Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Tímid, bon estudiant i fanàtic dels cotxes i el futbol: així era Younes Abouyaaqoub

Quatre amics i veïns del terrorista abatut parlen de com era la persona més buscada d'Espanya

Younes Abouyaaqoub en una imatge de la seva fugida després de l'atemptat a Barcelona.
Younes Abouyaaqoub en una imatge de la seva fugida després de l'atemptat a Barcelona. AP

"Mira, t'ho resumiré: un paio de puta mare. De debò, un paio de puta mare”. Parla, recolzat a la barana d'un pont sobre el riu Ter, a Ripoll, un amic de Younes Abouyaaqoub, el terrorista abatut aquest dilluns a la tarda a Subirats (Alt Penedès) i autor de la massacre de la Rambla.

“Ja sé que costa de creure això, sobretot després del que ha passat. Però és que de debò que ho era”, insisteix l'amic. I la resta, els altres tres amics que participen a la conversa, també assenteixen. Tots quatre són amics de Younes des de petits. També veïns. I un d'ells company d'equip de futbol. S'acaben d'assabentar que els Mossos d'Esquadra han abatut el que fins fa unes setmanes era el seu amic. “Jo encara no m'ho crec. És que no m'ho puc creure”, diu un mentre es col·loca les ulleres de sol al cap. Cap d'ells vol fer públic el seu nom. Tampoc volen que els fotografiïn. “No, si us plau. És que hi ha molta tensió. No volem preocupar les nostres famílies”.

Younes Abouyaaqoub va néixer el 1995 a la ciutat marroquina de Mrirt. Quan tenia quatre anys es va traslladar amb la seva família a Ripoll, on va residir la resta de la seva vida. Tenia cinc germans: un del mateix pare i tres més de pare i mare comuna. Un d'aquests tres era Houssaine, mort al tiroteig de Cambrils. La petita és una nena de tres anys.

Abouyaaqoub vivia al carrer Santa Magdalena, on aquests dies s'aplegaven periodistes de tot el món per intentar robar una paraula o una fotografia a la mare, Ghanno Gaanimi, una dona “destrossada”, segons expliquen els familiars. “Encara no ha dormit des de l'atemptat. Només plora. No pot ni cuinar, així que és amb altres dones que l'ajuden”. Ghanno va aparèixer divendres a la plaça de l'Ajuntament de Ripoll i li va demanar públicament a Younes que s'entregués. Després, va desaparèixer davant del previsible assetjament mediàtic.

El jove va estudiar a l'escola públic Joan Maragall, en ple centre de Ripoll. Treia molt bones notes, segons expliquen els seus amics. D'aquí va passar a l'Institut Abat Oliba, on va completar els seus estudis i va accedir a un Grau Superior d'Electromecànica que va aprovar sense dificultats. “Era un estudiant exemplar. Era dels millors”, diu un amic.

El defineixen com un noi “tranquil, bastant callat, una mica tímid. No es ficava mai en embolics, al contrari que nosaltres”, diuen els amics entre somriures. “Els meus pares sempre me'l posaven com a exemple, quan jo em ficava en un embolic em deien que podia ser com Younes. I mira ara…”. Els rostres tornen a posar-se seriosos cada vegada que recorden que el seu amic acaba de ser abatut després de cometre un atemptat.

Younes treballava amb un contracte fix des de feia mesos a Soldatal, una empresa de soldadura i manteniment industrial als afores de Ripoll. “De tots nosaltres, era el que tenia més bon sou”, diuen.

Tenia dues passions: els cotxes i el futbol. Sobre la primera, els amics recorden que es va treure el permís de conduir tan bon punt va fer els 18 anys. “Va tenir un Seat Eivissa, un BMW que va vendre després d'estavellar-se –una altra vegada els amics riuen– i un Citröen C5. Li agradava fer derrapar el cotxe”. Pel que fa al futbol, va arribar a jugar amb els juvenils de l'equip del seu poble, el Ripoll CF. “També jugàvem al fang, a la carretera de Barcelona. Era un crac”, diu un amic.

El van veure per última vegada fa dues setmanes. I tots coincideixen: “Algú molt llest li ha hagut de rentar el cervell, eh? Però molt llest. Perquè era un noi molt bo”. I algú afegeix: “No em vull ni imaginar com està aquesta família avui”. Després se'n van, pont avall, a recordar el seu amic.

MÉS INFORMACIÓ