Selecciona Edició
Connecta’t

Gràcia reinventa la festa per tornar a la normalitat després de l’atemptat

Dilluns es lliuraran els premis als carrers i es reprendran els concerts

El carrer Verdi de Gràcia en la nit del divendres.
El carrer Verdi de Gràcia en la nit del divendres.

Gràcia ha decidit reinventar la festa que es va suspendre a conseqüència de l’atemptat del dijous passat a la Rambla de Barcelona. Sense concerts i altres activitats que suposen aglomeracions, molts carrers engalanats van optar al llarg del divendres per tornar a certa normalitat en un barri que celebra la seva festa major. Les barres dels bars de bastants carrers van funcionar i veïns i barcelonins –pocs turistes– es van passejar en un ambient relaxat. Amb tot, l’impacte de l’atac terrorista es veia en crespons negres i missatges improvisats en alguns decorats.

Veure uns xavals fent un capbussó en una piscina inflable a les dues de la matinada al carrer Verdi, un dels carrers que sempre sol atreure milers de visitants, és absolutament impensable en una festa de Gràcia normal. Veïns i festaires –els que treballen tot l’any per muntar tot l’engranatge– van decidir que no renunciarien a reunir-se als carrers, sopar i conversar. I això és el que va passar en bastants carrers engalanats, com Verdi, Fraternitat, Ciudad Real o Joan Blanques (el tram més proper a la Travessera de Gràcia). I algunes de les places de la vila, especialment la de Raspall i Sol, estaven molt animades. En altres, com Puigmartí, es va col·locar un gran llaç negre en el decorat –una interpretació d’Els caçafantasmes– i algú havia penjat una llibreta per deixar missatges que a poc a poc van cobrir les tanques: “Barcelona no té por”, “Prou, volem viure en pau”, “Barcelona, ets molt gran”.

200 anys de vida i sis suspensions

Amb 200 anys d'història de festes, la suspensió decretada dijous per l'atemptat terrorista de la Rambla és la sisena. La primera va ser doble: els anys 1854 i 1855 perquè la ciutat estava assolada per un brot de còlera. El 1896, va ser la població del districte la que les va boicotejar perquè gran part dels seus ciutadans eren a la Guerra de Cuba.

La següent ocasió en què les festes de l'Assumpció van deixar de realitzar-se va ser en 1909 arran dels fets de la Setmana Tràgica. I l'últim parèntesi forçat a la tradicional festa va ser l'imposat per la Guerra Civil en el qual el barri va deixar d'engalanar els carrers i gaudir de la música durant tres anys.

A la nit, en les converses de veïns asseguts en taules i cadires als carrers Joan Blanques (de baix de tot) o a Verdi, per exemple, el tema era l’atemptat del dijous. Molts havien baixat divendres a la concentració del minut de silenci a plaça de Catalunya, amb la samarreta de la festa posada. Però també es plantejava que la millor manera d’evidenciar el crit “no tenim por” era recuperar la vida normal. “Si és veritat que no tenim por hem de tornar a la normalitat i durant la festa el normal és compartir l’espai, el carrer”, comentava Josep Maria Contel, membre de la Federació de la festa la nit del divendres. Una reunió festiva entre veïns que ha estat l’esperit que ha mantingut viva la celebració durant 200 anys. I dins d’aquesta tornada a la normalitat, per exemple, ahir al matí una cinquantena de persones assistien a un vermut musical de Clàudia Cabero.

La decisió de suspendre la festa després de l’atemptat la va prendre l’Ajuntament de Barcelona. Una cancel·lació que ha afectat, especialment, la part més multitudinària, els concerts, que s’havien programat en els 22 carrers que aquest any estaven engalanats. Superat el primer impacte, els festaires apuntaven que la suspensió tindrà efectes en l’organització perquè, entre altres coses, hi havia compromisos amb cantants i grups. Amb tot, eren conscients que, a més dels dies de dol decretats, en una situació d’alerta com la que està vivint Barcelona amb tots els esforços dels Mossos posats en la detenció dels altres suposats integrants de la cèdula que va atacar Barcelona i Cambrils, era impossible –i impensable– dedicar recursos al dispositiu habitual de seguretat dels carrers de Gràcia en una festa que per norma general és multitudinària.

La normalitat tornarà a la festa dilluns, l’últim dia. A les 12 del migdia es farà el lliurament de premis –estava previst el dia de l’atemptat– a la seu del districte de Gràcia. Aquest mateix dia tornarà la música amb els concerts que ja estaven prevists als carrers i places, encara que no es descartava la realització d’algun concert puntual al llarg d’aquest cap de setmana.

Sants arrenca el dilluns amb el pregó i el lliurament de premis

B.C.

Els últims retocs als decorats dels carrers que aquest any participen a les festes de Sants, la que pren el relleu a Gràcia, es faran al llarg d'aquest cap de setmana. Un petit marge de temps guanyat per la suspensió de gran part dels actes que estaven prevists ja que l'inici havia d'haver estat ahir. A conseqüència de l'atemptat terrorista del dijous a la Rambla barcelonina i el de Cambrils, avui només es realitzaran les activitats diürnes. Però els actes institucionals, com la lectura del pregó i el lliurament dels premis als carrers amb els decorats triats pel jurat, prevists per avui, van quedar ajornats fins demà. Amb el que, per primera vegada, coincidirà el lliurament de premis als carrers engalanats a Sants i Gràcia.

Tampoc funcionarà fins demà la fira d'atraccions situada al costat de l'estació de Sants. La suspensió també ha afectat la cercavila i les sardanes —les dues activitats programades per avui —que intentaran programar un altre dia de les festes que acabaran diumenge que ve. Els concerts que estaven programats per ahir no es van realitzar, una suspensió que va incloure als actes de la Festa Major Alternativa.

Un comunicat de l'organització de les festes de Sants apuntava que seria cada comissió la que decidiria si els concerts programats per avui se suspendrien o no. Ahir a les vuit de la tarda van realitzar una concentració al recinte de l'Espanya Industrial en protesta pels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils.

21 espais

Aquest any seran 21 espais els que participaran a les festes de Sants, incloent els espais de la Festa Major Alternativa, que es realitzarà en tres localitzacions diferents, i el dels Castellers. Entre els carrers que aquest any s'engalan estan Alcolea (Baix i Dalt), Galileu, Masnou, Finlàndia, Vallespir (Baix i Dalt), Rossend Arus i Masnou. Altres espais que també exhibiran decorats seran el Calaix de la Vergonya i el Casal Independentista.