Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Anar al cinema gratis o per menys de 6,5 euros

El sector recorre a les reestrenes o a les projeccions a l'aire lliure per atreure espectadors

Cinema d'estiu al CCCB de Barcelona.
Cinema d'estiu al CCCB de Barcelona.

Dijous d'agost, nou de la nit. A la platja de Sant Sebastià de Barcelona, unes 2.000 estan assegudes davant d'una pantalla gegant. En uns minuts començarà la projecció d'una pel·lícula que, en molts casos, no s'ha estrenat a les grans sales de la ciutat. És d'un director poc conegut, d'un país massa llunyà o, senzillament, és una pel·lícula poc convencional. Però per fi aquestes 2.000 persones la podran veure, i de manera gratuïta. Això és el que ofereix el cicle de cinema a l'aire lliure Cinema Lliure: una “experiència fílmica nova d'inspiració mediterrània” que serveix com a “aparador d'estiu de diferents festivals de cinema”, segons la seva directora i coordinadora de producció, Juliana Spadano. Cinema Lliure és una proposta original, però no única. A l'altre costat de Barcelona s'organitza Sala Montjuïc, cicle de cinema que inclou una actuació musical abans de cada passi. Tot, per sis euros i mig.

Iniciatives veteranes

Aquest any, Sala Montjuïc compleix el seu quinzè aniversari. Tot va començar amb tres amics, Mireia Manén, Nathalie Modigliani i Guillem Galera, i una idea: organitzar a Barcelona un esdeveniment similar als cicles de cinema estivals de la Vilette, a París. El més complicat, explica Manén, va ser trobar un espai. Finalment, l'Ajuntament de Barcelona els va cedir la fossa de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Les actuacions musicals van anar evolucionant amb el pas del temps. Primer formaven part d'un concurs de bandes, el primer premi de les quals era gravar un disc. La cantant i compositora Clara Lluna, que es va presentar al del 2007, guarda molt bon record d'aquesta època: “Jo acabava de començar, i encara que no vaig guanyar, una discogràfica es va fixar en mi i vaig poder gravar el meu primer disc”, explica. Aquest any, Lluna va actuar amb el trio femení WOM, abans de La La Land. També formaven part del cartell del 2017 clàssics com El maquinista de la General o produccions nacionals com La próxima piel.

En 15 anys, Sala Montjuïc ha viscut de prop la crisi de les sales de cinema. “Els primers 10 anys, podíem programar el que volguéssim que sempre teníem públic”, recorda Manén. “Però fa uns cinc anys sí que comencem a notar que calia programar coses que a la gent li vingués de gust veure”. Aquest mateix estiu, el del 2013, el CCCB presentava un programa titulat Amb humor en el marc de Gandules, un altre dels cicles de cinema a l'aire lliure que tenen lloc a la ciutat entre el juliol i l'agost. “Eren pel·lícules que reflectien contextos de crisi, però amb certa ironia”, afirma Àngela Martínez, cap del servei d'audiovisuals del CCCB. El cost d'una sessió, amb aforament per 550 persones, ja arriba als 3.500 euros. L'entrada és gratuïta, explica Martínez, perquè Gas Natural es fa càrrec del 50% del cost.

Apostar pels clàssics

La programació de Gandules d'aquest any es titula Rebels i perilloses i versa, segons la seva creadora, la crítica María Castejón, sobre “dones que se surten de la norma, però que no son víctimes de res”. Castejón ha estat prop d'un any confeccionant el cartell, que inclou des de No soc cap àngel, protagonitzada per Mae West, fins a la icònica Instint bàsic.

Cicles d'estiu a part, la Filmoteca de Catalunya és la institució referent en difusió de cinema clàssic i actual. Aquí, la reestrena no és un model adoptat per necessitat, sinó per vocació. L'entrada costa entre tres i quatre euros, quantitat que baixa fins a un o dos euros si s'adquireix un abonament. El seu director adjunt i programador, Octavi Martí, explica que comparteixen públic amb sales com Verdi o Mèliés. Martí elogia la tasca dels seus directors: “Ara hi ha més empresaris cinèfils perquè el cinema ja no és un negoci fàcil com l'era en els 70”. Llavors, assenyala Martí, les sales s'omplien soles. “Ara cal que la sala busqui el seu públic, la seva identitat”.

Sales que sobreviuen a la crisi de l'audiovisual

Des del 2012, les xifres d'espectadors a Catalunya han baixat en picat. Només en un any, del 2012 al 2013, el cinema va perdre gairebé tres milions d'espectadors. L'any següent va recuperar-ne un, però per llavors 16 sales ja havien baixat la persiana. Les que no ho van fer van haver de buscar nous models de negoci per sobreviure. El cinema Maldà és exemple d'això. Una sola entrada, que entre setmana costa una mitjana de cinc euros, dona dret a veure totes les projeccions del dia (normalment, cinc o sis). “És un model que ve des de fa anys, quan a Barcelona hi havia sales de reestrena. Després van anar tancant”, explica Javier Escrivà, gerent i programador del Maldà. “Ara ens hem estabilitzat una mica, però ens falta arribar a la xifra d'espectadors de fa uns cinc o sis anys. Cada any fem balanç i si no perdem o perdem molt poc, continuem. Però és un patiment”. Segons Escrivà, el seu públic són majoritàriament dones d'entre 45 i 70 anys.

MÉS INFORMACIÓ