Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern a vuit mans de Balears

La presidenta Armengol afronta el repte del turisme amb un Executiu encapçalat pel PSOE i amb el suport de tres partits més

Alberto Jarabo (Podem) i Francina Armengol (PSOE). Ampliar foto
Alberto Jarabo (Podem) i Francina Armengol (PSOE).

El dia que va néixer, els seus creadors la van sobrenomenar La Llei Frankenstein. Fou el 18 de juliol al Parlament de Balears. El PSOE i el nacionalista Més per Mallorca, —que formen el Govern—, van veure com Podem —el seu aliat en l'oposició, com Més per Menorca— s'unia amb el PP per votar contra un article clau de la Llei de turisme. El galimaties conseqüent va obligar els socis a recórrer a un decret per fixar un límit de 623.624 places turístiques a les illes. Va reflectir, també, les dificultats de governar a vuit mans, amb dos partits al Govern i dos fora —una situació sense comparació a Espanya—. I va revifar el debat sobre la necessitat que Podem fonamenti el pacte entrant al Govern del PSOE, com acaba de succeir a Castella-la Manxa.

"És clar que hi ha discrepàncies en un govern de pacte, que pot haver-hi problemes puntuals, però el que es veu és el global: unes polítiques que funcionen, bolcades en el social, amb una bona gestió", assegura Iago Negueruela, portaveu del PSOE de Francina Armengol, la presidenta balear.

"És un pacte impossible, unit només per l'odi al PP", es queixa Biel Company, líder balear dels populars, que es van imposar en les eleccions autonòmiques del 2015 per després veure com el pacte dels quatre partits d'esquerres els desplaçava. "És un pacte destructor de lleis del PP", segueix. "És un govern radical. Podem és inestable. El Govern es recolza en ell. I per això també és inestable", afegeix el líder del PP, que va perdre 15 diputats en l'última cita electoral, castigat pels seus casos de corrupció.

"Tenim un Govern d'una radicalitat ideològica marcada", opina Xavier Pericay, portaveu de Ciutadans. "Practiquen l'ells i el nosaltres, típic del nacionalisme. Tot això produeix una tensió permanent".

Set grups parlamentaris

  • El Parlament balear està marcat per la seva fragmentació.
  • PP: 19 diputats.
  • PSOE: 14 (governa).
  • Podem: 8 (dona suport al Govern des de l'oposició).
  • Més per Mallorca: 6 (està integrat en l'Executiu).
  • Més per Menorca: 3 (dona suport des de fora al Govern).
  • El Pi-Proposta per els Illes: 3.
  • Grup Mixt: 2 diputats de Ciutadans, 2 expulsats de Podem, 1 del PP i 1 representant de Gent per Formentera.

Què passa en realitat a Balears? Hi ha una cantonalització de la política, amb partits insulars que reclamen millores que equilibrin a Menorca o Formentera amb Mallorca? Com funciona un Parlament amb set grups, vuit partits i tres diputats expulsats de les seves formacions? Quin és el balanç d'aquest Govern amb quatre socis?

Primer, les dificultats. Al gener d'aquest any, Podem va expulsar dues diputades —entre elles, la llavors presidenta del Parlament balear— per un cas de presumpte abús de poder. Això va fer trontollar-se la majoria absoluta del Govern, que va quedar encara més en dubte a l'abril. Llavors, Més per Menorca va abandonar l'Executiu en protesta pel cessament de la seva única consellera per la concessió de contractes sense concurs al cap de campanya del partit a Mallorca. Una crisi que va fer tremolar els fonaments del Govern i que va omplir el Parlament d'acusacions creuades.

Segon, les solucions. Per vèncer les dificultats de governar a vuit mans, els socis van acordar formar una comissió de seguiment que convoca Podem.

I tercer, el resultat. En els dos anys que van de legislatura, els quatre partits que van rubricar els Acords pel canvi han complert amb més del 60% dels seus compromisos, segons el Govern. Així, la Llei turística pactada multarà amb fins a 400.000 euros a les plataformes que no retirin els anuncis de pisos turístics. Una nova Llei de toros prohibeix la mort de l'animal durant l'espectacle. La Llei de fosses establirà les pautes perquè el Govern localitzi, identifiqui i senyalitzi les fosses comunes del franquisme. I ja es tramita una Llei de Memòria democràtica, que pretén reparar la memòria dels represaliats de la Guerra Civil, i una Llei de l'habitatge, que obligarà a cedir temporalment els pisos que portin buits més de dos anys a les empreses o societats que posseeixin més de deu immobles.

Aquesta producció legislativa alleuja la tensió de les negociacions entre les quatre parts. No obstant això, que Podem no entrés en l'Executiu segueix sent una ferida oberta en la confiança dels seus socis.

"El negatiu és que Podem ajuda poc. Aporta més debilitat que fortalesa al Govern. I per això el critiquem", reconeix Nel Martí, de Més per Menorca. "Som grups molt diferents i amb moltes diferències, la qual cosa obliga a un esforç major de diàleg", segueix. "Ningú té la clau i els quatre tenim la clau del Govern".

"El que més distorsió ha creat és que Podem està implicat al govern dels consells [insulars] i no en l'àmbit autonòmic", coincideix David Abril, de Més per Mallorca. "Això ha generat molt soroll, més que desacord", continua. "Això no és bo. La major part dels arguments que té l'oposició contra el Govern és el soroll que genera Podem. Més enllà de dir que això és un cas perquè Podem està donant-nos suport no tenen molt més discurs", argumenta. "Ens interessa que les lleis tinguin un gran nivell de consens, perquè no les toquin si arriben uns altres [al poder]", afegeix.

"El govern de Balears funciona el millor que pot funcionar", admet Alberto Jarabo, el secretari general autonòmic de Podem. "Sempre hi ha hagut acord al final", segueix. "El nostre treball és assenyalar els errors i anar corregint la posició del Govern, amb una posició de crítica constructiva i lleial", argumenta aquest dirigent, que no es presentarà a la reelecció. I subratlla: "El debat sobre l'entrada al Govern està obert. Cal tenir la valentia de prendre decisions. Això ens donarà mentalitat de partit de Govern, que és el que ens falta internament. La clau per poder governar en l'àmbit estatal implica governar primer en les Comunitats Autònomes".

És el que succeeix a les Illes Balears. Quatre partits busquen com esquivar les dificultats d'escriure cada llei a vuit mans.

Un fuster al capdavant del Parlament

Felipe VI i Baltasar Picornell.
Felipe VI i Baltasar Picornell.

L. B., Palma

Quan el 28 de juliol Baltasar Picornell va aparèixer en el saló principal del Palau de l'Almudaina de Palma amb la seva llarga cabellera solta, les sabatilles de cordons, una samarreta negra sota l'americana d'estiu i un pendent de cèrcol en el nas, els flaixos no deixaven de disparar. Picornell (Felanitx, 1977) acudia com a president del Parlament de Balears a la recepció que el rei Felipe VI ofereix cada any a les autoritats de les illes en començar les seves vacances. Un bufo d'aire fresc en les sòbries indumentàries d'els qui acostumen a anar a aquest acte i que s'ha convertit en una dels seus senyals d'identitat.

Fuster metàl·lic de professió i vocació va accedir al càrrec al capdavant de la Càmera Autonòmica de rebot, segons diu ell mateix, després que el seu partit expulsés a la seva antecessora per violar el codi ètic de Podem. Va començar la seva marxa en l'activisme en la Unió per la Tercera República, per participar després en l'Assemblea Republicana de Mallorca. Unes conviccions que no li van impedir acudir a la recepció del rei. “Sigues quin és la meva responsabilitat”, va dir. Malgrat confessar-se en contra de la Monarquia, es va portar un bon sabor de boca de la trobada: “El rei és una persona amable i cordial”.

El gusanillo de la política li va picar arran del 15-M, però no es va decidir a fer un pas més enllà fins que va veure que les coses podien canviar després dels resultats de Podem en les eleccions europees. Picornell es va sentir identificat amb els valors que defensava la formació i va fer un pas avanci. Tot la resta va venir només. Caramboles de la destinació, les baixes de companys i els bons resultats del partit a Balears li van fer diputat autonòmic.

En el seu despatx de la Càmera una tassa dels Ramones és el seu únic senyal d'identitat, encara que també és aficionat al punk-rock i el trash-metall. Sobre la mesilla té pendent Els verds som els nous vermells de Will Potter, que li han regalat fa poc. Ell també regala llibres. Al Rei li va obsequiar amb un sobre l'activista Aurora Picornell per recordar-li “el deure les autoritats de recuperar la dignitat de tots”.