En la ment dels radicals
Els experts coincideixen que els terroristes no són malalts mentals
“És l’objectiu de la seva vida i estan a punt de complir-lo, com han d’estar? Per ells és com una celebració. Fa un any que esperen una cosa que consideren important. No estan relaxats. Estan activats”. Ángel Gómez, professor titular de psicologia social a la UNED explica el comportament dels cinc terroristes, que abans d’atacar a Cambrils van parar fins a quatre vegades en una benzinera per comprar les últimes coses que necessitaven. Les càmeres de seguretat van captar la seva imatge a la caixa. Comenten. Un riu. Un altre pregunta alguna cosa. Sense aixecar sospites. En l’última visita, s’emporten menjar i begudes sense alcohol. L’enregistrament provoca una sensació torbadora i una pregunta: Com poden comportar-se així? Qui es menja un entrepà abans d’intentar matar a qui es posi al seu davant?
L’imam de Ripoll va ser un líder molt eficaç a l’hora de cohesionar-los i crear un grup unit
“Quan t’enfrontes a una imatge com aquesta, xoca. Sembla incongruent”. Segons Luis de la Corte, doctor en psicologia i director d’estudis estratègics i d’intel·ligència a l’Institut de Ciències Forenses i de la Seguretat de la UAM, la sorpresa que ens provoca l’escena té a veure amb l’estereotip que ens hem format dels terroristes. “Els terroristes són persones diferents de la majoria per la seva orientació per cometre atemptats especialment cruels, però en moltes altres facetes de la seva psicologia són persones normals”. De la Corte destaca l’ambient de companyonia en l’escena de la benzinera. “És clar que si efectivament l’imam de Ripoll va ser el líder, va ser un líder molt eficaç a l’hora de cohesionar-los i de crear un grup que se sentia molt unit”.
Aquests llaços amb el grup són fonamentals per analitzar el comportament dels terroristes. Juntament amb un equip internacional d’investigadors, el professor Ángel Gómez ha elaborat una teoria per tractar d’explicar per què els gihadistes estan disposats a matar pels seus i per les seves creences. “Tenen un vincle visceral amb el seu grup”, apunta Gómez, “però a més ells consideren que el grup no és només amb qui fan l’atemptat, sinó la gent d’Estat Islàmic que és a Síria i a la qual no han vist mai. Els consideren la seva família i això és una cosa que els fa sentir invulnerables i protegits”. Això i el menyspreu per la mort, que és la recompensa final. “Quan s’integren en un projecte terrorista, per molt monstruós que ens sembli”, afegeix Luis de la Corte, “és un projecte il·lusionant. Una il·lusió que pensen que està justificada i que tindrà una recompensa”.
“Es creuen diferents, escollits, com algú que està a un nivell superior, es veuen fins i tot com un supermusulmà”
Quan comenta el vídeo de la gasolinera, Miguel Perlado, coordinador del Grup de Treball sobre Derives Sectàries del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, assenyala com l’empara del grup fa que se sentin reforçats. “Es creuen diferents, escollits, com algú que està a un nivell superior, es veuen fins i tot com un supermusulmà”. Encara que per Perlado, l’element que explica més bé el comportament dels terroristes a l’estació de servei és el mateix que serveix per entendre com els seus veïns conviuen amb ells sense sospitar res. “Sempre es diu que actuen com si no passés res… I aquest com si és el que sorprèn a ulls de l’observador. Però l’explicació passa per una forta dissociació. Com els metges de l’Alemanya nazi que al matí gasejaven jueus i a la nit anaven a casa. Com és possible? Doncs sí”.
La deriva radical d’un gihadista és moltes vegades indetectable. Són capaços de mostrar una cara davant la societat mentre estan preparant una massacre. “Els últims dies abans d’una acció es comporten encara d’una manera més normal per no despertar sospites. Això no ho fa algú que tingui un problema mental. Són persones completament normals”, conclou el professor Ángel Gómez.
“No, no són psicòpates. Una altra cosa és que el procés d’adoctrinament els psicopatitzi, els insensibilitzi i els endureixi”, comenta Miguel Perlado, que insisteix que les tècniques de captació i reclutament són idèntiques a les de les sectes. Com en les sectes, els reclutadors reprogramen els seus adeptes escollint sempre els subjectes més proclius a sumar-se a la causa. Luis de la Corte és taxatiu: “La radicalització és un canvi psicològic que afecta totes les dimensions del comportament i de la vida. Canvien d’actituds, de valors, de visió de futur, de projectes. Però no són malalts mentals”.
“No, no són psicòpates. Una altra cosa és que el procés d’adoctrinament els psicopatitzi, els insensibilitzi i els endureixi”
El gihadisme es nodreix des de fa ja temps de la segona generació d’immigrants. És un patró que es repeteix en els últims atemptats a Europa. Un altre tret d’aquestes cèl·lules és l’existència de llaços familiars entre els seus integrants. No obstant això, en el cas de Barcelona a Luis de la Corte li crida l’atenció la joventut dels terroristes: “Els individus radicalitzats estan molt per sota de la mitjana d’edat tant a Espanya com a la Unió Europea. També és atípic perquè, fins a on sabem, Internet no ha tingut un paper important o fins i tot no l’ha arribat a tenir. I això va contra les tendències recents”. Luis de la Corte destaca que en els últims anys la xarxa ha servit per escurçar els terminis dels processos de radicalització perquè “genera una freqüència d’interacció en temps real, instantània”. Serveix per inocular el virus del radicalisme de manera més ràpida, encara que l’adhesió realment sòlida es produeix per la influència del líder espiritual. És ell qui els coordina i els estructura. Els terroristes de Ripoll no són llops solitaris. N’hi ha prou de veure les imatges de les càmeres de seguretat de l’estació de servei. Junts. Com si no hagués de passar res. Com si res no hagués passat.
