Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat manté els plans per a la consulta il·legal

“No s'evitarà el referèndum”, afirma el conseller de la Presidència, Jordi Turull

Carles Puigdemont, l'endemà dels atemptats de Barcelona.
Carles Puigdemont, l'endemà dels atemptats de Barcelona.

La Generalitat manté impertorbable l'objectiu de convocar el referèndum il·legal d'independència de l'1 d'octubre, malgrat els atemptats que van colpejar Catalunya la darrera setmana. “No s'evitarà el referèndum”, va sostenir ahir en un clar desafiament Jordi Turull, portaveu del Govern. Junts pel Sí opina que la gestió de la crisi terrorista li ha donat ales i que s'ha demostrat que la Generalitat es pot erigir en Estat.

Turull, també conseller de la Presidència, es va convertir ahir en el primer membre de l'Executiu que alça la veu després dels 15 assassinats de dijous per assegurar que, malgrat els atacs gihadistes, no hi ha motius per paralitzar els plans en què el Govern de Carles Puigdemont ha estat treballant en els últims vint mesos per saltar-se la legalitat marcada per la Constitució. “Catalunya està preparada i vol governar-se a si mateixa, però intentar barrejar una cosa [terrorisme] amb una altra [independència] és molt miserable”, va dir en una entrevista a Radio Nacional, tres dies abans de la manifestació de rebuig al terrorisme amb què es vol donar una imatge d'unitat de totes les institucions.

Tant des del Govern com des de Junts pel Sí es defensa que el terrorisme no pot alterar l'objectiu independentista, sota l'argument que aquesta variació seria una victòria dels qui utilitzen els atemptats. En aquest mateix sentit, es va referir el vicepresident del Govern català dimarts, quan va dir: “Hem de procurar que els atemptats no alterin la vida democràtica de les societats. No hi ha cap societat que es deixi condicionar pel terror o pel xantatge del terrorisme”. L'Executiu intenta aprofitar la idea que el terror no pot afectar la quotidianitat i aquesta, en l'últim any i mig de política catalana, s'ha convertit en el procés independentista, gairebé sense altres iniciatives legislatives.

Així, els atacs terroristes no canviaran en absolut l'estratègia de la Generalitat, afirmació que es va poder constatar també en un sopar que es va fer dilluns a l'Empordà, organitzat com cada estiu pel cineasta Pere Portabella, i al qual van acudir empresaris i dirigents del Govern, entre els quals hi havia Puigdemont.

Ciutadans demana condecorar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional

Júlia Gamissans

Ciutadans va proposar ahir la concessió de la Medalla d'Or del Congrés a totes les forces de seguretat i serveis d'emergència (SEM) que van participar en les tasques posteriors dels atemptats de la setmana passada a Catalunya, incloent-hi els Mossos d'Esquadra, però també la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

La Mesa del Parlament va atorgar, dimarts, la Medalla d'Honor als Mossos d'Esquadra, el SEM i a les policies municipals de Barcelona i Cambrils. El vicepresident de la Mesa, José María Espejo-Saavedra, també va proposar guardonar la Policia i Guàrdia Civil, però la petició, després de tres hores de debat, es va desestimar. No obstant això, aquesta va obtenir el suport del secretari de la Mesa, David Pérez (PSC) i de la diputada José Cuevas (PP).

La presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, va anunciar que la medalla era "un reconeixement a la dedicació, esforç i valentia" que van mostrar els integrants dels serveis públics citats, i va afegir que l'agraïment "s'estenia" a la resta dels cossos i voluntaris que van participar en la resposta dels atemptats, però que el criteri establert per condecorar era el d'honrar aquells efectius que van donar una resposta immediata i que es trobaven al territori d'actuació en el moment dels fets: "Per això no s'ha donat la medalla a altres col·lectius com podrien ser els cambrers o els metges dels hospitals", van explicar fonts de l'entorn de la presidenta.

Ciutadans va criticar aquesta distinció i va reclamar que els cossos nacionals fossin reconeguts pel Parlament. No obstant això, Espejo-Saavedra no va trencar la unanimitat de la votació de la Mesa, perquè, afirma, "no volia bloquejar el lliurament d'una medalla tan necessària".

Reprendre la controvèrsia

Per a l'1 d'octubre està prevista la convocatòria del referèndum i per al 6 de setembre l'inici del desafiament sobiranista, que s'escenificarà al Parlament amb l'aprovació de la llei del referèndum. Aquest pas precipitarà el xoc de trens definitiu de la Generalitat amb el Govern central —que recorrerà contra la llei quan s'iniciï la seva tramitació— i el Tribunal Constitucional. Serà llavors quan el bloc independentista es preveu saltar els avisos i les prohibicions i donar aspectes de realitat a una legalitat catalana que, segons el seu criteri, blindaria la celebració del referèndum i podria portar a incomplir la llei espanyola als funcionaris de la Generalitat.

Si no hi ha un altre canvi de plans, el mateix 6 de setembre s'iniciarà la tramitació amb una reunió de la Mesa del Parlament abans del ple i, minuts després, s'acabarà aprovant al ple amb els vots de Junts pel Sí i la CUP. S'utilitzarà una excepció del reglament de la Cambra (article 81.3) per introduir la votació en l'ordre del dia, impossibilitant que hi hagi esmenes de l'oposició.

En els plans de la Generalitat i de les entitats independentistes no passa desapercebut que una prohibició de la norma esperonarà la multitudinària manifestació de la Diada, l'11 de setembre. El nombre final de persones que assisteixin a la marxa a la capital catalana, i les respostes que es puguin convocar posteriorment serien un dels arguments utilitzats pel Govern i el Parlament per fer cas omís de la prohibició del Constitucional i cenyir-se a la suposada “legalitat catalana”. En aquest sentit, Turull va defensar que el pla secessionista té “la legitimitat dels ciutadans”. Junts pel Sí i la CUP concentren el 47,8% dels vots en les últimes eleccions autonòmiques, tot i que tenen majoria a la Cambra.

A les files de Junts pel Sí existeix la sensació que la gestió de la crisi dels atemptats ha reforçat la imatge del Govern i ha reforçat els ànims. Diversos diputats de la coalició retuitejaven ahir un reportatge publicat per The Wall Street Journal que assumeix que la investigació policial i la caça dels terroristes “ha donat al Govern català una ocasió per demostrar el seu principal argument: que pot governar independentment de Madrid”. Fins i tot la CUP, permanentment censora del paper dels Mossos d'Esquadra, ha celebrat en aquest cas la seva actuació i ha assumit el discurs que l'Administració ha actuat com a “Estat, independentment de l'Estat espanyol”.