Selecciona Edició
Connecta’t

El policia que va veure Younes al volant: “Cridava com un boig baixant la Rambla”

El guàrdia urbà, Sergi, estava a l'entrada de la Rambla quan el terrorista va accedir-hi amb la furgoneta

Sergi té 35 anys i és agent de la Guàrdia Urbana des de fa dos anys. Està destinat a la comissaria de Ciutat Vella. El dijous 17 d'agost li va canviar la vida per sempre. Sergi va ser el primer policia que va veure Younes Abouyaaqoub conduint la furgoneta. “Cridava com un boig” mentre atropellava desenes de persones per la Rambla. El policia va saber ràpidament què passava. Va prèmer el botó de l'emissora: “Atemptat terrorista. Buideu la zona”.

Sergi Lledó a la Rambla.
Sergi Lledó a la Rambla.

L'agent estava destinat aquest dia a l'indicatiu de vigilància situat a l'intercanvi subterrani del metro, just a la sortida de la Rambla. Una zona on els agents estan pendent de carteristes, lladres i manters. El lloc de feina no és estàtic, sinó que els agents entren i surten contínuament del subsol a l'exterior del passeig barceloní.

A les 16.50, Sergi estava a l'exterior, al costat de la boca de metro de la Rambla. Uns turistes estaven demanant-li informació quan un cop sec provinent del pas de vianants que creua l'icònic passeig amb el carrer Pelai va fer que girès el cap. “De la velocitat de la furgoneta en entrar a la Rambla, les rodes es van aixecar. En el vehicle només hi anava el conductor amb les finestres pujades i cridant”.

El policia i tres dels seus companys van començar a córrer darrere del vehicle. “Cridàvem perquè la gent s'apartés. Vam saber des del primer moment que era un atac terrorista”, recorda. Els ulls de l'urbà s'inunden de ràbia quan recorda la trajectòria de la furgoneta: “Feia zig-zag buscant les parades i quioscs on hi havia la gent distreta i sense capacitat de reaccionar. Volia causar el major dany possible”.

Els quatre agents van córrer fins a l'altura del carrer Bonsuccés. La furgoneta es perdia Rambla avall. “Vam parar en sec, sense dir-nos res ens vam donar la volta. El panorama que havia deixat el terrorista era desolador”. Els quatre urbans van saber, al moment, què havien de fer. “Ens vam fer mentalment la nostra llista de prioritats distingint entre ferits greus i menys greus”.

Les imatges que té gravades a la ment són macabres, encara que l'agent intenta destacar les mostres de solidaritat. Recorda espontanis i agents fent tasques de reanimació amb “molta sang pel mig”. De la farmàcia del carrer Bonsuccés van treure benes i fins i tot un desfibril·lador. Va aconseguir que una jove tornés a respirar gràcies a l'aparell, però no hi havia temps de celebrar res. Mentre seguien atenent les víctimes, el pànic es va instal·lar per complet a la Rambla. “Un turista ens va dir que havia vist una persona armada dins del restaurant Istanbul. El local tenia la persiana tancada”, recorda. Hi havia informacions que deien que dins d'El Corte Inglés de la plaça de Catalunya hi havia un tiroteig. L'operatiu es complicava. Mentre el pànic s'apoderava de la Rambla, Sergi va traslladar un menor malferit fins a la farmàcia. “Va morir poc després, estic convençut que era Julian Cadman, el nen australià", recorda.

En aquests dos anys de servei, l'agent havia desenfundat poques vegades la pistola. Aquella tarda, amb operatius i informacions que parlaven de tirotejos, va passar hores amb l'arma “tacada de sang de les víctimes” entre les mans. “Cap dels meus companys va dubtar un segon en exposar la seva pròpia vida. Molts estaven de vacances i van abandonar les seves famílies per ajudar en una zona on ningú sabia si hi havia explosius, franctiradors…”