Selecciona Edició
Connecta’t

“No m’hauria pensat mai que el meu ‘Barcelona’ transcendiria”

La cal·ligrafia creada per Frederic Amat després dels atemptats presidirà la manifestació de dissabte

Tres persones porten el disseny creat per Amat en la concentració després de l'atemptat de la Rambla.
Tres persones porten el disseny creat per Amat en la concentració després de l'atemptat de la Rambla.

“Aquesta cal·ligrafia de Barcelona escrita en sang i interrompuda per un llaç negre la vaig fer de manera inconscient, després de viure com qualsevol altre barceloní els atemptats del 17 d'agost. En cap moment vaig pensar que dies després tindria l'honor que l'Ajuntament em demanés que fos la imatge de la manifestació”, assegura el dissenyador Frederic Amat, que després de l'atropellament mortal de la furgoneta a la Rambla va escriure la paraula Barcelona en vermell substituint la lletra ela per un llaç negre, com a signe de dol per les víctimes, escrit sobre un paper doblegat i estripat en una línia que recordava el mar. “Va sortir així. Ho vaig escriure. Vaig estripar el paper. Li vaig fer una foto amb el mòbil, no el vaig escanejar i el vaig enviar com a foto o com a whatsapp a uns quants amics", explica, encara, amb molta emoció. "El més impressionant, que no havia viscut mai, va ser comprovar com aquesta manera d'expressar un sentiment pel que havia passat va començar alhora a tornar a través de missatges, i la majoria no sabien que era meva. Va ser meravellós. No m'hauria pensat mai que aquesta frase transcendiria”, explica aquest polifacètic artista, pintor, dissenyador i director d'escena i de cinema.

“L'endemà al matí vaig anar amb el meu fill a la plaça de Catalunya i allà va sorgir el crit de 'No tinc por'. Després vam baixar per la Rambla i quan vam arribar al mosaic de Joan Miró vaig veure amb sorpresa com moltes persones l'havien fet seu, l'havien repetit amb la seva cal·ligrafia en els papers que duien i mostraven el que jo havia fet el dia abans. De debò que va ser colpidor”, afegeix Amat.

L'artista explica que dissabte passat, l'Ajuntament, després de convocar la manifestació del 26 d'agost, "es va posar en contacte amb mi per demanar-me si podien utilitzar la meva frase a la capçalera. És clar que sí. L'honor és meu, els vaig dir", explica, mentre assegura que el que li ha passat és “el més bonic que m'ha passat en la meva tasca com a artista: llances una imatge, desapareixes al darrere i aquest sentiment personal que l'ha provocat, una causa trista, es comparteix per centenars i milers de persones que l'adopten com a seva. La imatge és de tothom", explica.

La cal·ligrafia creada per Amat.
La cal·ligrafia creada per Amat.

“Si m'encarreguen aquesta imatge no hauria fet diana per responsabilitat. El que és bonic d'aquestes coses és com els poemes. No els escriu un, les bones imatges no les pinta un, es pinten soles”, afirma l'artista, de qui es va poder veure una exposició amb alguns dels seus últims treballs (alguns de no executats, com els anells per decorar la façana del Liceu que l'Ajuntament d'Ada Colau no ha permès que es materialitzi) i que assegura que anirà a la manifestació de dissabte com a “anònim”.

En aquest sentit, l'artista aplaudeix la decisió municipal que a la primera línia de la manifestació vagin els representants dels cossos de seguretat i serveis socials que més activament van col·laborar per ajudar i socórrer els afectats, ferits i morts en l'atemptat de la furgoneta que va recórrer part de la Rambla, des de Canaletes fins al mosaic de Joan Miró, al Pla de l'Os: “Barcelona quan ha estat més lluminosa és quan la ciutat ha estat ella, quan el batec de la ciutat no està sota criteris polítics, sinó ciutadans”. Darrere de la primera línia, la manifestació que arrencarà a les 18.00 al passeig de Gràcia cap a la plaça de Catalunya comptarà amb bona part de les autoritats espanyoles (el Rei, el president del Govern espanyol i els presidents de les comunitats autònomes) i catalanes (el president de la Generalitat i el seu govern).

Els creadors, com altres col·lectius, ràpidament es van bolcar a solidaritzar-se amb els ferits del brutal atropellament de la setmana passada. La millor manera de fer-ho per a aquest col·lectiu va ser creant motius i dibuixos al·lusius al terrible esdeveniment que s'acabava de viure. Amat va reinterpretar la paraula Barcelona. Javier Mariscal va dibuixar un Cobi trist amb un gest lamentant el que havia passat. Fernando Arraval feia una pintada en què a la paraula Barcelona incloïa un signe de la pau. Forges pintava un dels seus característics personatges portant un enorme cor cap a Catalunya, mentre que Nicolás Aznárez creava una enorme llàgrima en la qual es veia una Sagrada Família, que després es va saber que era un dels objectius dels terroristes que van atemptar a la Rambla.