sempre ha girat a favor del FC Barcelona. A l’equip li falta grandesa, necessitat de reforços de categoria com Dembélé, que arribarà aquest diumenge a Barcelona. A canvi, ha guanyat ordre i nervi, circumstància que parla bé de Valverde, sabedor que ara les opcions a la Lliga es guanyen en els partits d’entretemps i no en els enfrontaments directes amb el Madrid; tret que Messi digui el contrari.