Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

De Barcelona al món

És trist que hagi hagut de passar una tragèdia així perquè els Mossos, institució insigne de l'autogovern català, hagin rebut el reconeixement de la societat que fa dècades que serveixen i protegeixen amb lleialtat

Homenatges a la Rambla.
Homenatges a la Rambla. EFE

Nou dies després de la matança de la Rambla els barcelonins tenim demà dissabte, amb la manifestació que sortirà dels Jardinets de Gràcia a les 18.00 de la tarda, l'oportunitat de dir al món que no tenim por, i que estem units contra el terror i en defensa de la llibertat. Han estat nou dies commovedors en què hi ha hagut formidables demostracions de grandesa, principalment de la ciutadania, que va mostrar una solidaritat després dels atemptats que va arribar fins i tot a desbordar el Banc de Sang, i la seva col·laboració també va ser determinant en la desarticulació de la cèl·lula terrorista. Les mostres de solidaritat i fraternitat provinents de la resta d'Espanya amb Barcelona i tot Catalunya també han estat espectaculars.

Els Mossos, que han dirigit la investigació, també han tornat a demostrar la seva diligència, acreditada durant anys com a policia integral de Catalunya en la defensa de la seguretat dels catalans. No ho diuen ells, sinó la majoria dels experts reconeguts i no polititzats en matèria de seguretat i defensa. En el que sí que han insistit els Mossos en totes i cadascuna de les seves compareixences és en el fet que la col·laboració amb el Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Civil i el CNI ha estat fonamental, constant i fluida, extrem que confirmen els comandaments policials dels principals cossos i forces de seguretat de l'Estat, que al seu torn lloen l'actuació de la policia catalana. És trist que hagi hagut de passar una tragèdia així perquè els Mossos, institució insigne de l'autogovern català, hagin rebut el reconeixement de la societat que fa dècades que serveixen i protegeixen amb lleialtat, no sempre corresposta i fins i tot en algunes ocasions menyspreada per sectors partidaris de l'anomia social i institucional. En fi, mai és tard.

Per tot això sembla oportuna la decisió del Parlament de condecorar els Mossos, els serveis d'emergència, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la policia local de Cambrils amb la medalla d'honor de la Cambra, però només la pretensió de rendibilitzar la tragèdia amb finalitats partidistes pot explicar l'exclusió de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil d'aquest reconeixement. Si tot això depengués dels comandaments policials dels Mossos, segur que tots dos cossos rebrien també la distinció del Parlament. Seria una mostra d'unitat que la majoria dels catalans, sens dubte, agrairíem, igual que aplaudim les imatges d'unitat que vam veure l'endemà dels atemptats, amb el Rei, el president del Govern espanyol, el de la Generalitat i l'alcaldessa de Barcelona presidint un commovedor minut de silenci per les víctimes de Barcelona i Cambrils. Per cert, cal ser molt mesquí per criticar, com han fet alguns opinadors, la crida de Rajoy a la unitat, com si el president estigués fent una crida a la unitat d'Espanya contra el separatisme, quan l'única lectura raonable i lògicament conciliadora que cal fer de les seves paraules és que està fent una crida a la unitat de totes les persones decents, de la gent de bé, amb independència sobretot de la seva adscripció partidista o religiosa.

No cal dir que l'elogi als Mossos no ens ha de fer caure en l'autocomplaença sense consciència. Al contrari, com a societat hem de ser exigents amb les institucions de què ens hem dotat per ordenar la nostra convivència, i si hi ha hagut errades en la prevenció de l'atac o en la gestió posterior, cosa que sembla probable, hem de detectar-les, denunciar-les i intentar corregir-les, assumint que el risc zero no existeix. Dit això, també tenim dret a reconèixer alguna vegada la tasca dels nostres policies, cosa que per desgràcia no fem sovint, i aquesta sembla una ocasió adequada quan els hem vist aquests dies jugar-se la vida per tots nosaltres.

El que no és admissible és que hi hagi qui pretengui aprofitar els atemptats per denigrar els seus oponents polítics o per rellançar les seves reivindicacions polítiques. I aquests dies hem vist coses molt preocupants, com el comunicat d'un sindicat de la Guàrdia Civil i un altre de la Policia Nacional denunciant una suposada exclusió de tots dos cossos en les investigacions posteriors a l'atemptat. Es tracta d'un missatge que no pot fer més que inquietar els ciutadans, cosa que constitueix una irresponsabilitat sobretot quan alts comandaments policials de tots dos cossos, així com del CNI, insisteixen en públic i en privat a afirmar que la col·laboració amb els Mossos ha estat i segueix sent notable, començant pel major, Josep Lluís Trapero. És fàcil criticar sempre en la mateixa direcció i recrear-se en els prejudicis, però, almenys en moments com aquest, convé elevar una mica el vol, deixar les trinxeres i escoltar-nos una mica entre tots. A veure si per una vegada desmentim el gran Larra i algú convenç algú altre en aquest país i no acabem a cops de cadira.

Fa l'efecte que això, elevar el vol, és el que han intentat fer Colau, Puigdemont i Rajoy, però per desgràcia no sempre han fet el mateix alguns dels seus correligionaris, com l'alcalde d'Alcorcón o el cap de premsa del Diplocat, entestats a criminalitzar sistemàticament l'adversari. Els instigadors d'aquests judicis temeraris ja s'ho faran amb la seva consciència, si és que en tenen. Els altres, ens veiem demà a la tarda a Barcelona.