Selecciona Edició
Connecta’t

La discriminació de gènere s’enquista a la gestió sanitària

Gairebé el 55% dels metges menors de 65 anys són dones, però la proporció es fa miques en l'accés als alts càrrecs de gestió

La directora de Vall d'Hebron, Ana Ochoa.
La directora de Vall d'Hebron, Ana Ochoa.

A les facultats de medicina, elles són més que ells. També en nombres absoluts: segons un estudi del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), gairebé el 55% dels metges de menys de 65 anys són dones, una xifra que s’eleva al 65% si es refereix als més joves, els metges interns residents (MIR). No obstant això, aquesta realitat demogràfica no es manté en l’accés als alts càrrecs de gestió i investigació. A aquestes altures, les tornes canvien i el sostre de vidre es manté, més o menys inalterable, malgrat l’augment global de la feminització.

Investigadors de l’hospital Clínic van publicar el 2015 un estudi sobre la demografia de la jerarquia mèdica que cristal·litza la bretxa de gènere. “Les nostres dades suggereixen que la promoció interna de les dones doctores ha augmentat al llarg de l’estudi [es van analitzar dades de l’hospital entre el 1996 i el 2008], però el 2008, l’últim any de l’estudi, el 70% dels consultors i el 85% dels consultors sènior, el nivell superior de la carrera professional, eren homes”, resa l’estudi. La investigació també revela que durant l’època analitzada, la qualitat dels llocs de treball va ser pitjor per a les doctores, ja que més homes van obtenir llocs permanents.

L’estudi del Clínic, un hospital de referència per 540.000 persones a Barcelona, constata la desigualtat de gènere en l’accés a càrrecs jeràrquics al llarg d’una dècada. Tot i que el temps tendeix a reduir aquesta bretxa, la proporció de dones respecte a homes va ser més o menys estable durant el temps d’estudi (al voltant d’una tercera part dels homes). “Considerant el conjunt de doctors amb posició jeràrquica, la proporció de dones va ser de 8,1%, 5,8%, 7,3%, 9%, 10,2% i 8,3% davant de 24,4%, 20,5%, 21,4%, 22,5%, 23,3% i 20,08% el 1997, 2000, 2002, 2004, 2006 i 2008, respectivament”, apunta l’informe.

Les dades del COMB, que recull informació de l’hospital Vall d’Hebron el 2012 i el Clínic el 2010, segueixen exactament la mateixa línia. En els càrrecs més alts de la carrera professional al Vall d’Hebron, el 55% són homes. Al Clínic, només el 24% dels consultors sènior eren dones.

Segons el COMB, a l’Institut Català de la Salut (ICS), la gran empresa pública que aglutina vuit grans hospitals i el 80% de l’atenció primària a Catalunya, les diferències són molt més aclaparadores en l’àmbit hospitalari: en el 86% dels casos, els caps de servei als hospitals són homes. En atenció primària, en canvi, les dades donen la volta: el 60% dels directors d’equip d’atenció primària són dones.

“Vaig renunciar a anar-me'n perquè tenia
dos nens petits”

Amb tot, la medicina catalana s’escriu en femení, també en els alts càrrecs de gestió i investigació. EL PAÍS ha parlat amb cinc dels molts noms femenins que destaquen en la sanitat catalana. Elles coincideixen que la gestió de la vida familiar i la falta de conciliació laboral són darrere del sostre de vidre en la professió.

L’operativa del CatSalut, a les seves mans

L’oncòloga Cristina Nadal és la número tres de el Servei Català de la Salut (CatSalut). És la directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària, la responsable de tota la part operativa del sistema sanitari català. “Aquesta desigualtat passa en general i és una cosa que em fa molta ràbia. Jo soc workaholic [addicta a la feina] i per a mi això és el més prioritari, però és veritat que un lloc com aquest requereix estar disposat a anar-te’n a casa cada dia a les 10 de la nit”, admet. Nadal reconeix que ha hagut de bregar amb el doble estigma de “ser dona i jove” en moltes reunions envoltada d’homes. Afegeix a més que la conciliació laboral no existeix. “Jo no la veig. Jo necessitaria tres vides per fer tot el que haig de fer a la feina i a casa. La meva conciliació és tenir un marit que m’ajuda”, apunta. L’oncòloga, que ha desenvolupat a més una carrera científica, rebutja la màxima que les dones ho poden fer tot, però tampoc creu que renunciar a alguna cosa sigui un sacrifici. “Jo ho faig perquè ho he decidit així. No és un sacrifici, és una decisió”, conclou.

L’assot del càncer de pell

La dermatòloga Susanna Puig fa 20 anys que és a la trinxera de la investigació biomèdica per combatre els tumors de pell, especialment el melanoma. Ha publicat desenes d’articles científics i és cap del Servei de Dermatologia del Clínic. “Hi ha factors que limiten l’accés a càrrecs d’importància. Per exemple, d’una banda, el convenciment propi. També que nosaltres som capaces de treballar en equip i, si és necessari, fer un pas al costat. Però socialment, es valoren més els estereotips ambiciosos”, apunta. La perpetuació que la responsabilitat familiar recaigui en la dona complica encara més l’accés a llocs alts. “Carreguem amb gran part de la responsabilitat de la família. Jo vaig renunciar a anar-me’n fora perquè tenia dos nens petits i una dona amb fills pren decisions basades en la família”, reconeix. Puig considera, no obstant això, que el món de la investigació és més competitiu i incompatible amb la vida personal.

Al timó de l’hospital més gran

La logística del Vall d’Hebron, l’hospital més gran de Catalunya, està en mans de la seva directora mèdica, Ana Ochoa. La doctora reconeix que “falta molt camí” per aconseguir una igualtat de gènere efectiva. “Nosaltres tenim una alta capacitat de treball, però menys capacitat social amb la gent amb qui treballem perquè el món relacional s’incrementa molt de manera extralaboral i nosaltres, quan tenim fills, acabem de treballar i hem d’anar a casa. Als homes no els passa això”, assegura. Ella tampoc creu en la conciliació “a aquestes altures” i admet que cal renunciar a moltes coses. El masclisme, relata, també li ha tocat viure’l “sobretot en caps de servei de la vella escola”, tot i que reconeix que el panorama ja ha canviat molt.

Punta de llança en oncologia mamària

Una de les grans ofensives contra el càncer de mama es lliura a les consultes de Cristina Saura, cap de la unitat de mama del servei d’oncologia mèdica del Vall d’Hebron. Les seves investigacions li han facilitat una cadira a les principals societats científiques del món. Apunta que la desigualtat de gènere també es genera perquè les dones es frenen. “Nosaltres ens autolimitem perquè tenim altres prioritats. Fer un pas en la teva carrera professional comporta certes dificultats logístiques perquè significa implicar-te també a nivell vital”, apunta. La clau de la conciliació, assegura, és optimitzar el temps. “Jo no he renunciat a res però haig de fer un continu exercici de balanç i plantejar-me en què gasto les meves energies”, afegeix.

El referent en l’estudi d’addiccions

No hi ha substància tòxica, efectes en la salut i patologia mental associada de les quals no estigui al cas Marta Torrens, coordinadora del Grup d’Investigació en Addiccions de l’hospital del Mar. La psiquiatra, també professora titular d’aquesta especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona, sosté que la bretxa de gènere es troba “en què totes les regles del joc són masculines”. “Ells tendeixen a manar des d’un sistema piramidal i nosaltres som més coordinadores. El problema és que hem d’adaptar-nos a les seves regles del joc i aquí ja perds energies”. Assegura que la cosa ha millorat però cal estar alerta, adverteix, perquè “no torni enrere ràpidament”. “Ells esperen que et comportis amb patrons masculins per manar, però no podem posar-nos el vestit d’home perquè nosaltres no som així”, sosté.