Selecciona Edició
Connecta’t

Bèlgica va preguntar a Espanya si l’imam de Ripoll tenia llaços amb el terrorisme

Un religiós local va alertar les autoritats sobre el comportament sospitós d'Abdelbaki Es Satty

Habitatge de l'imam Abdelbaki Es Satty, a Ripoll. Foto: TONI FERRAGUT. Vídeo: EFE

Les autoritats de Bèlgica van preguntar a un cos de la policia espanyola el 2016 si l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, tenia vincles amb el terrorisme islamista, després de sospitar del seu comportament a la ciutat de Vilvoorde, segons ha confirmat a EL PAÍS l'alcalde de la ciutat, Hans Bonte. El missatge, que segons Bonte es va respondre amb una negativa el 8 de març del 2016, constitueix l'indici més important conegut que hauria pogut posar els investigadors antiterroristes sobre la pista del líder de la cèl·lula que va atemptar la setmana passada a Barcelona i Cambrils (Baix Camp). Cap cos policial a Espanya va aclarir ahir dimarts el contingut d'aquesta comunicació.

Les policies de Bèlgica i Espanya han rebutjat oferir a aquest diari detalls sobre el cas, al·legant que “Es Satty no tenia antecedents sospitosos” i que tenen com a norma “no difondre informació d'intel·ligència sensible”.

Vilvoorde ha estat en els últims anys un focus de gihadisme a la Unió Europea. Situada a la perifèria de Brussel·les, d'aquesta ciutat de 40.000 habitants van marxar entre el 2011 i el 2014 fins a 28 joves a lluitar a Síria. “Vam tenir greus problemes de radicalisme”, admet l'alcalde. “Però des del 2014 hem pres el control del problema i hem engegat mecanismes d'antiradicalització que ara s'ha vist que han estat efectius”, afegeix Bonte.

Es Satty va arribar a Vilvoorde el gener de l'any passat i ben aviat va despertar recels entre altres fidels pel seu comportament. Un d'ells, responsable de la mesquita de Diegem (localitat veïna de Vilvoorde), va alertar les autoritats. “Es va presentar de sobte i va dir que volia ser imam perquè a Espanya no tenia futur”, explica l'alcalde de Vilvoorde, Hans Bonte.

“La policia local i els responsables antiradicalització van buscar tota la informació que van poder i van contactar amb els serveis d'intel·ligència”, afegeix l'alcalde. L'Ajuntament destaca que “va haver-hi molts contactes des de la Policia Federal i la de Vilvoorde amb forces de seguretat de Barcelona”, tot i que tampoc vol precisar amb quin cos policial —Mossos d'Esquadra, Cos Nacional de Policia Nacional o Guàrdia Civil— es va produir l'intercanvi de comunicacions.

Cèl·lula a Vilanova

Fonts de la lluita antiterrorista afirmen que “no existeix cap informe ni diligència” que vinculi Es Satty amb el terrorisme islamista. El 2006, quan es va desarticular a Vilanova i la Geltrú (Garraf) una perillosa cèl·lula que enviava terroristes a l'Iraq, el seu nom va sortir relacionat amb diversos dels detinguts, un dels quals era cosí seu. “Però no es va trobar cap vincle entre ell i les activitats criminals del grup”, insisteixen aquestes fonts.

Aquests últims anys, no obstant això, l'imam havia adoptat canvis que tots els experts consideren indicis de radicalització, com fer un gir religiós a la seva vida després de passar per la presó (on va estar entre el 2010 i el 2014 per tràfic d'haixix). El seu retorn a Vilanova i la Geltrú, on havia estat en contacte amb els terroristes vuit anys abans, també resulta rellevant a aquestes fonts.

Un home nou després de sortir de la presó

Abdelbaki Es Satty va sortir el 2014 de la presó de Castelló, on havia complert una pena de quatre anys per tràfic d'haixix. Era un home nou, molt religiós i completament allunyat del món del comerç il·legal de ferralla i droga en el qual havia viscut fins al 2010, època en la qual va viure principalment a Vilanova i la Geltrú. Youseff Aghbalou, president de l'Associació Cultural Islàmica de la ciutat, va negar aquest dimarts que Es Satty tornés a Vilanova després de sortir de la presó. Aquest dimarts es va reunir amb els Mossos d'Esquadra, que, segons la seva versió, li van preguntar pel passat de l'imam mort abans de la seva detenció el 2010.

Els mesos sobre els quals se sap menys de la seva vida són els transcorreguts des que va recuperar la llibertat fins que va viatjar a Bèlgica, presumiblement el gener del 2016. Es Satty va passar tres mesos al país, que va abandonar —casualment i sense que hagi estat relacionat amb ells— en dates properes a l'atemptat de Brussel·les del març d'aquest any.

“Els processos de radicalització a la presó són un fenomen conegut”, explica Jordi Moreras, expert en islamisme i professor d'Antropologia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. “Encara que pot ser que a l'interior no es detectés, sí que devia cridar l'atenció que algú amb el seu passat sortís de la presó convertit en una persona religiosa. I molt més en un lloc com Vilanova, amb tots els antecedents que hi havia”, afegeix Moreras.

Un altre expert en l'islam a Catalunya, que demana l'anonimat perquè ocupa un càrrec polític, destaca que les alarmes haurien d'haver saltat amb més motiu a l'arribada d'Es Satty a Ripoll. “Ja no només havia passat per la presó i havia canviat de vida, sinó que havia viatjat a un dels focus europeus del gihadisme i venia convertit en imam”, destaca.

A Ripoll, Es Satty va passar a dirigir una comunitat de creació recent, un altre procés que crida l'atenció dels serveis d'informació, experts i responsables d'assumptes religiosos de la Generalitat. “Cada nova mesquita és un món a estudiar. Cal saber qui la dirigeix, qui en va promoure la creació, qui són els seus fidels, què s'hi diu...”, coincideixen a assenyalar aquestes fonts i un agent de la lluita antiterrorista.

Encara que els Mossos d'Esquadra van fer a Ripoll tasques rutinàries d'informació —contactes amb la comunitat islàmica, entrevistes...—, res va cridar l'atenció sobre el comportament de l'imam. Un altre fet revela que tampoc es va prestar gaire rellevància al potencial de risc d'Es Satty ni al seu passat. Alguns fidels han lamentat aquests dies que no se'ls informés que l'imam que dirigia la seva comunitat havia sortit de la presó per tràfic de drogues feia només tres anys, fet que l'hauria inhabilitat per exercir aquesta funció.

“Tot això no hauria passat en altres mesquites conegudes per la presència salafista, com al Camp de Tarragona i Salt. Aquí la vigilància és molt més estreta i la presència de tots els cossos de seguretat en tasques d'informació és molt més intensa”, afirma Moreras.

Fonts de la policia catalana admeten que “Ripoll no ha estat fins ara una zona que es trobi al radar per risc islamista”. “S'està a sobre de tot el territori, però és cert que hi ha determinades zones calentes on s'ha fet un treball intensiu d'informació, mentre que n'hi ha d'altres que podem considerar més fredes”.

Marginalitat

Totes les fonts consultades destaquen la joventut dels membres de la cèl·lula de Ripoll i un altre fet vinculat al grup que ha acabat resultant “molt rellevant” en el cas. “És freqüent que abans de la radicalització hi hagi un procés previ, pel qual la persona entra en un món de marginalitat i petita delinqüència. Això el pot portar a la presó i mina els seus referents. Llavors, és més fàcil que faci el salt que l'acabarà portant al terrorisme”, explica Moreras. “Però a Ripoll gairebé tots els membres del grup són massa joves i no han passat per això. És com si s'haguessin saltat una etapa. I això és molt destacable i nou”, afegeix.

Fonts policials comparteixen aquest criteri. “Les tasques d'informació no se centren en l'individu com a fet aïllat, sinó també té importància l'entorn. I a Ripoll, si deixem el passat de l'imam a banda, no semblava que hi hagués cap indici de què passava”, expliquen aquestes fonts.

“És veritat que alguns dels integrants de la cèl·lula podien ser nois problemàtics, però no eren delinqüents. Hi podria haver problemes puntuals, però no una fractura social o grups que es moguessin aïllats. Eren joves que havien crescut al poble i aquí, tenint en compte la seva joventut i trajectòria, no hi havia res que fes pensar en el procés que estava en marxa”.

Altres fonts de la policia catalana destaquen “l'astúcia” de l'imam. “Es va guardar molt bé de llançar missatges radicals a les oracions. Més aviat sembla que les utilitzava per observar els fidels i detectar aquells sobre els quals pogués influir, especialment els més joves. Alguna cosa que, en tot cas, va fer sempre en altres espais i moments, a esquena dels mateixos líders de la comunitat”.

MÉS INFORMACIÓ