Selecciona Edició
Connecta’t

L’estratègia de l’imam de Ripoll obre un nou front en la lluita antiterrorista

Veïns i experts expliquen com l'imam de Ripoll va aconseguir inocular el gihadisme a joves integrats

Familiars dels presumptes terroristes i membres de la comunitat musulmana de Ripoll es concentren en rebuig als atemptats.
Familiars dels presumptes terroristes i membres de la comunitat musulmana de Ripoll es concentren en rebuig als atemptats. AP

Els integrants de la cèl·lula que va dur a terme els atemptats de Barcelona no van ser els únics que l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty va intentar radicalitzar. Almenys dos familiars dels terroristes han admès que l'imam s'hi va aproximar en alguna ocasió amb un discurs que els va repel·lir. "Em va voler fer alguna xerrada i un dia va començar a parlar-me que escoltar música era dolent o no sé què ... i li vaig dir que no em mengés el cap. Mai més em va tornar a parlar", relatava ahir a EL PAÍS un cosí d'un dels morts a Cambrils. El cunyat d'un altre terrorista abatut pels Mossos tampoc ha amagat al seu cercle de familiars que no es va refiar mai d'Es Satty. Mai. I tots al municipi es pregunten com l'imam va aconseguir inocular el virus del gihadisme a un grapat de joves de Ripoll que aparentment estaven integrats de manera plena a Catalunya.

Va haver-hi amics o familiars dels terroristes de Ripoll que van desconfiar dels discursos de l'imam Albdelbaki Es Satty. La pregunta que sorgeix és: si sospitaven de la seva radicalitat, per què no van advertir les autoritats? A l'entorn d'una de les persones que es va negar a escoltar el clergue s'encongeixen d'espatlles primer i responen després: “Perquè no creia que arribarien tan lluny. No sé. És que de debò que ningú es podia imaginar que aquests nanos podien fer una cosa així”.

Els terroristes responien al perfil més allunyat de les sospites. Eren els últims per qui es podria apostar. Més joves de l'habitual, sense dificultats socials ni econòmiques ni laborals, segons els seus amics. Sense actituds sospitoses ni antecedents. L'imam que s'hi va apropar va apostar per radicalitzar els més complicats de detectar.

Maria Dolors Vilalta, regidora de Seguretat Ciutadana, Convivència i Participació de l'Ajuntament de Ripoll (PDeCAT), explica: “Eren nois que parlaven perfectament català, escolaritzats aquí, que treien bones notes i que no tenien cap tipus de problema”. Núria Perpinyà, educadora i tècnica de la mateixa àrea municipal —i també veïna de dos dels terroristes—, afegeix que “mai van tenir mala actitud ni eren gaire religiosos”.

Manuel Gazapo és el director de l'Observatori de Seguretat Nacional. Exposa diversos factors per intentar trobar una explicació a com aquests perfils de joves van poder arribar a estar convençuts de cometre un atemptat. “El primer factor és l'edat: eren més joves del que habitualment són els terroristes i, per tant, estem davant d'una personalitat emmotllable”. El segon factor que ell planteja obre debat: l'origen. “Es diu que estaven integrats, sí, però no deixen de pertànyer a una minoria en risc d'exclusió. Només cal que hi hagi algun contratemps per convertir-se en nois fàcils d'entabanar. Una cosa és parlar d'integració des de les institucions, i una altra, baixar al carrer”.

Al carrer, Rashid, cosí de dos dels terroristes i veí de Ripoll, hi coincideix: “Sí, ens criem aquí i no tenim problemes de convivència, però som i sempre serem els moros. A l'escola érem els moros i les noies no volien sortir amb nosaltres. I els grans es pensen que venem haixix”. La conclusió que Manuel Gazapo extreu és que “la integració no és un factor definitiu”. “Cap ho és”, subratlla. “Que un noi estigui exclòs no vol dir que mati ningú. I, a l'inrevés, el mateix”.

Aquesta imprevisibilitat ha deixat perplexos institucions i veïns. Tant Maria Dolors Vilalta com Núria Perpinyà, de l'Ajuntament, es confessen “en xoc” i admeten: “S'ha trencat la confiança en la comunitat. Hi ha un sentiment de decepció molt gran i tenim molta feina per davant per restablir-la”.

No només s'ha produït un terratrèmol a l'àrea social i educacional. També en la que té a veure amb la seguretat. El perfil a vigilar s'ha ampliat. “Ara entenem que qualsevol pot ser radicalitzat. Si abans els serveis d'intel·ligència es fixaven en joves de més de 25 anys i sense formació, ara el ventall s'amplia fins als nens i inclou joves adaptats”, explica Manuel Gazapo.

El focus, doncs, es posa sobre la macabra habilitat de l'imam. Lentament i a consciència es va guanyar la confiança dels joves i va modelar les seves idees. “Va tornar al vell estil d'Al-Qaida”, diu Gazapo. “No es va servir d'internet, sinó que va utilitzar el cara a cara, reunint-se amb els nois en furgonetes o pisos secrets”.

I va apuntar bé, segons explica Rashid, cosí de dos dels terroristes. “Als primers a qui es va adreçar van ser Youssef [Youssef Houli, mort en l'explosió d'Alcanar] i Moha [Mohamed Hichamy, abatut a Cambrils]. Ells eren els líders del grup. Després van venir els seus germans i els altres. I el fet de ser gairebé tots família... Ho van portar tot en secret”, interpreta.

Diu Rashid que la clau és l'imam: “Un paio molt intel·ligent, en mitja hora et convenç. Et treu la por. I aquesta és la clau”. Els reclutadors, com aquest imam, són peces estimades per l'Estat Islàmic. Per això els investigadors creuen que, en cas de no haver mort accidentalment en l'explosió de la casa d'Alcanar, estaria ara mateix de tornada a Síria, sense haver participat en els atacs. “Per desgràcia, hi ha més reclutadors”, assenyala Gazapo. I Rashid afegeix, assegut en una cafeteria de Ripoll: “És que això no s'ha acabat”.

MÉS INFORMACIÓ