Selecciona Edició
Connecta’t

“El meu net no s’ha educat al Marroc”

Els avis del suposat autor de la matança de Barcelona asseguren que al seu país d'origen no va rebre cap influència radical

Aqbouch Aboyaaqoub i Hychami Charifa, avis del sospitós en recerca i captura, a casa seva, al Marroc.
Aqbouch Aboyaaqoub i Hychami Charifa, avis del sospitós en recerca i captura, a casa seva, al Marroc. EL PAÍS

El periodista arriba a la ciutat marroquina de Mrirt (30.000 habitants), a tres hores amb cotxe des de Rabat, on van néixer quatre dels presumptes gihadistes involucrats en la matança de Barcelona i Cambrils (Baix Camp). Pregunta on viu la família de Younes Abouyaaqoub, de 22 anys, el principal sospitós de conduir la furgoneta amb el qual es va cometre l'atropellament massiu a la Rambla. Qualsevol client d'un bar qualsevol indica que viuen al barri de Tahjaouite. I avisa la policia. Quan el reporter hi arriba, uns cinc agents de paisà esperen en una cantonada. Són ells els qui obren o tanquen el pas a l'entrevista amb la família. Finalment, un policia afirma: “Si us plau, faci arribar aquest missatge: aquesta regió és sana, la gent és bona. Això ha estat una excepció, no hem vist mai res semblant aquí”.

Els familiars i amics dels terroristes no se sortiran del guió. Aqbouch Abouyaaqoub, avi del presumpte terrorista, de 80 anys, demana perdó pel que ha passat i diu que el crim comès no té res a veure amb la cultura i la tradició marroquines. Insisteixen que Younes se'n va anar quan era molt jove del Marroc. Ni els avis ni les ties saben especificar quan, tot i que creuen que va ser fa anys. “Però una cosa és segura: el meu net no va acabar els seus estudis aquí. Va estudiar a Espanya”.

Mohamed Abouyaaqoub, de 35 anys, viu a Ripoll i està de vacances a Mrirt. Coneixia els quatre terroristes nascuts a la localitat marroquina: els germans Omar i Mohamed Hychami i Houssaine i Younes Abouyaaqoub (el seu cognom coincideix amb el d'aquests, tot i que ell no aclareix si són família). “Eren gent molt tranquil·la”, diu. “Tots quatre parlaven castellà i català perfectament. Mai vaig sospitar res. Ni a Ripoll ni aquí. Al poble aquest crec que Younes i Houssaine van venir al juliol amb les seves motos. Tenien unes motos molt grosses. Feien una vida tranquil·la. Crec que va ser l'imam de Ripoll [Abdelbaky Es Satti] el que els va convèncer. Jo anava també a la mesquita de l'imam i no vaig sentir mai que digués res de Daeix [Estat Islàmic] ni de la lluita armada. Crec que aquests missatges els transmetia després en un pis de Barcelona, no a la mesquita”.

Un jove passa pel costat de Mohamed i es posa la punta dels dits a la boca per dir que els nois, els quatre joves del poble, eren excel·lents persones. El sentiment que impera entre els que els coneixien és el de la incredulitat. I aquesta mateixa emoció aflora al poble d'Aghbalà, a uns cent quilòmetres de Mrirt, però amb unes carreteres dolentíssimes i encara en obres que converteixen la distància en dues hores i mitja de cotxe.

“Tenen el cap buit”

A Aghbalà va néixer Moussa Oukabir, un dels gihadistes abatuts pels Mossos a Cambrils. “Però aquí no tenim res a veure amb l'Estat Islàmic”, destaca un habitant. “Els islamistes s'aprofiten dels menors per aconseguir el que volen”, afirma Nacer Bouyadnomma, un altre veí. “Moussa Oukabir era un menor de 17 anys. Què pot saber un noi així del món? Aquests nens tenen el cap buit i Daeix els l'omple”, afegeix.

A dos quarts de set de la tarda s'organitza una manifestació silenciosa a Aghbalà. Una de les tres pancartes que l'encapçala (escrita en castellà) diu: "El terrorisme no té religió ni nacionalitat". I una altra: “En nom de tots els immigrants d'Aghbalà que viuen a Espanya i Europa el nostre condol a les famílies de l'atac terrorista a Barcelona”. Molts dels veïns parlen castellà. La majoria el va aprendre a Catalunya.

“La família Oukabir és molt gran. Són almenys 70 persones”, assenyala Bassou Oudalia, un veí del poble que viu a Terrassa i va viure també a Ripoll . “El pare es va separar de la mare fa cinc anys. Amb prou feines tenia informació sobre el nen”, diu. Un altre veí, Bassou Oudsahia, que viu habitualment al sud de França, aclareix: “Aquest nen venia aquí cada quatre anys, gairebé no se'l coneixia al poble”.

A Aghbalà el que salta a la vista és la pobresa. La gent viu de l'agricultura, moltes cases són a mig fer i la carretera per arribar al poble és un infern. La majoria dels qui van aconseguir escapar-se de la misèria, almenys la majoria dels consultats, van trobar a Espanya un lloc on se senten a gust. Cap vol que es confongui islam amb terrorisme. “Qualsevol que mata de manera indiscriminada no és musulmà”, diu Oudsahia.

Malgrat l'esforç de les autoritats i els veïns per desvincular els terroristes marroquins de la terra on van néixer, el Marroc segueix sent un viver de terroristes. El Ministeri de l'Interior marroquí no deixa passar un mes sense desmantellar almenys una cèl·lula vinculada a l'Estat Islàmic. Fins ara, és l'únic país del Magreb que ha aconseguit frenar les matances en els últims sis anys. Però la vigilància és constant. I el país continua al punt de mira del gihadisme.

MÉS INFORMACIÓ