Selecciona Edició
Connecta’t

“Prefereixo la companyia dels gossos a la de les persones”

Juan Carlos Agudo passeja i cuida cans des de fa cinc anys i vol ser ensinistrador

Juan Carlos Agudo envoltat del 'Yingo', el 'Sendo', la 'Dana' i la 'Noa' al parc del Clot de la Mel de Barcelona.
Juan Carlos Agudo envoltat del 'Yingo', el 'Sendo', la 'Dana' i la 'Noa' al parc del Clot de la Mel de Barcelona.

Durant 20 anys va treballar de jardiner a Sabadell, malgrat que aviat va descobrir que el que li agradava no eren les plantes, sinó els animals, i que ell no estava fet pels horaris i la disciplina d'un treball rígid. Per això, Juan Carlos Agudo Pérez (Orense, 1974) va decidir deixar la feina i anar-se'n a casa seva, al barri barceloní del Clot, al districte de Sant Martí, on viu amb els seus pares. Això va passar fa uns quatre anys, els mateixos que fa que treballa amb la seva nova activitat, que sí que l'omple plenament: la de cuidar gossos. Els seus tres: la dàlmata Dana, el pastor espanyol Yingo (el cap del grup) i el mestís Sendo, que ha adoptat fa uns dos mesos, davant la impossibilitat que els seus amos es fessin càrrec d'ell. Però també els gossos dels altres, sobretot, els dels seus veïns de barri, amb els quals coincideix en parcs i pipi cans com el del Clot de la Mel en el qual, diàriament, juguen, corren i gasten energies, un bon nombre de gossos que arrosseguen els seus voluntariosos amos una mitjana de tres vegades al dia.

"Vaig començar quan un amic que tenia una botiga d'animals em va dir que tenia un do especial". Un do, una habilitat o, simplement, bona mà. Agudo és una persona afable, tranquil·la i poc parladora, que controla amb la seva mirada i els seus gestos els gossos que té al seu al voltant. "La gent s'ha assabentat per la boca orella i cada vegada són més els que em demanen que cuidi els seus gossos; un matí, un dia o una setmana, com ara a l'agost. Tinc llista d'espera".

Agudo, que remarca que no ho fa per diners i sí perquè "prefereixo la companyia dels gossos a la de les persones, ja que tenim molt per aprendre d'ells", no accepta cap gos si no acaba portant-se bé amb els seus. "Primer s'han de conèixer. Pot haver-hi xocs", assegura somrient. Passeja els gossos i els acull a casa seva on es mouen amb comoditat, sobretot per la terrassa. "Poden anar i olorar-ho tot, excepte l'habitació dels meus pares, però mai es queden sols".

“M'agradaria ser ensinistrador de gossos”

On aniries de vacances? A Galícia, no per res, però també a molts altres llocs.

Què vols ser de gran? El que estic fent ara, però fent un pas més, ja que m'agradaria ser ensinistrador de gossos d'aquí a uns anys.

A què fa olor l'estiu?  A res especial, la veritat, explica després d'una enorme riallada.

Ets més de tinto de verano o de gintònic? De cap dels dos, prefereixo una clara molt fresqueta.

L'ensinistrament i la modificació de males conductes: lladrucs i comportaments agressius o problemàtics, com menjar-se els mobles o la roba, és una activitat de moda, després de protagonitzar diversos programes de televisió en els quals els experts en gossos lluiten per corregir aquestes anomalies; la majoria provocades per les conductes també errònies dels seus amos. "La meva referència és Cessar Millán, perquè va ser el primer i per la manera que maneja els animals", assegura Agudo, malgrat que manté que no segueix cap d'aquests programes. "Soc autodidacta", diu amb rotunditat. A ell, de fet, li agradaria aprofundir en la psicologia canina, "pujar un graó més", i acabar treballant com ensinistrador.

Gallec de naixement, amb sis anys es va traslladar de la seva terra natal a Barcelona per viure amb els seus pares adoptius. "No crec que això tingui res a veure amb el meu amor cap als animals i en haver adoptat als meus tres gossos", diu somrient. Quant al dilema de comprar o adoptar gossos, Agudo ho té clar: "és el mateix, però recomanaria que abans de comprar-se un gos de la manera que sigui que pensin en l'animal; no és el mateix un Chihuahua que un buldog. Un gos no és una joguina que atén a modes, que supleix unes necessitats, fa companyia o serveix per presumir. Abans de tenir un gos cal comprendre l'animal i saber quines són les seves necessitats i tenir en compte que viurà uns 13 o 14 anys".

Amb tot, la qual cosa més l'exaspera són els gossos acaronats i els amos que els tracten com si fossin fills seus. "Als animals no cal protegir-los tant. Són animals, no éssers humans, no passa res perquè un gos tingui fred o calor al carrer". Tampoc entén la custòdia compartida de gossos en cas de separacions de parelles: "estan jugant amb l'animal", assegura.