Selecciona Edició
Connecta’t

Albanyà, més a prop dels estels

L'Observatori Astronòmic que acull la localitat permet veure les restes d'una estrella morta o els 150.000 sols del Cúmul d'Hèrcules

L'Observatori Astronòmic d'Albanyà.
L'Observatori Astronòmic d'Albanyà.

Més de 1.400 persones ja han contemplat la bellesa del firmament a través de l'Observatori Astronòmic d'Albanyà (Alt Empordà) des que es va inaugurar a principis de juliol. El centre, automatitzat i amb instruments d'última generació, disposa del telescopi més gran de les comarques de Girona i està pensat per a la divulgació i per a la recerca científica.

L'observatori, des del qual es poden contemplar galàxies, nebuloses, estrelles, planetes i tota la riquesa del firmament, és a les instal·lacions del Camping Bassegoda Park, un càmping familiar. De fet, els propietaris són els promotors del projecte. L'ideòleg és Pere Guerra, informàtic de 31 anys que va fer l'últim curs de la carrera a Harvard. Va aprofitar la seva estada als EUA per aprofundir en la seva passió per l'astronomia, gràcies a antics alumnes astronautes. Quan va retornar a Roses, el 2010, va fugir de la contaminació lumínica per buscar "cels foscos". Els va trobar a Albanyà, un poble amb menys de 140 habitants i 94 quilòmetres quadrats de boscos, on el seu germà, llicenciat en ADE i empresari, havia adquirit un càmping el 2005.

Els germans s'esforcen des de llavors per desestacionalitzar el càmping i fer realitat el somni d'en Pere: "Tenir prop de casa l'observatori que no va tenir durant la seva infància". La idea també va seduir el municipi, i l'Ajuntament va apostar per invertir en la reducció de la contaminació lumínica. Al Bassegoda Park es van fixar de seguida en el potencial de la zona i van organitzar activitats relacionades amb l'astronomia. El 2015 van rebre una certificació de la Fundació Starlight (que té el suport de la Unesco), que el va convertir en el primer campament de la península acreditat amb aquesta distinció.

Buscant al millor fotògraf per certificar la qualitat excepcional del cel, en Pere va coincidir amb Juan Carlos Casado, president de l'Observatori. Casado, un basc establert a l'Alt Empordà, és professor d'informàtica aplicada, imatge i fotografia digital i astronomia. Reconegut internacionalment, col·labora amb l'Institut d'Astrofísica de Canàries i la NASA ha publicat 45 de les seves fotografies. Participa en molts projectes; en un dels últims, Galactica, els col·laboradors faran milers de fotografies que, integrades, formaran la imatge més detallada de la Via Làctia en l'espectre visible.

Els esforços d'empresaris, astrofotògrafs i el municipi van donar el seu fruit i aquest estiu Albanyà ha estat distingit amb el segell de la International Dark Association (IDA) —organització dels Estats Units fundada per astrònoms de tot el món—, cosa que l'ha convertit en el primer Parc Internacional del Cel Fosc de l'Estat. Això explica per què s'hi ha detectat la Graellsia isabelae, una papallona que fuig de la llum, perquè la mata, i que només habita en llocs amb una qualitat de cel nocturn excepcional.

Turisme i divulgació

L'edifici de l'observatori està construït a prova de terratrèmols per evitar que el telescopi es desequilibri ni un mil·límetre. Els promotors han adquirit les peces del telescopi a diversos llocs del món: l'òptica als EUA, la muntura a Itàlia i la càmera a la República Txeca. Els 406 mil·límetres de diàmetre de l'objectiu fan que capti 3.364 vegades més llum que l'ull humà, i que augmenti en la mateixa mesura la seva potència. L'observatori disposa de dos altres telescopis més petits per observar el cel des de diferents punts.

Desenes d'acampadors participen cada nit en un "baptisme astronòmic" i romanen més d'una hora a les graderies exteriors de l'observatori per contemplar el cel des d'una gran pantalla que mostra les imatges que el telescopi envia a un ordinador. Tot això a ritme d'una banda musical composta especialment per a l'ocasió per Pep Sala, exmembre de Sau. Els promotors busquen un turisme astronòmic, que veuen més respectuós que d'altres amb el medi ambient.

A l'hivern es preveu que, a més d'atreure alumnes de primària i secundària, es faci servir per a la recerca científica. Pere Guerra explica que, des de qualsevol lloc del món, amb una contrasenya, tothom que vulgui i ho necessiti podrà contemplar el cel nocturn quan al seu país sigui de dia, també podrà llogar l'observatori per hores i teledirigir-lo remotament.

Objectiu: trobar un asteroide... i batejar-lo

L’Observatori Astronòmic d’Albanyà (Alt Empordà) ha estat utilitzat fins ara, majoritàriament, per acampadors. No obstant això, està pensat també perquè pugui ser visitat de manera independent i amb altres finalitats, com la divulgació escolar i fins i tot la investigació.

A més de seguir divulgant la cultura de l'astronomia entre els visitants, un dels objectius que es marquen els germans Guerra per als pròxims anys és complir el repte llançat pel director de l'observatori del Teide, Miquel Serra-Ricart, de trobar un asteroide. D'aquesta manera, podrien batejar-lo amb el nom del poble, Albanyà.

En total, l'observatori ha tingut un cost de 103.000 euros sufragat en part amb Fons per al Desenvolupament Rural de la UE amb 24.000 euros, amb 30.000 en dos anys de la Fundació La Caixa i la resta assumida per la família Guerra-Serra.