Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

No hi ha qui pari Comitre, l’estafador d’ancians

L'advocat que va tramar l'estafa hipotecària més gran desatén el jutge: assetja les seves víctimes i ven propietats embargades

No hi ha qui pari Comitre, l’estafador d’ancians

És estrany que un policia mostri, en el seu informe, les seves impressions personals sobre un investigat. Però amb Francisco Comitre ha passat. L'advocat, model de passarel·la i presumpte responsable d'una de les estafes hipotecàries més grans d'Espanya “viu en una contínua mentida, tramada per la seva ment retorçada” l'únic afany de la qual és “acumular patrimoni”. Ho expliquen els Mossos d'Esquadra al jutge que investiga el cas des de fa dos anys i al qual Comitre no fa gaire cas: ha desobeït les seves ordres de no apropar-se a les víctimes, ha venut un Ferrari que estava embargat i, de pas, segueix exercint de lletrat en el torn d'ofici.

Comitre va ser detingut el juliol del 2015 per estafar ancians amb préstecs hipotecaris i crèdits tramposos que li permetien, finalment, apoderar-se dels seus habitatges. Desenes d'ancians van ser desnonats. Els afectats arribaven llavors a mig centenar, però el desenvolupament de l'Operació Cocoon —estafa, falsificació, organització criminal i blanqueig— ha tret a la llum prop de 150 casos. Comitre va comptar amb l'ajuda d'un notari, Enrique Peña —que donava el vistiplau als contractes— i d'un amic de retòrica infinita: Artur Segarra, condemnat per l'assassinat d'un empresari espanyol a Bangkok.

Després de passar uns mesos a la presó provisional, Comitre va quedar en llibertat i va intentar reprendre els seus negocis. Alertat, el desembre del 2016 el jutge li va prohibir apropar-se a les víctimes i comunicar-se amb elles per qualsevol mitjà. Però l'advocat “ha infringit aquesta mesura”, segons els Mossos. L'episodi més evident va tenir lloc el març del 2017. Comitre va acudir, presumptament, a una casa a Viladecans, propietat d'Ana Isabel A., una de les afectades. Allà hi havia la seva neboda de 15 anys, que va explicar a la policia com un home va trucar a la porta “de manera violenta, copejant-la i insistint amb el timbre”.

L'adolescent va mirar per l'espiell i va veure un home “corpulent, d'uns 40 anys, cabell ros i curt”. L'advocat va posar l'orella a la porta. La noia es va espantar i va observar com Comitre —més tard el va reconèixer, sense dubtar, davant els Mossos— obria una caixa del replà i li treia els cargols. L'advocat havia deixat la casa sense llum. Després va esperar al carrer, mitja hora més, “de braços plegats i mirant cap a les finestres”.

L'altra estratègia de Comitre ha estat passar al contraatac i denunciar les seves víctimes. És el cas de Carmen C., que tenia un habitatge a Vielha. En les converses telefòniques intervingudes pels Mossos, l'advocat s'havia vanat que aquesta havia estat una de les seves millors operacions. “És una triomfada tio, una triomfada”, va dir. En entrar a la presó, la dona va aprofitar per canviar el pany. L'advocat va enviar un amic per reclamar l'habitatge i va denunciar la dona. Com els Mossos, els advocats de Carmen C. no estalvien qualificatius: creuen que Comitre està “burlant la investigació” i que actua de forma “maquiavèl·lica”. Han demanat que se l'inhabiliti per exercir d'advocat, ja que està donat d'alta en el torn d'ofici, segons fonts judicials.

Els Mossos li atribueixen uns altres estratagemes per tornar al bon camí. En l'informe remès al jutge, i al qual ha accedit EL PAÍS, assenyalen que l'advocat va cobrar xecs per valor de 160.000 euros procedents d'una de les hipoteques constituïdes amb documents falsos sobre un pis de Manresa. Comitre va intentar, això sí, ocultar-lo. El xec el va cobrar, formalment, un tal Pedro A., qui a la seva declaració va dir que li devien aquests diners per una feina de paleta i que havia de saldar un deute amb el banc, ja que ell mateix estava a punt de ser desnonat.

Pedro A. va acabar admetent que coneixia Comitre i que aquest li va permetre instal·lar-se en un pis de Santa Coloma de Gramenet. Va resultar, no obstant això i segons va constatar la policia, que allà també hi viu Comitre. I encara més: el pis és d'un dels investigats i la seva propietària legítima, Concepción M., una de les víctimes. L'abril del 2017, la dona va aparèixer a la casa i va increpar Comitre. “Mira quina sort, t'he trobat jo, aquí no et penso deixar passar. Posa la casa al meu nom o, si no, no pararé fins a ficar-te a la presó”. Aquestes paraules consten a la denúncia que l'advocat va presentar contra ella a comissaria… per coaccions.

Venda d'un Ferrari embargat

A Comitre no el para ningú, ni el jutge. La seva ex-xicota va presentar documentació als Mossos que l'involucren en un altre intent d'enganyar el magistrat. En la seva denúncia, la dona va recordar a més que en la seva relació ha hagut de suportar “degradacions, insults i males maneres”. Els papers, analitzats per la policia, mostren que Comitre va vendre per 60.000 euros un Ferrari Spyder “després d'haver-lo intervingut” el jutge.

El seu recurs va ser, de nou, la mentida. L'advocat “se les hauria enginyat per inventar, manipular i falsificar” documents que van servir per anunciar al jutge que, en realitat, la venda va ser anterior a l'embargament. Comitre fins i tot va involucrar en l'operació un amic i, després d'haver accedit al contingut del sumari, va intentar utilitzar algunes de les trucades amb aquesta persona —en les quals parlen del Ferrari— de coartada. En el seu informe, els Mossos destapen el parany.

Els advocats d'algunes víctimes han sol·licitat que comparegui davant el jutge perquè dicti, de nou, el seu ingrés a la presó. Els Mossos ja van advertir en informes previs que Comitre estava tornant a contactar amb les seves víctimes per “enganyar-les novament”. El seu nou informe destil·la indignació per la impunitat amb la qual actua. Recorden que Comitre va obtenir, “mitjançant l'engany i l'estafa”, multitud d'immobles “a un preu molt per sota del mercat” aprofitant “la precarietat econòmica” dels seus propietaris i el seu “estat d'extrema necessitat”.