Selecciona Edició
Connecta’t
Estius a la feina

“El client no torna, però la seva família, sí”

Paco Muñoz és el gerent de Funerària Empordanesa, un negoci que veu créixer la seva activitat durant l'estiu

Paco Muñoz, funerari.
Paco Muñoz, funerari.

Hi ha negocis en els quals es fa molt complicat fidelitzar la parròquia malgrat haver-li procurat un tracte excel·lent. "El client no torna, però la seva família i el seu entorn, sí, per això és tan important aconseguir que marxin satisfets". Paco Muñoz és el gerent de Funerària Empordanesa-Àltima. Abans s'havia dedicat al negoci de la banca, als cotxes i als iots. Diu que, en el fons, tot s'assembla perquè es tracta de dispensar als consumidors "el millor servei i la millor atenció possible", una doctrina que va aprendre de petit atenent en la botiga de queviures dels seus pares, a Figueres.

Al capdavant d'un negoci que gestiona 400 morts l'any, l'estiu és intens per a l'enterramorts. Renuncia a fer vacances. Les onades de calor, igual que el fred extrem, aguditzen la mortalitat de les persones d'edat avançada i amb fràgil estat de salut, però, a més, des de Figueres, Funerària Empordanesa cobreix tota la franja de costa que va de Portbou a l'Escala. "El moviment de turistes és intens i es multipliquen les morts per ofegament i per accident de trànsit", assenyala. El matí que ens rep hi ha una família que ha volat des d'Austràlia per recollir el cos sense vida d'un noi que es va ofegar mentre feia submarinisme. "La psicologia juga un paper molt important en la nostra feina", indica. No dubta a afirmar que "no estem preparats per a la mort" i nega que el seu ofici sigui "trist". El seu discurs sona manifestament animat i assegura que vol viure fins als 120 anys. Reconeix que treballar en una funerària li ha ensenyat a "relativitzar les coses" i a "optimitzar el temps lliure". Ferm defensor de no deixar res per a l'endemà, perquè la pràctica li ha mostrat que aquest demà no sempre arriba, llança desafiaments a la mort. "A mi la mort no em fa por, el que m'imposa respecte és morir-me", matisa. Durant la xerrada apareix per la funerària Narcís Bardalet, eminent metge forense que aquest estiu ha participat en els treballs d'exhumació del pintor Salvador Dalí. Muñoz i Bardalet comparteixen actitud a l'hora d'abordar la mort: zero objeccions. El metge admet que passejar pels cementiris li aporta calma i serenitat i que recorre a aquests passejos quan necessita reflexionar. Muñoz confessa que té reportatges fotogràfics de la majoria de cementiris de la comarca.

On marxaria de vacances? No m'agrada viatjar.

Què vol ser de gran? A la meva edat ja no sé si tinc gaire temps de canviar de vocació.

De què fa olor l'estiu? De llibertat.

Vi amb gasosa o gintònic? Gintònic.

Entre els dos desgranen els efectes que l'estiu té en els cadàvers. La diferent corrosió de l'aigua dolça i l'aigua salada, el component accelerador de la calor en el procés de descomposició i la importància de saber gestionar els gasos que queden acumulats dins d'un cos. Si no s'encerta a escollir la mida correcta del taüt, hi ha cert risc que el cadàver, en inflar-se i no poder expulsar els gasos, rebenti la caixa. Per evitar-ho hi ha fèretres que incorporen una vàlvula de fuita similar a la que duu la tapa d'una olla exprés.

Seria un error concloure que el tracte diari amb la mort ajuda a trivialitzar-la. Paco Muñoz admet que se li fa molt difícil trobar el to quan el difunt és algú que coneix o en el cas que les circumstàncies de la mort siguin particularment dramàtiques. No obstant això, l'únic moment de la xerrada en què se li fa un nus a la gola i se li humitegen visiblement els ulls és en descriure una mort anònima i comuna. Rememora la tendresa que li va despertar el comentari fet per un pare, ja gran, al seu fill quan es van apropar al tanatori a recollir les cendres de la mare. El pare sostenia l'urna en una mà i, davant les dificultats que mostrava per caminar amb agilitat, el fill es va oferir per carregar ell la capseta. "Ha estat 65 anys amb mi, no l'abandonaré ara", li va respondre el pare.