Selecciona Edició
Connecta’t

Silvina Pereyra, el somriure de la Boqueria que ja no hi és

La hispanoargentina, de 40 anys, va morir dijous passat en l’atemptat de la Rambla

Silvina Pereyra, víctima de l'atemptat terrorista a la Rambla.
Silvina Pereyra, víctima de l'atemptat terrorista a la Rambla.

“La recordo entrar sempre amb un somriure a la Boqueria”, explica un excompany de Silvina Alejandra Pereyra, argentina d’origen bolivià morta dijous passat en l’atemptat de la Rambla de Barcelona. Silvina vivia a la capital catalana des de feia més de 10 anys i en va treballar cinc a la fruiteria Vidal Pons 1897 del mercat més emblemàtic de la ciutat. “Era una excel·lent persona, riallera, s’esforçava molt. Què en puc dir? Ahir la donàvem per desapareguda i avui sabem que ja no hi és. Les seves companyes més properes estan destrossades”, afegeix aquest excompany de feina. La seva companya de pis, María Martínez, explica que dijous al matí “vaig sentir com tancava la porta de casa”. Va ser l’última vegada que la va veure.

Pereyra va deixar de treballar a la fruiteria fa poc més d’un any. La seva parella, anomenat Bebo, treballa al bar Boqueria. “Ella venia dues o tres vegades per setmana per visitar-lo. No sé res més, la veia de tant en tant enmig de l’enrenou de la feina. Però recordo que sempre estava alegre i que era una excel·lent persona. Aquesta espelma que veus aquí és per recordar-la”, explica un company de Bebo. L’espelma, vermella, està encesa sobre la barra del local des de primera hora d’aquest dissabte, quan el mercat ha reobert les portes després de l’atemptat terrorista. “Avui en Bebo no ha vingut a treballar”, afegeix.

Suseti regenta una verduleria a prop del lloc on Pereyra va treballar. Es van conèixer a la Boqueria fa cinc anys. “Era del meu cercle d’amistats. Sortíem juntes sovint. Avui m’ha costat molt venir a treballar”, explica. “Ahir va ser horrible. Primer, la donaven per desapareguda. Després, ens van dir que estava ingressada a l’Hospital del Mar, més tard en un altre. I avui ens hem assabentat del desenllaç”. Després d’una pausa, Suseti treu el mòbil de la butxaca per ensenyar una foto del seu grup d’amigues. De l’altre, un mocador per eixugar-se les llàgrimes. A la imatge es veu la morta amb quatre amigues amb unes ulleres de sol posades i un enorme somriure dibuixat a la cara. “Veus, és aquesta d’aquí (assenyala amb el dit). És tal com la veus, plena d’energia, somrient. Era fantàstica”.