Selecciona Edició
Connecta’t

Una Supercopa embolicada

Busquets evidencia el recel del vestidor del Barça cap als seus dirigents mentre que al Madrid, malgrat el seu bon moment esportiu, Zidane posa el focus en els àrbitres

Expulsió de Ronaldo al partit d'anada. Veure fotogaleria
Expulsió de Ronaldo al partit d'anada. AP

Amb Paulinho no n'hi ha prou, és clar. El Barça necessita més consol. I el que té més a prop és deixar empremta avui al Bernabéu (23.00, TV3 i Telecinco), per més que la Supercopa se li hagi posat fora d'òrbita amb l'1-3 del Camp Nou. Amb la directiva qüestionada, l'únic que calmaria de seguida els ànims al Barça seria derrotar el Madrid, que perd Cristiano Ronaldo però recupera Modric.

Els blaugrana viuen dies moguts. A les graderies pròpies, amb aquesta cridòria celebrant els gols del Madrid de diumenge, al camp i als despatxos. El recel entre la plantilla i la directiva sembla cada vegada més evident. Si Piqué va revelar fa uns dies que els jugadors sabien que Neymar marxava abans de concloure el mes de juliol, Pep Segura, responsable de l'àrea esportiva, l'hi va tornar diumenge: “L'error de Piqué en l'autogol ha estat determinant”. A aquest estira-i-arronsa s'hi ha sumat Busquets: “Crec que la millor manera d'expressar-se des de dins del club no és assenyalar un jugador”. Mentre es llancen els dards a Barcelona, els madridistes tampoc amaguen el seu malestar. Amb prou feines ha començat la temporada i ja hi ha àrbitres i comitès a la diana. Fins i tot Zidane, normalment més serè, va dir que estava “molt molest” amb l'episodi de Ronaldo a l'anada, la seva expulsió i el càstig posterior. “Quan mires tot el que va passar i penses que Cristiano no jugarà cinc partits… Aquí passa alguna cosa”, va deixar anar el tècnic francès.

Més enllà de l'error arbitral a l'hora de jutjar que Ronaldo es va llançar a la piscina quan no va ser així i passar per alt la jugada que sí que ho va ser —de Luis Suárez—, Zidane no va dir res sobre l'actitud del portuguès. Es va guanyar una targeta sabuda amb la seva imitació a la celebració de Messi a Chamartín en l'última visita culer. I ni tan sols ell es mereixeria un indult si empenyia un col·legiat després d'un error d'aquest. Per descomptat, tampoc Messi, encara que li passessin per alt una sacsejada a un altre àrbitre en un clàssic del 2009. Des que roda la pilota fa més d'un segle es reclama amb dret una unificació de criteris, però el Madrid, per més que vulgui fer pinya a l'entorn de Ronaldo, que no admet murmuris quan requereix el suport de la institució i del vestidor, té motius sobrats per mirar a la gespa amb bons ulls sense haver-se de fixar en les badades arbitrals. A l'agost, el Madrid ja té un títol (la Supercopa d'Europa) i un altre a tocar davant del seu gran antagonista, que pot deixar més sonat del que ja està.

En vídeo, les rodes de premsa de Zidane i Valverde.

Des de la temporada passada s'aprecia una evolució en els madridistes i a poc a poc es verifica una involució blaugrana. Abstret amb el que va ser, avui el Barça sembla que no sap qui és i, encara menys, qui vol ser. Falten la idea i l'ideòleg, i entre el barcelonisme s'intueix que es malgastaran diners amb els 222 milions del PSG. Paulinho al marge, de motius no en falten si es repassa la llista dels jugadors allistats en un any i mig per aquesta directiva per una quantitat similar a la de Neymar: Semedo, Vidal, Arda, Umtiti, Digne, André Gomes, Alcácer, Denis Suárez i Cillesen. En aquest temps, per uns quatre milions, al Madrid ha arribat Asensio, que avui simbolitza el que és un equip en què, amb el mallorquí al capdavant, hi ha una segona línia que empeny i empeny. Al Barça hi ha titulars a la baixa i suplents molt suplents.

MÉS INFORMACIÓ