Selecciona Edició
Connecta’t

La persecució de la venda il·legal i els robatoris s’instal·la a les platges

Guerra de zones per nacionalitats entre els venedors il·legals

La Guàrdia Urbana de Barcelona destina cada estiu als seus cinc quilòmetres de platja 90 agents per perseguir conductes fora de la llei. Policies de paisà o amb uniforme vigilen una zona amb milers de banyistes, turistes, venedors il·legals i petits lladres. Aquest grup policial, creat el 2012, intenta mantenir a ratlla la delinqüència i la venda ambulant irregular a la zona entre els mesos de maig i el final de l'estiu. Saben com els venedors il·legals divideixen les platges per nacionalitats. La feina es complica si entre ells es “trepitgen”. Llavors no dubten a utilitzar la violència.

Dos urbans requisen pareos a un venedor ambulant il·legal.
Dos urbans requisen pareos a un venedor ambulant il·legal.

“Bon dia. Vingui aquí, si us plau”, assenyala un agent a un improvisat cambrer a la platja del Bogatell. A 15 metres de distància, el venedor ambulant il·legal respon amb un somriure. No té cap intenció de fugir. Sap que el que porta a la safata, gots amb una mena de combinats de rom, acabarà a les escombraries. Camina lentament, sense presses. Ara es tracta de guanyar temps, explica el Pepe, l'agent de la Guàrdia Urbana que l'ha interceptat: “Saben que així la resta de mojiteros tenen temps per fugir”.

La manera d'actuar dels venedors és extensament coneguda pel cos de policies locals que veuen impotents com molts sí que s'escapen. “Mentre n'interceptem uns, els altres es poden escapar”, explica aquest policia municipal, que a l'estiu deixa l'uniforme a l'armari i surt a patrullar en bermudes, amb una motxilla a l'esquena i una gorra. A més, la xarxa de venedors utilitza una fórmula perquè les detencions suposin els menors danys. “Mai porten gaire diners a sobre, perquè els hi podem confiscar. Un d'ells no porta mercaderia i és el que va recollint els diners de les vendes”, diu la Carol, una altra dels membres de la Policia que s'encarrega del control de les platges. Com a conseqüència, és impossible confiscar grans sumes de diners. Els venedors ambulants no tenen ni comptes corrents ni propietats. En ocasions es traslladen a Barcelona per fer l'agost a les platges i, després, quan s'acaba la temporada, es busquen la vida a un altre país. No són agressius amb els agents i saben que, com a molt, poden perdre, en cada identificació, el que portin a sobre.

“Hi ha dos grups diferenciats de pakistanesos i indis que no dubten a ser violents entre ells per controlar determinades zones”, assegura el Pepe. Els pakistanesos són els que venen a Sant Miquel i Sant Sebastià. La Barceloneta i el Somorrostro és territori dels venedors indis.
Els venedors que són interceptats pels urbans saben com tornar com més aviat millor a la venda. “T'ensenyen l'última multa. Així, saben que no els portem a Estrangeria perquè ja han estat identificats”, explica l'agent Carol.

‘Kits’ de roba per a víctimes de furts

“És lamentable quan topes amb persones a qui els han robat i s'han quedat només amb el que duien a sobre, és a dir, el banyador i res més”, es lamenta el Pepe, un dels agents de la unitat de platges de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Conscient que és habitual que els furts acabin amb banyistes sense cap més pertinença i sense cap bitllet per tornar a l'allotjament, la policia municipal de Barcelona, després que els banyistes presentin una denúncia, lliura un kit amb uns pantalons, una samarreta, unes xancletes i un bitllet de metro a totes les víctimes de robatoris “perquè no hagin d'anar mig despullats fins a casa”, detalla la Carol. Segons la policia local de Barcelona, l'any passat es van lliurar 120 kits.

Pareos i ulleres

En el cas que portin algun tipus de material, els productes com pareos, ulleres de sol o altres complements són requisats, mentre que els aliments es llencen a les escombraries. Les condicions en què els venedors ambulants guarden els productes alimentaris són precàries. Els agents saben on trobar-los: des de papereres i contenidors fins a les tapes del sistema de clavegueres. Dins d'un contenidor, en una bossa tacada, apareixen ampolles de rom, llimonada fluorescent i “la novetat d'aquest any: sangria”. Una anàlisi elaborada pel laboratori MicroBac a petició d'EL PAÍS va trobar restes d'E. coli, és a dir, restes fecals, en proporcions molt més elevades que les permeses en els productes que ofereixen.

L'actuació policial a peu de platja es complementa des del mar per agents que naveguen en embarcacions semirígides. És la manera d'augmentar el control sobre els venedors ambulants que, cada vegada que veuen policies a prop, s'aproximen a la línia del mar per amagar-se dels agents que patrullen per la platja.

L'estiu del 2016, el grup de platges va intervenir 202.730 begudes i va interposar 20.697 denúncies per venda ambulant (14.294 per menjar o beguda). Només al juny i juliol d'aquest any van posar 7.217 multes a venedors ambulants de begudes i aliments, i van decomissar 133.622 begudes.
Un altre dels problemes afegits és que en alguna ocasió ofereixen substancies estupefaents a banyistes, per la qual cosa la infracció administrativa es converteix en delicte. La zona més conflictiva de la patrulla del Pepe i la Carol es troba a les platges del barri de la Barceloneta. Policies i venedors es coneixen. Ha corregut la veu que els urbans són per la zona i molts d'ells somriuen, sense res susceptible de ser confiscat, asseguts a l'ombra al passeig. “Hi ha dies en què els identifiquem fins a mitja dotzena de vegades”, lamenta el Pepe. Prop del monument de l'Estel ferit, a la platja de Sant Miquel, és una zona calenta, on “sobretot persones procedents d'Àfrica es dediquen a traficar amb drogues”. Però l'aspecte en què els urbans posen especial èmfasi és a detectar els lladres que aprofiten que els banyistes estan relaxats per arrabassar-los les pertinences.