Selecciona Edició
Connecta’t

L’imam va alliçonar els terroristes amb el corrent més clandestí del salafisme

La secta Takfir Wal Hijra va captar els dotze joves de la cèl·lula

La mesquita de Ripoll i l'imam Abdelbaki es Satty.

Els dotze joves que integraven la cèl·lula terrorista que va protagonitzar els atemptats a Barcelona van ser radicalitzats per la secta Takfir Wal Hijra (Anatema i Exili), el corrent més clandestí i secret del salafisme, l'anomenat club de l'odi, segons afirmen a EL PAÍS fonts de la lluita antiterrorista.

Els takfirs són el moviment més radical i violent del fonamentalisme. Figura a la llista d'organitzacions terroristes de la Unió Europea i constitueix el nucli més perillós del gihadisme per la invisibilitat dels seus membres. Tot apunta que Aldelbaky es Satty, l'imam marroquí que va captar els terroristes, va adoctrinar el grup en aquest corrent, tan ocult i difícil de detectar que suposa un repte per a les forces de seguretat.

La principal característica dels takfirs és que trenquen les regles sagrades d'altres corrents gihadistes. I ho fan per evitar que els detectin. Duen roba occidental, sabates esportives, beuen alcohol, consumeixen drogues, escolten música (la flauta del diable per a altres islamistes), ballen, miren la televisió, van amb dones i consumeixen porc. Eviten completament les túniques curtes, les que deixen a l'aire els turmells en senyal de puresa, i les barbes i perilles llargues.

Tot el que està prohibit per a la resta, tots els “vicis” occidentals, estan autoritzats per a ells en favor de l'ocultament i la clandestinitat. El “pecat” a favor de la gihad. Així, van escapar els dotze joves del radar de tots els serveis d'informació i intel·ligència. Es van tornar “invisibles” perquè, al contrari que membres d'altres cèl·lules, van sortir del camí recte per mimetitzar-se en el paisatge que somiaven atacar.

“Això explicaria perquè ni l'imam ni cap dels dotze integrants de la cèl·lula van mostrar mai cap signe extern de radicalisme, perquè van mantenir els seus costums sense cridar l'atenció de ningú”, afirma un comandament policial. “És una conducta que dificulta molt la nostra tasca i la dels confidents que ens ajuden a detectar joves disposats a la radicalització”, afegeix un agent operatiu de les forces de seguretat.

Abdelbaky es Satty, l'imam mort en l'explosió al xalet d'Alcanar, el tipus que va somiar amb immolar-se amb una armilla d'explosius, era un excel·lent simulador.

La presència del moviment Takfir Wal Hijra a Espanya no és nova. Informes del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) datats el 2007 van alertar del creixement d'aquest corrent i de l'obertura de sis petites mesquites, quatre a Barcelona i dues València, dirigides per takfirs. Els imams eren marroquins i algerians, homes amb perfils i actituds idèntiques a la de l'imam de Ripoll, algú discret que no va pronunciar mai la paraula gihad des del púlpit, ni va aixecar sospites entre els seus fidels i veïns.

Un informe de la Comissaria General d'Informació de la Policia, datat el 19 d'abril del 2008, va advertir un any després de la presència de takfirs a Espanya. El document analitzava l'onada d'atemptats suïcides a Alger i Casablanca, i destacava l'augment de la polarització social i radicalització d'“una part” de la comunitat musulmana.

“Una societat fortament reislamitzada i la globalització de la gihad afavoreixen que a Espanya s'hagi anat detectant una nova amenaça per part de grups territorials aïllats i integrats per joves islamistes definits com de segona generació”, destacava el document confidencial. I afegia que aquesta nova fornada de potencials terroristes seguia el corrent takfir, de la qual, segons els autors de l'informe, eren seguidors alguns dels principals protagonistes de l'11-M.

Els analistes d'aquest cos policial, el més actiu des del punt de vista operatiu en la lluita contra el terrorisme islamista, descrivien així l'evolució d'aquest corrent: “La seva aposta per la permissivitat d'activitats delictives, la seva autoexclusió com a únics garants de l'islam correcte i el seu odi i rebuig a la resta dels musulmans considerats corruptes o apòstates fan que s'hagi transformat en el brou de cultiu idoni per a les joventuts desarrelades de musulmans a Occident”.

Abdelbaky es Satty, l'imam mort en l'explosió del xalet d'Alcanar, l'home que va somiar a immolar-se amb una armilla d'explosius, era un simulador excel·lent. Va enganyar gairebé tothom en el seu paper d'home discret que predicava la pau. Perquè els takfirs solen fugir de les mesquites i els seus membres acostumen a resar a la muntanya sota la llum de la lluna. Això explicaria, en opinió de les fonts antiterroristes consultades, que es reunís amb els joves en una furgoneta.

El presumpte dirigent de la cèl·lula no tenia antecedents per terrorisme islamista ni va despertar les sospites de ningú, excepte quan va viatjar a Vilvoorde, un dels bressols del gihadisme a Bèlgica, i es va oferir a treballar en una mesquita. Li van demanar que mostrés els seus antecedents penals i va rebutjar fer-ho, fet que va aixecar les sospites de les autoritats locals. Havia estat quatre anys a la presó per tràfic de drogues. Aquest va ser el seu únic error, d'una persona que ha seguit les pautes dels takfirs, simulant ser un home bo, i les ha inoculat a tots els membres de la cèl·lula.

Fàtima Mohand Abdelkader, una jove de Melilla veïna de la Cañada de Hidum, el barri més deprimit de la ciutat, va estar dins del club de l'odi. El 2009 va revelar a EL PAÍS les seves vivències amb els takfirs, que la van obligar a vestir un burca, posar-se guants fins als colzes i no mirar els ulls dels homes que no fossin el seu pare. Va haver de penjar en un armari les seves samarretes i minifaldilles.

“Només es posaven gel·labes quan resaven a la muntanya d'amagat. Haurien d'utilitzar-les, però vestien a l'inrevés. Un dia els vaig preguntar: Ens demaneu que ens posem el burca i vosaltres vestiu com voleu. I em van respondre: ’Ho fem perquè no ens segueixin la pista, perquè la policia no es fixi en nosaltres'. Quan la Fàtima es disposava a abandonar la secta els seus membres van assassinar el seu xicot. Llavors ella va deixar el grup i va denunciar la seva experiència. Anys després, la jove va tornar al grup i es va casar amb un un d'ells, amb el qual ha tingut diversos fills.

La secta dels assassins del Sadat i de l'11-S

La secta Takfir Wal Hijra (Anatema i Exili) està implantada a Espanya. Informes del Centre Nacional d'Intel·ligència asseguren que aquesta secta, nascuda a Egipte el 1969, ja tenia el 2009, almenys, vuit mesquites, cinc a Barcelona, dues a València i una a Melilla. En la majoria dels casos no són temples tradicionals ni ornamentals, sinó humils habitatges condicionats com a llocs de culte per garantir la principal obsessió dels seus membres: la clandestinitat. Els seus imams són marroquins i algerians. Mohamed Atta, el cap dels suïcides de l'11-S, així com els principals autors de l'11-M eren takfiris, segons han revelat els seus familiars, amics i diversos confidents de la policia.

El moviment takfir va ser inspirat per Shukri Mustafá, un enginyer agrícola que va propagar un anatema contra els musulmans "renegats" que no combregaven amb les seves idees radicals sobre l'islam. El 1978 va ser executat sota l'acusació d'instigar l'assassinat de Mohamed al Dhahabi, ministre egipci d'Assumptes Religiosos. La mort del fundador d'aquest moviment va provocar el victimisme dels seus seguidors, llavors més de 5.000 persones, que van sortir de les seves ciutats i es van refugiar a les muntanyes. Allà renegaven de la modernitat i intentaven tornar a la vida rural. Els assassins d'Anuar el Sadat, president egipci mort el 1981, eren takfiris. Aquest i altres atacs van propagar les seves idees per Europa i el nord d'Àfrica.

Durant els anys noranta, el Grup Islàmic Armat (GIA), un moviment algerià, els va donar el seu suport. El Grup Salafista per a la Predicació i el Combat, successor del GIA i avui reconvertit en Al-Qaeda al Magrib, els va acollir en el seu si. Mesos abans de l'11-S els takfiris van criticar Osama Bin Laden per donar suport als talibans que reclamaven el reconeixement de l'ONU. Pels takfiris, l'ONU és un organisme enemic. El cap d'Al-Qaeda va demanar ajuda a Omar Mahmud Othman, Abu Qutada, un clergue palestí resident a Londres, el principal referent dels salafistes a Europa, i aquest va escriure un escrit en el seu suport. El principal viver dels takfiris a Europa es troba en la delinqüència, segons experts dels serveis secrets francesos. La delinqüència està permesa en el restringit club takfir si és per a la gihad.

MÉS INFORMACIÓ