_
_
_
_
_

La tensió interna força el PSOE a debatre el seu model territorial per a Espanya

La direcció vol concretar les característiques del seu model territorial federal

Juan José Mateo

La direcció del PSOE està disposada a obrir un debat intern per detallar en quin model territorial es concreta l'aposta de Pedro Sánchez per reconèixer la plurinacionalitat d'Espanya. “Hem fet una formulació i ara cal desenvolupar-la”, resumeix una font propera al secretari general. La direcció del PSOE no ha especificat quantes comunitats reconeixeria com a nacions en la seva Espanya plurinacional, ni les conseqüències fiscals o competencials del model. Això ha provocat tensions internes per les diferents interpretacions que n'han fet els líders territorials del partit.

Pedro Sánchez, en una imatge d'arxiu.
Pedro Sánchez, en una imatge d'arxiu.PACO PUENTES

Els delegats del 39è Congrés del PSOE van aprovar al juny una esmena a la ponència política en la qual van apostar perquè l'article 2 de la Constitució reculli el reconeixement de la plurinacionalitat d'Espanya. Aquest concepte no havia figurat mai en l'ideari dels socialistes i encara no se n'han detallat les característiques, cosa que ha generat tensions internes i interpretacions diferents al si del partit. Que Óscar Puente, portaveu de l'Executiva, mostrés al juny els seus dubtes a l'hora d'enumerar les nacions que reconeixeria el PSOE va disparar les alarmes entre els crítics del partit. I que José Manuel Franco, candidat sanchista a liderar el PSOE de Madrid, afirmés a El Español que “Madrid seria una nació a l'Estat plurinacional del PSOE” ha fet encara més tensa la situació. Ara, els consellers del secretari general es mostren disposats a obrir un debat sobre el model que ha de quedar englobat sota l'etiqueta de la plurinacionalitat, que és irrenunciable per a Sánchez.

Más información
Iceta demana un pacte per votar i reconèixer Catalunya com a nació
PSOE i PSC pacten les propostes per fer front al secessionisme
El PSC admet que no podrà tutelar tots els seus càrrecs en el referèndum

“Hem fet una formulació [de la plurinacionalitat], però la formulació després cal desenvolupar-la”, va explicar una font de la màxima confiança de Sánchez. “I, per descomptat, aquí hi ha el debat, en el desenvolupament”, subratlla aquest interlocutor. “La plurinacionalitat és una fórmula, un pronunciament entorn del reconeixement de la diversitat territorial, però no un model territorial”, continua. I conclou : “Una vegada es tanqui el procés de congressos, convocarem el comitè federal, que pot ser un marc [per al debat]. O se'n pot decidir un altre”.

“Quines seran les nacionalitats? Quines seran les nacions? Quines seran les regions? Hi haurà només nacions i no nacionalitats, o persistirà l'esquema de nacions, nacionalitats i regions [que recull actualment l'article 2 de la Constitució]?”, es pregunta Gregorio Cámara, catedràtic de Dret Constitucional i nou secretari de Llibertats i Política Territorial del PSOE andalús. “Aquesta proposta del PSOE està feta en el marc concret d'un intent de resoldre amb la millor intenció el problema territorial i la crisi que es viu a Catalunya, trencant el bloqueig polític”, afegeix el també diputat. “El problema és que amb aquesta definició de la plurinacionalitat, sense més concreció, hem avançat poc. El que necessita la formulació plurinacional és que es concreti en què consisteix”.

Els interlocutors consultats argumenten que seria preferible que el PSOE iniciï aquesta reflexió abans d'impulsar la creació, al setembre i al Congrés, d'una comissió d'estudi per a la reforma de la Constitució. D'aquesta manera, els socialistes resoldrien les seves discrepàncies internes abans de presentar el seu model davant de la resta de partits. “Aquest debat s'ha de fer. No sabem el que significa la plurinacionalitat jurídicament, econòmicament, fiscalment...”, argumenta un dirigent del PSOE andalús. “Tot està indefinit, i ens hem quedat en el detall d'una paraula, en el concepte i no en el desenvolupament”, continua. “El més important és sobre què es tracta”.

“El que ha determinat el 39è Congrés és caminar cap a un perfeccionament de l'article 2 de la Constitució, per desenvolupar el concepte de la plurinacionalitat”, explica Guillermo Fernández Vara, president d'Extremadura i del Consell de Política Federal del PSOE, un dels òrgans que podria acollir el debat que vol impulsar la direcció socialista. “El que hem de determinar entre nosaltres és fins on s'arriba, o com”, afegeix. “No es discuteix el què, es discuteix el com”.

Des que el 39è Congrés va apostar per la plurinacionalitat, la direcció nacional ha observat com diferents congressos autonòmics del partit han omès el concepte o l'han matisat en les seves respectives ponències. Això no ha generat inquietud entre els estrategues que aconsellen Sánchez. Primer, perquè entenen que els conclaves regionals no han d'entrar necessàriament en el debat sobre el model territorial, sinó centrar-se en les seves respectives problemàtiques locals. I segon, perquè recorden que l'aposta per la plurinacionalitat va quedar legitimada pels vots dels afiliats. No obstant això, diferents líders territorials ja han assenyalat la necessitat que el PSOE concreti i detalli el seu discurs per no confondre els votants.

Presidents autonòmics

“La meva dinàmica és intentar contribuir al fet que el PSOE tingui un missatge el més entenedor possible al conjunt del país”, argumenta Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa. “La Constitució del 78 es basa en una enorme diversitat territorial i en singularitats històriques que es van expressar en el seu moment en termes de regions i nacionalitats”, continua. “El concepte de nacionalitats, des del meu punt de vista, anava més lluny del que ara alguns entenen com a nacionalitat cultural o nacionalitat religiosa. A Espanya de vegades ens perdem més en la manera de dir les coses que no pas en el fons”, afegeix.

“Es tracta que es posi de manifest que en això hi ha moltes menys diferències del que sembla. Quan ens posem a parlar ens adonarem que no es toca el que per a tots és intocable”, opina Fernández Vara, el president d'Extremadura, en referència a la defensa de la unitat d'Espanya i del principi que la sobirania rau en el conjunt dels espanyols.

“L'acceptació de la plurinacionalitat per part del secretari general del PSOE obre un camí a més autonomia, però no a la independència”, apunta Ximo Puig, president de la Comunitat Valenciana, segons Europa Press.

Aquestes tres aportacions reflecteixen que el debat intern està molt viu. La direcció del PSOE advoca perquè l'article 2 de la Constitució reconegui la plurinacionalitat d'Espanya, i ara s'obre a un diàleg sobre la base intel·lectual i el model territorial que han de sostenir aquesta idea.

Les diferents apostes territorials

Després de l'aprovació del concepte de plurinacionalitat per part del 39è Congrés del PSOE, aquest partit ha començat a celebrar els seus congressos autonòmics. En aquests conclaves, que se solen centrar en la política regional, s'han aprovat ponències que eludeixen el model territorial, d'altres que ometen la plurinacionalitat i algunes que aprofundeixen en el concepte.

  • Astúries. "Propugnem un federalisme cooperatiu i solidari perquè considerem que és el millor marc per conciliar pluralitat territorial i unitat política, i perquè qualsevol alternativa que afebleix la solidaritat disminuirà la capacitat autonòmica per oferir bona educació pública, bona sanitat pública i bons serveis públics a la ciutadania", diu la ponència de la federació asturiana, que dirigeix Javier Fernández, expresident de la gestora que va dirigir el PSOE entre la dimissió de Pedro Sánchez (octubre del 2016) i la seva reelecció com a secretari general (maig del 2017). "Mantindrem els nostres criteris en un assumpte cabdal amb la claredat, fermesa i lleialtat que ens han caracteritzat, sense renunciar a exercir el paper que ens correspon com a federació socialista".
  • Comunitat Valenciana. "El País Valencià és un subjecte polític", diu la ponència del partit de Ximo Puig, que aprofundeix en el concepte de plurinacionalitat. "[Apostem per] establir constitucionalment el caràcter plurinacional de l'Estat espanyol en virtut dels fets diferencials d'algunes comunitats autònomes. Reconèixer en la Constitució l'asimetria estructural del federalisme espanyol en virtut dels fets diferencials d'algunes comunitats autònomes".
  • Illes Balears. El partit que lidera Francina Armengol proposa "un model, en definitiva, profundament federal entre illes, però també amb l'Estat, on els socialistes han de defensar una profunda federalització del sistema polític i de les institucions, amb l'ambició d'aplicar el principi d'ordinalitat en el model de finançament del futur".
  • Andalusia. El partit de Susana Díaz, que va ser rival de Sánchez per optar a la secretaria general, no esmenta la plurinacionalitat i defensa el model autonòmic actual. Aquest va ser el plantejament del seu Congrés: "La revisió del model territorial no passa per destruir l'Estat autonòmic, sinó per reforçar-lo i millorar-lo, avançant cap a un model federal cooperatiu capaç de garantir la igualtat en la diversitat de tots els espanyols, el respecte a les singularitats i de reforçar les línies d'acció conjuntes".
  • Extremadura. "No som nacionalistes perquè som profundament d'esquerres i profundament autonomistes", va defensar el PSOE a la regió de Guillermo Fernández Vara. "Hem estat a la primera línia dels avanços del sistema autonòmic, des que vam assumir internament que l'autonomia era la gran oportunitat històrica de millora de la regió i que aquesta vindria de la nostra mà com a partit. (...) Pretendre dibuixar-nos com a centralistes és desconèixer el que Extremadura va patir amb aquell sistema pervers".
  • Castella i Lleó. "El nostre partit sempre ha confiat en l'Estat de les autonomies", es limita a defensar el partit de Luis Tudanca, un dels homes forts de Sánchez.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Juan José Mateo
Es redactor de la sección de Madrid y está especializado en información política. Trabaja en el EL PAÍS desde 2005. Es licenciado en Historia por la Universidad Complutense de Madrid y Máster en Periodismo por la Escuela UAM / EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_