Els casos de tos ferina baixen un 44% en un any

La tos ferina, una malaltia vacunable que es produeix per un bacteri i provoca crisis de tos convulsiva, comença a remetre després d’uns anys de pujar. Segons l’últim informe de Salut Pública de l’Agència de Qualitat i Avaluacions Sanitàries (AQuAS), els casos registrats el 2016 (1.924 afectats) han baixat un 44% pel que fa a l’any anterior. La vacunació sistemàtica a les embarassades, que es va engegar el 2014, ha reduït la incidència i la mortalitat, sobretot en nounats.

La immunització contra aquesta malaltia és al calendari vacunal sistemàtic: des del 1984, s’administren dosis als dos, quatre i 11 mesos; i després, als sis, 14, 40 i 65 anys es donen les dosis de recordatori. No obstant això, i malgrat que la cobertura vacunal en els primers anys de vida ronda el 95%, el 2011, es va detectar una pujada enorme dels casos: la taxa d’afectats es va quintuplicar en un any, passant de 325 casos el 2010 a 1.572 el 2011. Des de llavors no baixa del miler de malalts a l’any i el 2015 va arribar a un gran pic amb 3.435 casos, el més gran des que es va instal·lar la vacunació sistemàtica el 1984 –llavors es van registrar 5.745 casos–.

“Aquesta malaltia cursa cíclicament. Cada quatre o cinc anys veiem un pic. El 2011 estava afectant nens molt petits, de menys d’un any. El 2015 va ser un any epidèmic però va haver-hi un canvi de patró i el grup més afectat eren nens adolescents. En aquest cas hi va haver menys hospitalitzacions i no mortalitat”, explica Mireia Jané, sotsdirectora general de Vigilància i Resposta a Emergències Sanitàries de Salut Pública. Des del 2013 no es registra cap mort per tos ferina, encara que entre el 2008 i el 2012, van morir 13 persones, la majoria bebès de menys d’un any.

Jané destaca l’efecte de la vacunació com a estratègia preventiva i l’impacte de la vacunació a embarassades (entre les setmanes 27 i 36). “Amb els anys també hem reforçat els sistemes de vigilància epidemiològica i les xifres reflecteixen millor la realitat”, afegeix l’especialista. En el seu primer any dins del calendari, la vacuna a embarassades va reduir els casos en menors de tres mesos del 9% el 2014 al 3,8% el 2015.

Amb tot, Jané espera que “es mantingui el patró epidemiològic”, ja que la mortalitat i l’agressivitat de la tos ferina estan molt vinculades a l’edat: els casos més complexos i amb pitjor pronòstic són en menors d’un any.

Galteres a l’alça

La malaltia que sí que va pujar el 2016 i va arribar una situació “epidèmica”, segons el Departament de Salut, va ser la parotiditis. En un any va augmentar un 157%, passant de 435 casos el 2015 a 1.118 el 2016. “Hi ha gent que no es vacuna i potser, en el cas de la vacuna de la parotiditis, amb els anys pot haver-hi una reducció de la immunitat. L’important és actuar en els grups de risc i mantenir les cobertures vacunals”, avisa Jané.

L’hepatitis A també ha augmentat a causa d’un brot registrat a Barcelona entre homes que té sexe amb homes, encara que des de Salut Pública adverteixen que està controlat. “Cal insistir en la importància de la vacunació. És molt necessària la prevenció a través de la vacuna”, insisteix la doctora i adverteix que el xarampió, per exemple, malgrat estar en una etapa de preerradicació, ha tornat a remuntar amb brots en molts països europeus entre gent no vacunada. Només a Itàlia es van produir 6.000 casos i tres morts.