Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern central i els partits s’uneixen en un consens de mínims contra el terrorisme

L'Executiu espanyol demana a Podem i els nacionalistes que signin el pacte antiterrorista, però seguiran com a observadors

Reunió del pacte antiterrorista a la seu del Ministeri de l'Interior.
Reunió del pacte antiterrorista a la seu del Ministeri de l'Interior.

El Govern central i els partits han ofert aquest dilluns una inusual imatge d'unitat en la reunió del pacte antiterrorista, un fòrum creat a partir de l'acord subscrit entre el PP i el PSOE el febrer del 2015 amb l'objectiu d'adaptar la resposta legal a les noves formes de terrorisme, fonamentalment gihadista. L'Executiu espanyol i les formacions polítiques han coincidit en un consens de mínims que passa per la condemna unànime als atacs de Barcelona i Cambrils, així com pel reconeixement a les forces de seguretat i d'emergència i a l'exemple cívic dels ciutadans de Barcelona. El ministre de l'Interior, que ha presidit la reunió, ha demanat als partits no signataris del pacte (Units Podem i els nacionalistes) que s'hi adhereixin. Aquests, de moment, han refusat fer-ho —encara que el PDeCAT ho estudiarà—, però hi seguiran assistint com a observadors.

A la reunió han acudit representants de 13 formacions polítiques, deixant una fotografia d'unió poc habitual. El PP, el PSOE, Ciutadans, Fòrum Astúries, UPN, PAR, Coalició Canària i UPyD, com a signants del pacte; i Units Podem, Compromís, el PNB, el PDeCAT i ERC, com a observadors. De les forces parlamentàries només hi ha faltat EH Bildu. El pacte antigihadista que serveix de base a la cita es va signar fa dos anys entre el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el líder de l'oposició i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i després s'hi van anar sumant altres partits.

Podem no el va signar perquè discrepava del contingut —avui ha evitat explicar quines són les seves diferències—, però ha assistit a totes les reunions en qualitat d'"observador", igual que han fet els nacionalistes i Compromís. El representant de Podem, el diputat Rafael Mayoral, ha confirmat que es mantindran fora de l'acord, però ha subratllat que "per sobre de signatures o no signatures" hi ha un "consens bàsic", que és "la defensa dels drets i la democràcia".

El ministre de l'Interior ha demanat expressament en la reunió als no signataris que s'incorporin al pacte. "Seria molt positiu que poguessin subscriure aquest pacte tots els partits que encara no ho han fet", ha demanat Juan Ignacio Zoido, a qui Ciutadans ha donat suport en aquesta reclamació. Segons el PSOE, no obstant això, no deixa de ser una qüestió "accessòria". "La unitat s'ha visualitzat perfectament amb l'assistència, amb independència que en siguin o no signataris", ha reflexionat Margarita Robles. "Volem remarcar el gest polític que suposa la trobada de totes aquestes forces parlamentàries. Llancem un missatge important: el d'unitat d'acció", ha dit Carles Campuzano, del PDeCAT.

En la reunió del pacte no s'ha considerat actualitzar-lo, però Ciutadans ha demanat que s'aprofundeixi en un acord que sigui més "operatiu". "Està bé que es demostri la unitat, però seria bo que, a més de la foto d'unitat, vagin més enllà i es faci un pacte operatiu que es reuneixi de manera més periòdica", ha reclamat el subsecretari general, José Manuel Villegas. El partit d'Albert Rivera demana al Govern espanyol que elabori un informe després dels atacs en el qual s'avaluï quines qüestions es poden millorar en la prevenció d'atemptats terroristes, com la vigilància dels imams o la seguretat dels espais públics.

El PDeCAT i ERC han demanat al Govern central, per la seva banda, que compleixi els acords de la Junta de Seguretat de Catalunya del mes de juliol, pels quals els Mossos podran participar en els mecanismes d'Europol, l'oficina de policia europea. "Hi ha disfuncions que no s'haurien d'haver produït, com la impossibilitat dels Mossos d'accedir a l'Europol", ha remarcat Joan Tardà, portaveu dels republicans.

En la trobada, celebrada al Ministeri de l'Interior, el Govern espanyol ha traslladat a les formacions polítiques l'última informació que es té sobre els atemptats, així com la decisió que es va prendre dissabte de mantenir el nivell d'alerta antiterrorista en 4 sobre 5. L'Executiu central ha mantingut informats els líders dels principals partits des que es van produir els atacs, com ha agraït la portaveu parlamentària del PSOE, Margarita Robles. "Hem estat informats perfectament", ha subratllat. La portaveu socialista ha destacat que el PSOE "sempre" donarà suport al Govern espanyol "en la lluita contra el terrorisme".

Les forces polítiques han mostrat unitat en la lluita contra el terrorisme des dels atemptats a Barcelona i Cambrils de la setmana passada —amb l'excepció de la CUP i la seva intenció de no assistir a la manifestació de dissabte si hi va el Rei— i fins i tot la sintonia es manté, fins avui, entre el Govern espanyol i la Generalitat. Tots els portaveus del Congrés van pactar poques hores després dels atacs una declaració institucional de condemna de la Cambra baixa i divendres van participar tots en el minut de silenci a la porta de la seu de les Corts.

El pacte antiterrorista del 2015 (era el quart de la democràcia) va incloure una reforma del Codi Penal per castigar les noves formes de terrorisme, com el desplaçament a l'estranger per incorporar-se a una organització terrorista o col·laborar-hi, la captació i l'ensinistrament de terroristes, incloent-hi l'ensinistrament passiu, l'ús de les xarxes de comunicació i tecnologies de la informació amb aquest objectiu, el finançament d'organitzacions terroristes i les diferents formes de col·laboració entre si.

El PSOE va tolerar la presó permanent revisable, tot i que discrepa d'aquesta pena, ja que l'acord preveu el compromís que els delictes de terrorisme amb resultat de mort es castiguin sempre amb la màxima pena de l'ordenament jurídic, que en l'actualitat, després de la reforma del PP, és la cadena perpètua revisable.