Selecciona Edició
Connecta’t

El PP descarta la intervenció de Catalunya per impedir la consulta

El portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, diu que l'article 155 ja no resoldria la situació

Rafael Hernando.
Rafael Hernando.

Rafael Hernando, portaveu del PP al Congrés, ha descartat aquest dimarts que el Govern apliqui l'article 155 de la Constitució per impedir la celebració del referèndum unilateral que els independentistes catalans han plantejat per l'1 d'octubre. “És un procediment complex i llarg i no té sentit”, ha argumentat amb prou feines un dia abans que el Parlament català doni el tret de sortida al curs polític més transcendent i convuls des de la recuperació de la democràcia.

L'article 155 de la Llei de lleis permet al Govern “adoptar les mesures necessàries per obligar” una comunitat autònoma al “compliment forçós” de la legalitat vigent. El PSOE ja va traslladar al juliol al PP que no donaria suport a la posada en marxa d'aquesta previsió constitucional. El PP considera que, “per raons temporals i jurídiques”, ja no cal aplicar l'article 155 de la Constitució abans de l'1 d'octubre, data triada pels independentistes per intentar organitzar un referèndum il·legal.

Engegar aquest mecanisme constitucional exigiria fer un requeriment previ a Carles Puigdemont, president de Catalunya, perquè complís la llei. Si això no succeís, Mariano Rajoy necessitaria enviar al Senat una proposta amb les mesures concretes a prendre. El full de ruta de l'Executiu hauria de ser debatut en la comissió de Comunitats Autònomes, els representants de la qual també haurien de demanar a Puigdemont que presentés les al·legacions que considerés oportunes. Finalment, la proposta hauria de votar-se en el ple de la Cambra alta, on el PP té majoria absoluta. Un camí procel·lós que el Govern hauria de dur a terme en menys de dos mesos.

“Hi ha altres fórmules per fer front al desafiament dels independentistes i de moment són suficients”, ha assegurat el portaveu parlamentari del PP, també integrant de la direcció nacional d'aquest partit, que va avançar aquest posicionament en una entrevista amb Europa Press.

L'anunci sobre el descart de la intervenció de la Generalitat ha arribat la vigília que comenci el període de sessions al Parlament, avançat al que és habitual per aprovar la llei del referèndum que es va registrar el passat 31 de juliol. Fonts de Junts pel Sí donaven per fet ahir que la mesa no tramitarà encara la norma. El bloc independentista va evitar introduir aquest punt en l'ordre del dia i ahir descartaven fer-ho una vegada iniciada la reunió, malgrat que podrien fer-ho. El bloc independentista trenca així amb una tradició parlamentària que fixa l'inici de la tramitació de qualsevol proposició en la primera reunió de la mesa posterior al seu registre. Però també és cert que, amb la seva decisió, són fidels a la dinàmica de l'últim any, en la qual tots els moviments han quedat supeditats a quina podia ser la resposta des de la Moncloa. El president Mariano Rajoy ha afirmat que la simple tramitació suposarà la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat per part del seu Executiu.

Desobediència

Junts pel Sí podria iniciar el tràmit de la llei del referèndum en les dues reunions que la mesa ha de celebrar abans del primer ple del curs, previst per als dies 6 i 7 de setembre, en el qual s'aprovaria la norma per donar temps als preparatius, inclosa la signatura del decret de convocatòria, que es desconeix encara qui subscriurà. El grup que integra el Partit Demòcrata i Esquerra Republicana està pressionat per la CUP perquè no dilati les decisions i desobeeixi el Tribunal Constitucional.

És per a aquest cas que s'havia plantejat el possible ús de l'article 155, mesura que des de l'entorn de Junts pel Sí s'interpreta que pot ser contraproduent per als interessos del Govern espanyol i no resoldria el problema de fons: l'auge de l'independentisme a Catalunya. Des del PP es considera que activar la intervenció equivaldria a “alimentar el victimisme” dels independentistes. En conseqüència, es manté l'estratègia de Rajoy, que fins ara ha dividit la seva contestació al repte independentista entre una resposta jurídica i una política.

El descart del PP a utilitzar aquesta intervenció coincideix amb la posició del PSOE, líder de l'oposició. No obstant això, en els últims mesos s'han acumulat les veus autoritzades que han demanat l'aplicació de l'article 155 enfront del repte independentista a Catalunya. Així, l'expresident José María Aznar va demanar al juny que els partits constitucionalistes articulin una alternativa política a Catalunya, i va insinuar el seu suport a l'aplicació d'aquesta previsió constitucional en argumentar que “si l'independentisme crea una situació irreductible, i en això està, els mitjans legítims de la Constitució i de l'Estat de dret no seran una opció, sinó el deure de les institucions democràtiques de mantenir la legalitat”. En una línia semblant es va expressar l'expresident Felipe González, sense arribar a apostar amb claredat per la mesura.

Els dirigents del PP consideren que el procés independentista “està esgotat”. Aposten per un avançament electoral a Catalunya i fan comptes: amb el PdeCAT a la baixa en les enquestes, els estrategs de Génova es pregunten si l'aritmètica parlamentària permetrà en el futur desplaçar els independentistes del poder amb una aliança que agrupi la seva formació, Ciutadans, el PSC i la marca catalana de Podem.