Selecciona Edició
Connecta’t

“Tenir cura de tres nens és una cosa molt seriosa”

Ina Othman és una "au pair" alemanya que s'encarrega dels petits d'una família de Terrassa

Ina Othmer, 'au pair', al principi de la Rambla.
Ina Othmer, 'au pair', al principi de la Rambla.

Pell blanca, cabells rossos i ulls blaus. A primera vista, Ina Othman (Geisingen, Alemanya, 1998) és una més dels milions de turistes occidentals que passen cada any per Barcelona. Ella es considera una pencaire més, es dedica a cuidar de tres nens d'una família de Terrassa des de l'abril passat i té pensat seguir fins al proper. Va per la ciutat com si hi visqués de tota la vida. I de seguida, les aparences enganyen: res de nena dolça i despistada, és una dona decidida i valenta.

La primera prova d'això és la seva maduresa. Les criatures que cuida tenen nou, dotze i catorze anys. Ella, efectivament, només en té cinc més que la més gran. No obstant això, per poc que escoltis com s'explica s'entén per què els pares li confien sense problema els seus fills. Parla de l'educació, de la responsabilitat, del treball i de l'esforç. “Tenir cura de tres nens és una cosa molt seriosa, però m'agrada”, diu. Per la feina que fa rep a canvi manutenció, allotjament i una paga setmanal. La seva segona missió amb els nens és, òbviament, ensenyar-los aquest anglès perfecte que ella parla encara que no sigui la seva llengua nativa. Aclareix que treballar a l'estiu no és la idea de les seves vacances de somni, però està contenta. Tindrà temps per a tot.

S'entrega a la feina que fa, però no es deixa atabalar. Té clares quines són les seves obligacions i els seus drets. “Una cosa molt bona és que no haig de netejar. Només estar amb ells, que no és poc, i cuinar-los de tant en tant”, explica. Reconeix que algunes companyes au pairs han tingut mala experiència perquè algunes famílies confonen els rols. “Creuen que tenen una serventa, i no és això”, afegeix. Si escau, li agrada cuinar i intenta fer-los als nens plats típics alemanys o serbis, d'on és la seva mare. Amb èxit? “Not really…”

Jove però madura, només té cinc anys més que un dels nens que cuida

Conductora experta

“L'estiu fa olor de crema solar”

On aniries de vacances? M'encantaria poder anar alguna vegada a les illes Maldives.

De què fa olor l'estiu? De crema solar.

Què vols ser quan siguis gran? No ho puc respondre encara... No ho sé!

Ets més de gintònic o de vi amb gasosa? De gintònic.

Tot just ha acabat el batxillerat i, abans d'entrar a la universitat, ha decidit venir a viure un any a Barcelona. Encara no sap quina carrera farà, però tant se val. Deixa clar que prengui la decisió que prengui, serà la seva: “Serà alguna cosa relacionada amb l'educació. El meu pare és professor, i a mi no m'importaria ser-ho. Però no ho faig perquè ell m'ho digui, eh?”. Abans de venir ja havia treballat com a becària a escoles bressol i centres d'educació infantil, en l'agència per la qual treballa era requisit indispensable tenir un mínim d'hores d'experiència amb nens.

I per què va triar Barcelona? “De debò m'ho preguntes?”. Li agrada el caos de la ciutat. Ve d'un poble petit. “No hi ha cap Zara prop de casa”, diu en to de broma. Li agraden les compres, sortir amb altres companyes internacionals i anar la platja. “Al meu poble sempre plou!”. Tot un tòpic, però al sud d'Alemanya, al costat del llac Constanza, deu ser veritat. El que més li crida l'atenció de la ciutat és la diversitat. “Quan veig senyores amb els cabells tenyits de blau o amb tatuatges, m'encanta. Això al meu poble seria impossible”, explica.

Per descomptat, també hi ha el que no li agrada. Quan els nens tenen col·le, els porta i els recull amb cotxe i van a escoles diferents. Diu que la primera vegada que va conduir es va atabalar molt, però ja s'ha fet experta: “Em pensava que estaven tots bojos. Fins i tot la policia se salta els límits de velocitat!”. Per algun lloc havia de sortir el xoc cultural. Ella creu és, de fet, a l'Espanya profunda —no ha estat mai en una altra ciutat que no sigui Barcelona— i, per tant, el procés independentista li queda lluny. Tampoc es fica en embolics. Per descomptat, aclareix que respecta totes les idees. A casa, la família barreja el català i el castellà i a ella tant li fa, segueix amb el seu anglès. Promet fer més esforços per aprendre castellà i integrar-se. Però de moment només es relaciona amb gent internacional en aquesta llengua.

És aplicada i segur que no tindrà problemes. El que diu, ho fa i ho demostra. Com a exemple, explica que li agrada la nit barcelonina i a la pregunta de si prefereix gintònic o vi amb gasosa, un dissabte a la nit via WhatsApp, tria el gintònic amb foto inclosa.